A vegades passa que, per trobar un buit al mercat, per ser innovadors o per una acció de comunicació eficaç i creativa, una empresa irromp al mercat amb molta força i passa de ser una autèntica desconeguda a convertir-se en un referent. Però compte, perquè tot aquest potencial es pot enfonsar en un tancar i obrir d’ulls si no es gestiona de manera adequada. És el que es diu morir d’èxit.
Moltes empreses han fet fallida en convertir-se en víctimes de si mateixes, bé perquè s’enfronten a un mercat gegant que desconeixen o bé perquè els falten els coneixements, les infraestructures o el personal necessaris per mantenir-se dempeus. Quan fundem una empresa hem d’estar ben informats. No n’hi ha prou només de tenir una idea i començar a caminar. Hem de tenir clar quin és el nostre capital, fins on podem arribar i, també, saber quina és la nostra capacitat operativa per ser resolutius.
Com pot morir d’èxit la meva empresa?
1. Quan la marca bateja el producte
Una marca mor d’èxit quan es fa tan coneguda que el seu nom s’utilitza de manera general per associar totes les marques que comercialitzen un producte determinat. Rimmel en seria un gran exemple. Molt poca gent parla de màscara de pestanyes, que és el producte que busquem quan demanem un rímel a la botiga. Rimmel és la marca que la va comercialitzar el 1830, i la seva popularitat va ser tal que el terme es va acabar fusionant, i rímel i màscara de pestanyes es van començar a fer servir per igual, amb la qual cosa la marca es va convertir en el producte.
Allò que en un primer moment es va veure com un triomf absolut, perquè la marca va recórrer el món i tothom en parlava, va acabar sent un fracàs, ja que es va diluir en un mar de generalitats on va perdre la seva personalitat i, sobretot, el seu nom. A casa nostra, el terme rímel està reconegut per l’Institut d’Estudis Catalans, per la qual cosa estaríem davant d’una paraula i no davant d’una marca amb nom propi; de fet, tots dos termes només es distingeixen per com s’escriuen. En la mateixa situació es troben Klinnex, Tampax o fins i tot Google, que és el terme que s’utilitza comunament quan realment parlem d’un cercador a la xarxa.
2. No saber adaptar-se als nous temps
Als anys noranta van començar a proliferar les empreses puntcom, Internet va irrompre amb força i a poc a poc totes les llars van començar a tenir connexió a Internet. Aquest va ser l’inici d’una nova era de consum, més ràpid, més còmode i sobretot més variat. Van aparèixer centenars de noves empreses, algunes amb productes nous i d’altres amb productes de tota la vida, però portats a aquesta nova realitat que era la xarxa global. De totes, unes quantes van sobreviure i moltes altres van desaparèixer fruit de l’esfondrament del mercat, l’anomenada bombolla de les puntcom. Les empreses supervivents van començar a operar i van canviar radicalment el model dels seus negocis.
Un exemple pràctic és Kodak, la companyia alemanya pionera a comercialitzar productes de fotografia, que es va fundar a finals del segle XVIII i que va arribar a ser una de les més potents del món. A Kodak la va sobrepassar el seu propi èxit, perquè era tan potent que no va saber preveure que necessitaria canviar per continuar sent igual de rendible. Moltes noves empreses li van passar per davant i, quan va voler reaccionar, va ser massa tard.
3. La sobreexposició, un arma de doble tall
Actualment, una companyia pot morir d’èxit quan adquireix en molt poc temps una popularitat tan gran que converteix la seva pròpia empresa en una bombolla. Les xarxes socials, la publicitat en línia, els influencers i les noves formes de consum poden provocar un efecte rebot. La sobreexposició no sempre és bona si no som capaços de mantenir els criteris de qualitat. Per evitar problemes de gestió, causa principal del fracàs de les empreses, hem d’anar a poc a poc. No podem actuar per impulsos, hem d’invertir amb seny i seguir el nostre pla de negoci, aprofitant els moments bons. No podem oblidar que, segons l’INE, dues de cada tres empreses fracassen en els primers cinc anys de vida, per la qual cosa és millor trepitjar terra ferma i no deixar-nos endur pel moment. Això és propi dels negocis que aposten per un creixement exponencial.
Per no morir d’èxit l’ideal és anar pas a pas, construir la nostra empresa sobre una base sòlida, gestionar bé els nostres actius i mantenir els comptes sanejats. A vegades és preferible créixer més lentament i fidelitzar els clients abans que irrompre fortament amb un sol producte i quedar després en l’oblit.
