Sens dubte, l’ERTO (sigles d'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació’) ha estat un dels termes més repetits el 2020, ja que es va convertir en una de les principals mesures d'Espanya per frenar l'augment de l'atur en un moment de caiguda dràstica de l'activitat a causa de la COVID-19. Al tancament del gener, eren 738.969 empleats els que estaven sota aquesta figura, si bé en el pitjor moment de la pandèmia van arribar a superar els 3 milions.
Tot i que aquesta eina existeix des de fa dècades, la crisi ocasionada per la COVID-19 ha obligat a modificar les seves característiques per frenar la destrucció d'ocupació. En aquest sentit, el Govern va aprovar fa unes setmanes una nova pròrroga fins al 31 de maig del 2021, però ha canviat alguna cosa?
Els ERTO tenen el seu origen l'any 1995, quan es va aprovar el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, que va establir entre les diferents causes de suspensió del contracte laboral les motivades per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades per una causa de força major temporal. En aquest sentit, el 17 de març del 2020, amb Espanya en estat d'alarma, el Govern va aprovar el Reial decret llei 8/2020 de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, en el qual es van establir mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajust temporal d'activitat per evitar acomiadaments.
En altres paraules, es va agilitzar el procediment. Per exemple, en els ERTO de força major per COVID-19 no ha estat necessari l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) i s'ha ofert de manera generalitzada el dret a exoneracions de les quotes de la Seguretat Social, si bé això ha anat variant. Des que van començar a aplicar-se, han estat diverses les pròrrogues que s'han aprovat, i s’han anat incloent algunes diferències respecte de la seva versió anterior. Per tant, l'ajornament que s'estendrà fins al pròxim 31 de maig inclou alguna modificació?
Com afecta les empreses
La nova pròrroga dels ERTO manté bàsicament el mateix esquema de protecció tant per a les empreses com per als treballadors vigent fins al 31 de gener. No obstant això, la norma simplifica els tràmits per estendre'ls en el temps, de manera que no es necessitaran noves autoritzacions administratives.
El full de ruta fins a finalitzar el mes de maig manté les tres modalitats d’ERTO que ja es contemplaven: els destinats als sectors 'ultraprotegits' i a les empreses vinculades a la seva cadena de valor, els d'impediment de l'activitat i els de limitació. Els últims models d’ERTO estan pensats per a les restriccions temporals, com poden ser els casos en què s'hagi de reduir l'aforament.
Precisament, en els ERTO dels anomenats sectors 'ultraprotegits' sí que s'ha produït una novetat. Així, l'actualització de la llista de Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE) manté en 42 el nombre d'activitats sota aquesta protecció, però introdueix tres nous sectors i n’elimina altres tres. Les noves activitats que s'incorporen són els càmpings i els aparcaments de caravanes, el lloguer de mitjans de navegació i les activitats de manteniment físic. Per contra, surten de la llista la fabricació de catifes; l'estiratge en fred i la fabricació d'instruments musicals.
Pot interessar-te: Quins sectors d'activitat es veuran reforçats per aquesta crisi?
A les 42 activitats previstes cal sumar-hi unes altres cinc que es van incloure al desembre com a sectors 'ultraprotegits': la del comerç a l'engròs de begudes; la dels restaurants i la dels llocs de menjars; la dels jardins botànics, la dels parcs zoològics i les reserves naturals; la dels establiments de begudes, i la dels jocs d'atzar i apostes (casinos, bingos, loteries i cases d'apostes).
Una altra de les novetats és l'agilització d’alguns tràmits administratius, ja que les empreses no hauran de tornar a presentar una nova reclamació col·lectiva, sinó només comunicar que segueixen acollides a un ERTO. «N'hi haurà prou amb remetre una comunicació en aquest sentit a l'autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l'ERTO de què és titular, i a la representació de les persones treballadores, per accedir als beneficis. Tampoc no caldrà que remetin una nova sol·licitud col·lectiva de prestacions al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE)», tal com va apuntar el Govern.
Pel que fa a les exoneracions en les cotitzacions no hi ha canvis. En el cas dels sectors 'ultraprotegits' i les empreses vinculades a la seva cadena de valor, les exempcions seran del 85 % per a companyies amb menys de 50 treballadors, i del 75 % per a les que tenen més de 50 empleats, tant per als treballadors reincorporats com per als suspesos.
Als ERTO per impediment, als quals poden acollir-se empreses de qualsevol sector o activitat, les exoneracions seran del 100 % per a empreses amb menys de 50 treballadors, i del 90 % per a les que tinguin més de 50 treballadors en plantilla. En els de limitació, als quals també poden tenir accés empreses de qualsevol sector o activitat, les exempcions seran decreixents fins al maig del 2021. Per a les empreses de menys de 50 treballadors, seran del 100 % al febrer, del 90 % al març, del 85 % a l'abril i del 80 % al maig. Per a les que tinguin més de 50 empleats, seran del 90 %, del 80 %, del 75 % i del 70 %, respectivament.
Pot interessar-te: Les moratòries en moments de crisi
Pel que fa a l'acomiadament, un dels principals obstacles en la negociació, finalment quedarà inalterada l'obligatorietat de les empreses de no acomiadar els treballadors durant els següents sis mesos o, en cas contrari, hauran de tornar tots els ajuts. Així mateix, en aquestes companyies no es podran fer hores extres ni es podrà externalitzar l'activitat, subcontractar o dur a terme noves contractacions. També es mantenen sense canvis els límits fixats sobre el repartiment de dividends i la prohibició d’establir la residència a paradisos fiscals.
Ajudes per a autònoms
La protecció als autònoms se seguirà articulant al voltant de quatre ajudes: la prestació per suspensió de l’activitat; la prestació compatible amb l'activitat quan hi hagi una caiguda d'ingressos; la prestació extraordinària per als que no puguin accedir a les dues ajudes anteriors, i la prestació per a autònoms de temporada.
En el cas de la prestació per suspensió d'activitat, dirigida a aquells autònoms amb una suspensió temporal de tota la seva activitat per una decisió administrativa, la quantia de la prestació és del 50 % de la base mínima de cotització; quantitat que s'incrementa un 20 % si el treballador és membre d'una família nombrosa. D'aquesta manera, el benefici mínim és de 760 euros. L'autònom quedarà exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social, tot i que aquest període li comptarà com a cotitzat i, si escau, serà compatible amb ingressos de la feina per compte d'altri fins a 1,25 vegades el salari mínim interprofessional (SMI).
Per la seva banda, la prestació compatible amb l'activitat quan hi hagi una caiguda d'ingressos es flexibilitza. La poden sol·licitar aquells treballadors la facturació dels quals hagi caigut un 50 % al primer semestre del 2021 (abans era d’un 75 %) respecte del segon semestre del 2019. L'import d'aquesta prestació és el que correspongui per la seva base de cotització. Els que no compleixin els requisits per accedir a aquesta prestació ni al cessament ordinari podran sol·licitar una ajuda extraordinària, per una quantitat del 50 % de la base mínima de cotització, i estan exonerats d'abonar les quotes a la Seguretat Social. El límit d'ingressos al primer semestre del 2021, per a aquest cas, és 1,2 vegades el SMI.
Finalment, també es manté, adaptant el període de referència, la prestació per a autònoms de temporada, que és del 70 % de la base mínima i requereix no tenir ingressos superiors a 6.650 euros al primer semestre del 2021. En aquest cas, el benefici mínim serà de 660 euros. Com a novetat, es recull també la suspensió fins al 31 de maig de la pujada progressiva dels tipus de contingències professionals i de cessament (del 0,3 %), que preveu el Reial decret llei 28/2018.
Pot interessar-te: Quant puja la quota d'autònoms el 2021?
Què han de tenir en compte els treballadors
En primer lloc, cal tenir clar que els ERTO no impliquen un acomiadament, com sí que passa amb els expedients de regulació d'ocupació (ERO). En aquest cas, els treballadors afectats mantenen la seva condició d'ocupats, de manera que la relació laboral amb l'empresa continua, no tenen dret a indemnització i no es perd l’antiguitat. És a dir, l'activitat es paralitza temporalment.
A la nova pròrroga aprovada, es manté que la prestació del treballador sigui pel 70 % de la base reguladora; així com el 'comptador a zero' fins al 2022; és a dir, que el cobrament de la prestació per desocupació associada a aquests ERTO no tregui drets futurs per cobrar l'atur, així com la protecció als fixos discontinus.
Un dels dubtes més estesos sobre l'aplicació dels ERTO és si influeixen de cara a la jubilació i a la pensió. Com que en cap cas es dona de baixa el treballador, seguirà cotitzant per la base que es tenia prèvia a aquesta situació i es cobriran les mateixes contingències. Per tant, tots els dies que un empleat es trobi en situació d'atur temporal figuraran com a treballats. D'aquesta manera, els càlculs per cobrar la futura pensió no es veuran afectats. És més, si s'arriba a l'edat legal de jubilació mentre està vigent aquesta mesura, el treballador podrà decidir si es retira o no en aquest moment.
Pot interessar-te: Com afecta un ERTO a la jubilació
En fer la declaració de la renda cal prestar especial atenció a l'hora de determinar si s'ha tingut un o més pagadors, ja que algunes de les prestacions poden considerar-se com a tals. Aquest és el cas d'aquelles persones que s'hagin vist afectades per un ERTO i que, per tant, han cobrat del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), el que es considera un pagador diferent de la mateixa empresa. Si això passa, i com a mesura excepcional per la COVID-19, només existirà l'obligació de presentar la declaració de la renda en aquests dos supòsits:
- Si l'import rebut pel segon o la resta de pagadors és inferior a 1.500 euros, no cal declarar per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) si la suma total per rendiments del treball no supera els 22.000 euros anuals.
- Si la quantitat percebuda sí que supera els 1.500 euros, no hi ha l’obligació de presentar la declaració de la renda si els rendiments no excedeixen els 14.000 euros.
L'impacte dels ERTO en l'economia
El mecanisme dels ERTO és una de les principals eines amb què compten els governs per pal·liar els efectes d'una crisi com la derivada del coronavirus SARS-CoV-2. De fet, és una de les mesures més aplicades a Europa. Països com Alemanya, França o Itàlia hi han recorregut. Indubtablement, la seva principal conseqüència és que el nombre d'aturats no es dispara.
En aquest context, al tancament del gener el nombre de desocupats a Espanya va pujar a prop de 4 milions, gairebé un 22 % més que en el mateix període de l'any anterior. Una xifra que no inclou els treballadors en situació d'ERTO que, en finalitzar el primer mes del 2021, se situava en 738.969 persones. Entre els seus principals avantatges a curt termini és que les empreses no han pagat els salaris, només una part o cap de les quotes dels seus empleats —el que suposa un gran alleujament financer—, i en el cas dels treballadors, segueixen tenint ingressos, cotitzen i no es consumeix atur. A més, els ERTO tenen un cost públic menor que altres alternatives com els subsidis salarials o les prestacions per desocupació.
Referent a això, la Comissió Europea ha activat l'Instrument Europeu de Suport Temporal per Atenuar els Riscos de l'Atur en una Emergència (SURE, per les sigles en anglès) amb fins a 100.000 milions d'euros en forma de préstecs de la Unió Europea als estats membres. A principis de febrer Espanya va rebre un nou paquet de 1.030 milions d'euros. Es tracta del tercer tram, de manera que la quantitat total rebuda fins ara ascendeix als 11.030 milions d'euros. El crèdit que Espanya va sol·licitar és de 21.300 milions d'euros.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Des de les organitzacions, com la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME), assenyalen que «els ERTO per si sols no són suficient per contenir la greu destrucció d'ocupació a conseqüència d'aquesta tercera onada, més quan la situació es perllonga des de fa ja gairebé un any i les empreses, especialment les pimes, es troben al límit». Per això, aquesta organització reclama ajudes directes a les pimes dels sectors més afectats, tal com estan portant a terme altres països de l'entorn, com Alemanya o França.
