De cara al retorn de molts empleats als seus llocs de treball presencials, el Ministeri de Sanitat va actualitzar a finals del desembre passat dues guies amb instruccions sobre la realització de proves diagnòstiques de coronavirus a les empreses. D'aquestes guies se n’extreuen dues directrius fonamentals. En primer lloc es desaconsella el cribratge; és a dir, la realització de proves a treballadors que no presentin símptomes excepte quan es tracti d'entorns sanitaris o sociosanitaris o determinats grups o poblacions. En segon lloc, les proves recomanades per als casos amb capacitat de transmissió (treballadors amb símptomes o contacte estret amb contagiats) són la PCR i la prova ràpida d'antígens; en cap circumstància es suggereix la serològica.
Tanmateix, representants dels treballadors i patronals presenten les seves pròpies recomanacions. El sindicat Unió General de Treballadors (UGT) advoca, en una nota que va publicar el 7 de gener, per continuar amb el teletreball en aquells llocs on sigui possible i demana que l'estratègia de vacunació abraci no només els sanitaris, sinó també els treballadors essencials i aquells que no poden mantenir la distància mínima de seguretat. No obstant això, les empreses poden no realitzar tests massius als seus treballadors. Les administracions i els sindicats els desaconsellen, però no estan prohibits. La guia del Ministeri insisteix, això sí, en el fet que aquests cribratges els realitzi sempre un facultatiu en exercici i que estiguin relacionats amb una alta transmissió a la zona o a la població objectiu del cribratge.
Pel que fa a les empreses, són elles les que de vegades fan les proves de detecció del virus per iniciativa pròpia. En situacions puntuals les ha promogut la patronal. Les patronals Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i Confederació Empresarial de Madrid-CEOE (CEIM) i la Comunitat de Madrid van signar un acord el novembre passat per realitzar proves massives en centres de treball com Mercamadrid. Aquestes proves van començar el 29 de desembre a raó de 3.000 proves setmanals.
Moltes empreses prenen la temperatura als seus empleats diàriament, una forma ràpida de fer un primer cribratge. És legal i recomanable perquè aquest gest compleix amb l'obligació de garantir la salut i la seguretat dels treballadors. Tant els sindicats com el Ministeri insisteixen en la necessitat de convertir els espais en llocs sense perills o riscos. Recomanen desinfectar equips de treball i elements de gran contacte com els panys de les portes, el compliment de la distància mínima de dos metres i el subministrament de gel hidroalcohòlic. Les mateixes mesures que es van instaurar al començament de la pandèmia.
Criteris en el cribratge
Carlos Royo, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització de l'escola de negocis Esade, informa de les precaucions que adopten les empreses a l'hora de fer tests massius als seus treballadors: «Tenen molta sensibilitat per no generar greuges comparatius del tipus ‘per què a uns sí i a altres, no’». Royo explica els criteris que segueixen: «La selecció es fa d'acord amb el tipus de lloc de treball. Es prioritzen els que són vitals per a l'activitat i els que es realitzen de forma presencial». Això pel que fa a cribratges preventius. El manual del Ministeri insisteix, per descomptat, en el fet que la prioritat a l'hora de fer proves són els simptomàtics greus i els més vulnerables. Es tracta de detectar els casos positius més que de descartar els que no ho són.
Al grup de vulnerables pertanyen els malalts de diabetis, els malalts cardiovasculars (inclosos els hipertensos), els que pateixen una malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència i càncer en fase de tractament actiu. Es considera grup sensible les embarassades i els majors de 60 anys.
La prova PCR és l'única recomanada per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) per a la detecció precoç de la malaltia i s'ha de fer als casos sospitosos durant les primeres 24 hores. Qualsevol persona que presenti algun dels símptomes associats al virus del coronavirus SARS-CoV-2, com ara febre, tos o sensació de falta d'aire, és susceptible de ser un focus d'infecció. «Les PCR detecten l'àcid nucleic (ARN) del virus. Informen de si les mostres respiratòries d'una persona tenen aquest material genètic i, per tant, si és portadora del virus», explica Antoni Trilla, epidemiòleg i cap de servei de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, en el webinar organitzat per Sabadell Assegurances.
Aquests tests serveixen per diagnosticar la malaltia aguda i, en cas necessari, s'haurien de repetir de forma periòdica per assegurar que no es té la malaltia de manera continuada. «La prova només dona informació sobre l'ara. És una fotografia de l'estat de salut actual», afirma Trilla. És aconsellable que, si es presenten símptomes o es forma part d'algun grup de risc de possible contagi, es faci aquest tipus de test.
El paper dels Recursos Humans
Royo assenyala la importància de conjugar un bon protocol d'actuació amb una bona comunicació del que els empleats han de dur a terme. «Els treballadors estan cansats de treballar des de casa i de patir aquesta sensació d'anada i tornada. Són clau la comunicació i la tasca dels comandaments intermedis per fer arribar la nova informació», afegeix. Davant la posada en marxa d'un sistema mixt de teletreball i presencialitat o d'una disposició en ziga-zaga al lloc de treball —com a exemples de normatives plausibles en moltes empreses—, el professor insisteix en la necessitat d'implantar-les a través dels càrrecs intermedis. «Han d'estar compromesos i empoderats perquè l'impacte no sigui negatiu».
Algunes empreses compten amb delegats de prevenció de riscos laborals, que rebran noves funcions com assegurar-se que els treballadors porten la mascareta o que sempre hi ha gel hidroalcohòlic disponible. «L'empresa privada per definició és més flexible i, per tant, en moltes ocasions estableix normatives internes de manera anticipada a les administracions públiques», afirma.
El professor destaca el paper que ha adquirit el departament de Recursos Humans —o l'Àrea de Persones, com prefereix anomenar-lo— en la prevenció de riscos laborals. «Es troba en un moment estratègic crucial per demostrar a la Direcció General que la seva funció és important, que pot formar part del nucli dur com els departaments de Tresoreria o Finances», assegura Royo.
Noves titulacions
El Ministeri de Sanitat reconeix en el seu manual el paper determinant que tenen les empreses a l’hora de prevenir i detectar de manera precoç els contagis. Per tant, amb el pas del temps sorgiran nous especialistes que s'encarregaran de dur a terme les tasques de prevenció de riscos laborals. «S'ha de mantenir el focus en la universitat i els centres d'educació superior. És segur que sortiran cursos formatius, postgraus d'especialització i màsters propis enfocats en la prevenció de pandèmies i infeccions», afirma Royo. Les empreses començaran a buscar a les xarxes i als portals d'ocupació aquesta especialització que encara no és imprescindible, però sí desitjable.
