movi-image-millennials-ahorro-inversion-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Millennials, estalvi i inversió: com fer front a la crisi?

28/01/2021

La generació Y s'enfronta a un doble repte: la dificultat per estalviar i la falta d'educació

Els joves nascuts entre els anys 80 i el 96, coneguts com a millennials, han viscut ja dues crisis econòmiques. La primera va esclatar el 2008, quan els més veterans d'aquesta generació encara no havien arribat a la trentena, i això va frustrar l'accés al mercat laboral de molts i va interrompre la carrera professional d'altres. Ara, la crisi sanitària i econòmica derivada del coronavirus SARS-CoV-2 amenaça amb colpejar de nou aquesta generació. Una dada: al mes d'agost hi havia a Espanya 1,6 milions d'aturats d'entre 25 i 44 anys, segons les xifres publicades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Aquesta dada suposa un 43 % del total d'aturats de país, que són 3,8 milions de persones. 

Les dificultats per estalviar i la manca d'educació financera són els principals reptes als quals s'enfronta aquesta generació, segons un estudi realitzat per Business Insider Intelligence, The Millennial Financial Health Report. Reptes que poden tornar-se més complicats en temps de crisi com l'actual, en què l'estabilitat laboral i econòmica depenen en bona part de l'evolució de la COVID-19. 

Tot i que els joves espanyols són dels que més estalvien de la Unió Europea, només un de cada 10 estalvia per a la jubilació. És a dir, que el 62,8 % dels millennials que treballa no estalvia per a la jubilació; el 27,2 % ho ha fet en el passat; i només el 10 % ho fa de manera sistemàtica, segons l'estudi Desmitificando a los millennials: Actitudes y comportamientos de la generación Y trabajadora frente al ahorro impulsat per Banc Sabadell i elaborat per ESADE i la Fundació Edad&Vida. 

La majoria dels joves que rebutgen estalviar ho fan perquè tenen altres prioritats, com ara comprar una casa o viatjar 

Però, per què no estalvien els joves? En aquestes dades sobre l'estalvi intervé el binomi voler i poder. D'una banda, els joves es troben que per la seva situació econòmica no disposen d'una capacitat financera que els permeti estalviar. A més, segons l'esmentat estudi, un 87,5 % dels enquestats, d'entre 20 i 34 anys, és «conscient de la importància d'estalviar» de cara al futur, especialment per preparar el seu retir del mercat laboral. No obstant això, aquest coneixement no es tradueix en pràctica. D'una banda hi ha els que no poden o no saben com estalviar. Preguntats per la intencionalitat, entre els quals han assenyalat que els agradaria fer el salt a l'estalvi, sis de cada 10 ha explicat que no ho fa per la seva situació econòmica. En resposta a la periodicitat d'estalvi, més d'un 27 % respon que «estalvia quan pot». D'altra banda, hi ha els millennials que, encara que la seva situació econòmica és bona, simplement no estalvien perquè tenen altres prioritats, com independitzar-se, sigui en una casa pròpia o de lloguer, o viatjar. 

Com millorar l'educació financera?

A les dificultats a l'hora de planificar l'estalvi s'uneix el fet que els espanyols, i més els joves, tenen una educació financera escassa. És una situació que sens dubte suposa un hàndicap per a molts a l'hora de planificar aspectes comuns de la vida de qualsevol ciutadà, com són la compra d'un habitatge, estalviar per a la universitat dels fills o planificar la jubilació. Fins i tot, anant un pas més enllà, l'educació financera resulta diferencial per aconseguir que els ingressos aportin una bona rendibilitat, tant en forma d'estalvi com d'inversió, per exemple, un pla de pensions o un fons d'inversió. 

Un primer pas per començar a canviar aquesta situació pot ser elaborar una anàlisi de les despeses. Tant si la situació laboral o econòmica s'han vist afectades com si no, la capacitat de conèixer i analitzar les despeses i els ingressos proporcionarà una veritable imatge de quina és la salut financera. En aquest context, la tecnologia s'ha posat al servei dels usuaris i les entitats financeres, que cada vegada ofereixen informació més detallada i amb més anàlisi de les despeses, els càrrecs i els ingressos dels seus clients. Aquestes dades s'han anat complementant amb assessorament sobre com estalviar o gastar de forma més eficaç, com elaborar un pressupost i amb apps que permeten fins i tot comparar entre diferents productes de tercers. 

Els serveis de banca online poden ajudar a establir hàbits financers més eficaços que derivin en rendibilitats més importants

Totes aquestes funcionalitats que, sens dubte, ajuden a establir uns hàbits financers més eficaços, que, acompanyats d'assessorament professional, poden servir com a guia per establir un pressupost i una estratègia d'inversió, una cosa que no tenen el 48 % dels joves, segons les dades publicades per Business Insider Intelligence. 

Et pot interessar: Què fer amb els estalvis i la inversió després de la pandèmia?


En què inverteixen els millennials?

Totes aquestes circumstàncies, unides a una nova mentalitat sobre els diners i la feina, amb la qual se li confereix, en moltes ocasions, més importància a la relació vida-feina que al mateix salari, juntament amb el poder de la tecnologia i a una major consciència social han propiciat que els millennials estiguin canviant el paradigma de la inversió. En aquest sentit, la generació Y centra les seves inversions en aspectes socials o mediambientals. Segons un estudi realitzat per Fidelity Charitable, el 77 % dels millennials amb una bona situació financera ha realitzat alguna inversió d'impacte, és a dir, inversions que tenen un efecte positiu en la societat, el medi ambient i la tecnologia

El canvi climàtic i la sostenibilitat gaudeixen de gran interès entre els millennials. La majoria d'aquests joves que ha invertit ho ha fet en tecnologies d'energia intel·ligent i en empreses de tecnologia neta com ara Tesla, així com institucions que se centren en l'energia solar i altres formes d'energies renovables.

A més, també interessen molt les inversions socials, en què prevalen les que tenen a veure amb la diversitat de gènere, les iniciatives locals i l'aposta per la qualitat. Les empreses que es dediquen al suport local i a l'habitatge assequible també es consideren causes relacionades, especialment amb l'augment del mercat de l'habitatge i l'estancament dels salaris.

Els centennials, una forma diferent d'entendre els diners

La generació Z, també coneguts com a centennials suposen un 26 % de la població mundial. Són els nascuts a partir de 1997 i representen els més joves de la força laboral. Autèntics nadius digitals, emprenedors i educats enmig de dos col·lapses econòmics, la seva principal diferència respecte als seus antecessors és la confiança en ells mateixos i una major consciència, la qual cosa aportarà importants canvis en la seva forma de veure els diners i la feina. 

Segons un estudi realitzat per LinkedIn, els joves d'aquesta generació es mouran més pels incentius econòmics, i, a diferència dels millennials, donen menys importància a la relació vida-feina. Entre aquests joves, un 65 % considera el salari com un factor decisiu a l'hora de decantar-se per una oferta de treball. Més de la meitat dels enquestats aprendrien noves habilitats amb l'objectiu de guanyar més diners i un 46 % ha assegurat que ho faria per obtenir un ascens. Pel que fa a l'estalvi, els hàbits —o almenys les intencions— també difereixen dels de la generació Y: un 35 % dels centennials està disposat a començar a estalviar per a la seva jubilació durant la vintena, mentre que aquest percentatge és de tan sols un 12 % en el cas dels millennials. 

Et pot interessar: Reinventar-se professionalment en un context marcat per la incertesa

Fotografia de Ben Allan a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up