WhatsApp, Instagram, ElTenedor, Pepephone, Jobandtalent, Wallapop, Tripadvisor o Cabify són noms d’empreses que avui tots coneixem i de les quals fins i tot en som clients habituals, però que tenen una cosa en comú: van néixer o créixer significativament en la crisi global de 2008. Cadascuna en el seu sector, van saber implantar un model productiu i laboral flexible, sostenible i, sobretot, adaptable a les condicions de mercat d’aquells moments. Avui, més d’una dècada després, les condicions financeres, l’accés a la liquiditat i el desenvolupament tecnològic són molt diferents, però, tal com assenyala un estudi de la IE, l’ecosistema perquè una startup tingui èxit en poc temps continua sent el mateix: arribar a una economia d’escala amb objectius comercials ambiciosos però que l’empresa pugui complir, de manera que permeti a l’emprenedor fer la transició fins a esdevenir l’amo d’un negoci.
Segons el professor Joe Haslam, director executiu de l’Owners Scaleup Program de la IE Business School a Madrid, el concepte clau és l’adaptació. Qualsevol projecte que neix és bo perquè les persones que hi ha al darrere hi creuen i estan disposades a posar-ho tot, però, a mitjà i llarg termini, l’única fórmula és arribar a implementar un model d’escala en cadascuna de les etapes de creixement de la companyia. Per aconseguir-ho, aquest especialista advoca per l’estratègia d’estudiar els competidors, avaluar els encerts i els errors que van cometre i evitar repetir aquests últims, cosa que, al seu parer, vol dir estar concentrat permanentment a assegurar que l’entitat disposarà dels recursos suficients per a aconseguir l’etapa següent. És a dir, viure sota l’obsessió d’estar en creixement permanent, encara que això signifiqui que la rendibilitat real del negoci no es produeixi fins a un horitzó temporal a mitjà termini.
El creixement significa nous clients, més producció i activitat, increment de la facturació i més interacció amb els stakeholders de l’entorn. I això només passa aprenent constantment de tot el que envolta la realitat de l’empresa. Tal com afirma José Manuel Carol, director operatiu de Bstartup, «el principal desafiament a què s’han enfrontat la majoria de startups ha estat la gestió de la tresoreria, que en la majoria de casos ha suposat prendre decisions dràstiques de contenció de costos».
De fet, el problema principal de garantir una caixa suficient per mantenir l’activitat per a aquest tipus d’entitats, fins i tot sense costos fixos de manteniment però, possiblement, amb la necessitat de fer una forta inversió inicial, per exemple, per comprar maquinària o llogar un espai, vol dir que per començar a operar s’ha de disposar de liquiditat per sobreviure almenys el primer any.
Et pot interessar: Les ‘startups’ que s’adapten més bé a la crisi actual
Nous desafiaments per a les ‘startups’
Un full de ruta digital. El canal en línia ha accelerat la seva penetració social i ja és, sens dubte, el rei del comerç a moltes llars i empreses. Avui és tan indispensable per a una entitat disposar de pàgina web o correu electrònic com tenir un canal digital de vendes, amb els desafiaments que això comporta, especialment per a les startups: inversió en equips informàtics potents, sistemes de ciberseguretat i traçabilitat, estratègia de promocions i ofertes, assegurar la logística i els mecanismes d’enviament, aconseguir una presència permanent a la xarxa...
Atendre un client que cada vegada demana més i és menys fidel. Els usuaris han après a valorar la importància de garantir-se el subministrament de productes a cop de clic, però també estan exigint un valor afegit més alt, com ara ofertes personalitzables, serveis de postvenda o màxima informació sobre el que adquireixen o sobre nous productes. Això per a les empreses implica inversió constant en anàlisi de dades massives (big data) o mineria de dades (data mining) per identificar tendències de consum o canvis en els patrons dels clients.
Dificultat per a la captació de talent. En un entorn on les grans companyies estan cada vegada més concentrades en oferir propostes de valor de llarg termini als treballadors, les startups ho tenen més complicat per atreure i retenir el talent, tot i que, d’altra banda, la destrucció de l’ocupació durant la crisi els pot oferir una oportunitat per captar-lo. Tal com assenyala José Manuel Carol, «l’habilitat més rellevant que ha de tenir la direcció de la startup és el lideratge i la transmissió de confiança als treballadors, per la qual cosa s’ha d’assegurar que la comunicació flueixi entre els equips i que sigui transparent».
Diners abundants al mercat. La crisi actual no té un origen financer, sinó que ha estat de caràcter sanitari. Això vol dir que els inversors segueixen tenint molt capital per invertir i que, si el necessiten, les startups han de trobar la manera d’arribar-hi a través dels diferents canals de comunicació disponibles.
Et pot interessar: Gestionar l’entrada d’inversors en aquesta nova realitat
Caiguda de competidors. Com en crisis anteriors, moltes empreses han entrat en fallida per no haver-se pogut adaptar a l’aturada de l’activitat. Això suposa per a les startups una ocasió per créixer, però, per intentar-ho, han d’invertir més recursos en menys temps, i això suposa un risc en una conjuntura de mercat tan incerta.
Sectors que representen una oportunitat
Tot i que potser és massa ambiciós anticipar quins sectors tindran un desenvolupament més elevat en els propers mesos, sí que n’hi ha que estan ben posicionats, com ara:
- Medicina preventiva i telemedicina. La visió que tenim de la salut i dels riscos sanitaris ja no serà mai més igual, i elements com la desinfecció d’espais, els equips de protecció o els reconeixements periòdics tindran més importància en les nostres vides. Si a això hi sumem la saturació del Sistema Nacional de Salut, tenim un camp propici per a les startups que es dediquin a salut digital (e-health), monitoratge dels passaports sanitaris digitals o teixits innovadors per a metges.
- L’enlairament del teletreball ha suposat l’entrada en una nova dimensió per als cursos en línia, que s’estan integrant a passos de gegant amb les noves plataformes de videoconferència i de missatgeria instantània, com Zoom o Slack, per oferir productes formatius més personalitzats, flexibles i adaptats a cada usuari. El prestigi de molts programes d’educació s’ha disparat durant la crisi i l’auge de les recertificacions en moltes professions, com la d’assessor financer, augura un creixement molt significatiu per a aquest sector en el futur.
- Ciberseguretat i capacitat de connexió. Treballar a distància implica estar connectats permanentment a través de múltiples suports i amb els protocols de seguretat suficients, per exemple, a través de les línies VPN, moltes de les quals avui són molt cares i només estan a l’abast de grans empreses. A més, segueix havent-hi el problema de l’emmagatzematge, fins i tot al núvol, i es requereixen millores en els programaris B2B per incrementar les capacitats comercials en línia.
- Impressió en 3D. La impressió en 3D ha agafat un gran protagonisme durant la crisi, ja que ha contribuït a fabricar elements com màscares, guants de protecció o respiradors. Ara, els seus nexes de connexió amb indústries com la de l’automoció, l’aeroespacial o la metal·lúrgia és cada vegada més clara i obre una porta molt important a la innovació, l’abast de la qual tot just s’està començant a entreveure.
Et pot interessar: Noves oportunitats en temps de coronavirus
