movi-image-abc-pensiones-futura-reforma-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Pensions: claus sobre la futura reforma

14/06/2021

El Govern i els agents socials continuen les negociacions per arribar a una reforma compatible amb la sostenibilitat dels comptes públics i que garanteixi l'accés al Fons de Recuperació Europeu

Entre els diversos temes oberts que el Govern ha de resoldre amb caràcter urgent per accedir al Fons de Recuperació Europeu, també conegut amb el nom de Next Generation EU, la reforma de les pensions és un dels que més urgeixen. L'Executiu ha d'enviar a Brussel·les un pla en el qual detalli les reformes i les inversions que es duran a terme com a condició per rebre els fons europeus. A principis d'abril es va presentar el Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya, que ja esbossava alguns dels plans del Govern en matèria de pensions. Tanmateix, encara no s'ha tancat un acord definitiu amb els agents socials. Després de gairebé un mes amb les negociacions en punt mort, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, es va reunir el passat dilluns 19 amb els sindicats i la patronal per intentar avançar en el procés.

Un dels punts conflictius per entendre’s era en la fórmula de revaloració de les pensions. Ara, segons la primera gran cessió del Ministeri als sindicats amb la intenció d’avançar en la negociació, els pensionistes tindran guanys de poder adquisitiu quan la inflació sigui negativa i es consolidaran en la seva prestació sense compensacions posteriors. Una mesura rellevant si observem que en els últims anys, en què l'índex de preus de consum (IPC) va tancar en negatiu, la inflació s'ha estancat prop del 0 %.

D'aquesta manera, les pensions pujaran sempre igual que l'IPC de l'any anterior excepte en els exercicis en què caiguin els preus; en aquest cas, les prestacions quedaran congelades. D'això se’n desprèn que la futura reforma no es limitarà a garantir el poder adquisitiu de les pensions, sinó que també l’incrementarà quan l'IPC sigui negatiu.

D'altra banda, per garantir la sostenibilitat de sistema i, per tant, resoldre el desequilibri entre ingressos i despeses a què sembla abocat a causa de l’envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida, el Govern haurà d'incrementar, necessàriament, els ingressos de la Seguretat Social. La creació d'ocupació es presenta com la via que cal fomentar a tots els efectes, a més de noves reformes en el sistema públic de pensions.

Per a Inmaculada Domínguez, professora d'Economia financera i experta en pensions, la sostenibilitat del sistema de pensions està assegurada, tot i que, tal com s'explica al podcast de Banc Sabadell, les prestacions hauran de ser necessàriament una mica més reduïdes que en l’actualitat per assegurar la sostenibilitat.

 

Para Domínguez, con las reformas ya aprobadas, las del año 2011 y 2013, las pensiones bajarán un 20%, por lo que complementar las prestaciones será más necesario que nunca en el futuro para mantener el nivel de ingresos tras el retiro.

Per a Domínguez, amb les reformes ja aprovades, les dels anys 2011 i 2013, les pensions baixaran un 20 %, de manera que complementar les prestacions serà més necessari que mai en el futur per mantenir el nivell d'ingressos després de la jubilació.

Enduriment del sistema

Lligat a l'IPC i, sempre buscant la sostenibilitat de les xifres, l'Executiu basa la seva proposta de futur en l’enduriment de les condicions d'accés a la pensió pública completa. Tot això passa -dintre del Pla de recuperació, transformació i resiliència presentat i en línia amb l'acordat en el Pacte de Toledo- per diversos punts:

  • Rebaixar el nombre de jubilacions anticipades penalitzant aquesta modalitat.
  • Fomentar el retard en la data de jubilació (buscant mantenir a l'alça la xifra de treballadors que cotitzin), a través d'incentius del 4 % per cada any de retard, que es podrien traduir en fins a 12.060 euros anuals. Es tracta d'un aspecte que es buscarà potenciar també en l'entorn empresarial, amb beneficis per a aquelles empreses que mantinguin en actiu els empleats més sèniors.
  • Ajustar, sobre una base de càlcul vinculada a l'IPC, un nou índex de revaloració de les pensions que garanteixi el poder adquisitiu del jubilat. L'objectiu és que, al marge de qualsevol inflació negativa, les pensions no baixin mai.
  • Incrementar el període de cotització per al càlcul de les pensions més enllà dels 25 anys ja previstos l'any vinent. Això sí, es podran seleccionar els anys que s'incloguin en el còmput final.
  • Posar en marxa un sistema de cotització d’autònoms (actualment, gairebé el 85 % dels autònoms cotitza pel mínim) més d'acord amb els ingressos reals del treballador i noves condicions per sol·licitar ajuts.
  • Revisar a l'alça les bases mínimes de cotització per esquivar el topall de 4.070 euros a l'any (el treballador no cotitza per l’import que quedi per sobre d'aquesta xifra), per incrementar els ingressos de la Seguretat Social.
  • D'altra banda, s'estima recuperar amb impostos, a partir de 2023, uns 20.000 milions d'euros de càrregues assumides per la Seguretat Social i que no li corresponen perquè no tenen relació amb les pensions contributives.

De moment, per a l'actual any 2021, la revaloració de les pensions del 0,9 % prevista sembla que desdiu la proposta inicial del ministeri de retallar les pensions en els anys posteriors a una deflació. Una cosa ja més en línia amb les mesures presentades davant Brussel·les i que, en tot moment, busquen garantir el poder adquisitiu del pensionista. Si l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General (TGSS), com a garants de sistema, pretenen salvaguardar la seva salut financera, les noves mesures per fomentar la sostenibilitat i la solidaritat entre diferents generacions podrien resultar claus.

Pot interessar-te:  Les pensions el 2021, quant han pujat?

Amb tot, l'augment de l'esperança de vida implica que els ciutadans gaudiran més anys de la prestació pública, per la qual cosa és evident que «s'acosten canvis i, no ens enganyem, seran per reduir l’import de la pensió perquè cal reduir la despesa del sistema», assenyala Domínguez.

En aquest sentit, l'experta posa l'accent en la necessitat d'informar els ciutadans de forma correcta perquè puguin planificar amb temps la seva jubilació. Domínguez creu que a Espanya falta informació en aquest tema, ja que la majoria dels ciutadans sap que rebrà una pensió quan arribi el moment de la jubilació, però desconeix com es calcula i a quin nivell pot arribar.


«S'acosten canvis i, no ens enganyem, seran per reduir l’import de la pensió, perquè cal baixar la despesa del sistema»

En qualsevol cas, encara queda camí per recórrer en les negociacions del Govern amb els agents socials, amb dos obstacles principals. D'una banda hi ha la qüestió de la penalització per a les jubilacions anticipades, que el Govern vol endurir per a les rendes altes; amb això, busca suprimir la regressivitat actual. D'altra banda, es perfila el problema de la sostenibilitat del sistema de pensions, de cara a evitar que tot el cost recaigui sobre els joves, cosa que es vol abordar a través d’impostos i cotitzacions més alts.

El desafiament és complex, perquè l'última cessió del Govern davant les exigències dels sindicats suposa, justament, un increment estructural de la despesa en pensions que afectarà la sostenibilitat dels comptes públics. I aquesta qüestió és una de les demandes bàsiques de la Comissió Europea per acceptar el repartiment dels fons europeus.

 

-Categories i etiquetes-
up