La sostenibilitat i les energies renovables estan de moda. Les economies basades en el carboni són cada dia més inestables, atès que hi ha unes necessitats de consum creixents, que impedeixen que els nivells de contaminació continuïn augmentant en la mateixa proporció. No obstant això, en els últims anys les coses estan canviant amb molta rapidesa. Segons l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA), en les dues últimes dècades les inversions globals en energies renovables s'han multiplicat per vuit, fins a superar els 300.000 milions de dòlars anuals. Amb això superen, de llarg, les inversions en combustibles fòssils. Mentrestant, des d'altres entitats com McKinsey & Company, afirmen que, l'any 2050, gairebé el 80 % de la generació elèctrica del planeta provindrà de les energies eòlica i solar.
Tot això ha generat un interès inversor pels actius relacionats amb la sostenibilitat, el canvi climàtic i les energies renovables. Actualment, al mercat es pot trobar una àmplia oferta de productes financers verds, que van des d'accions de companyies que treballen directament o indirectament en la seva cadena de valor, fins a renda fixa o fons d'inversió, tant de gestió activa com indexats.
En el mercat hi ha una àmplia oferta de productes financers verds, com accions, fons d'inversió, ETF o actius de renda fixa
Finançar la sostenibilitat
Entre totes aquestes opcions, una de les més populars és la dels anomenats bons verds, un actiu amb un perfil eminentment conservador que permet als estalviadors amb una menor tolerància al risc incorporar la sostenibilitat en les seves carteres. A més, estaran optant a rebre interessos de manera periòdica, millorant la liquiditat del seu patrimoni.
Amb caràcter general, els bons són una classe d'instrument financer que dona la possibilitat a les empreses privades i a les administracions públiques d'obtenir finançament contraient un deute amb els seus inversors a canvi d'oferir-los rendibilitat. En realitat, un bo verd només es diferencia d'un bo 'convencional' en el fet que se centra en el finançament de projectes relacionats amb la sostenibilitat. En els últims anys, s'han produït moltes emissions centrades en l'eficiència energètica o en la millora en l'ús de les renovables. Però poden tenir també com a focus altres àmbits, com ara l’economia circular, el reciclatge, la gestió eficient dels recursos naturals, la conservació de la biodiversitat terrestre i aquàtica, la mobilitat sostenible, la gestió sostenible de l'aigua o el control en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Pot interessar-te: El paper dels inversors en la descarbonització de les economies mundials
No obstant això, tots ells han de tenir, com a mínim, un punt en comú: estar plenament alineats amb els Green Bonds Principles (GBP) que publica The International Capital Market Association (ICMA). Es tracta d'uns estàndards globals que vetllen per la transparència i la integritat dels bons verds a través d'una sèrie de paràmetres acceptats i avalats per la comunitat financera internacional. Entre altres fites, els GBP obliguen les entitats emissores a publicar informes periòdicament per garantir que s'estan complint els compromisos que van justificar l'emissió d'aquests bons; amb això aporten seguretat als inversors.
Pot interessar-te: El paper dels inversors en la descarbonització de les economies mundials
No obstant això, tots ells han de tenir, com a mínim, un punt en comú: estar plenament alineats amb els Green Bonds Principles (GBP) que publica The International Capital Market Association (ICMA). Es tracta d'uns estàndards globals que vetllen per la transparència i la integritat dels bons verds a través d'una sèrie de paràmetres acceptats i avalats per la comunitat financera internacional. Entre altres fites, els GBP obliguen les entitats emissores a publicar informes periòdicament per garantir que s'estan complint els compromisos que van justificar l'emissió d'aquests bons; amb això aporten seguretat als inversors.
Un segment en contínua expansió
Encara que pugui semblar més jove, el mercat de bons verds va néixer el 2007 amb una primera emissió liderada, principalment, per algunes entitats supranacionals com el Banc Mundial i el Banc Europeu d'Inversions (BEI). Uns anys després, el 2014, l'empresa immobiliària sueca Vasakronan va emetre el primer bo verd corporatiu. Des de llavors, aquests actius no han deixat de créixer de manera exponencial, esperonats per fites tan importants com l'Acord de París, pel qual molts països es van comprometre a treballar activament a limitar l'escalfament global per sota dels 2 graus centígrads.
D'acord amb la Climate Bonds Initiative, el mercat mundial de bons i de préstecs ecològics va superar els 200.000 milions de dòlars el 2020, dels quals al voltant de la quarta part va correspondre a bons que tenien la certificació GBP. Empreses dels Estats Units, Alemanya o França van ser les que van liderar l'emissió de bons verds, tot i que van ser les entitats xineses les que, proporcionalment, van experimentar un creixement més gran respecte de l'any anterior.
Rendibilitat i compromís
Segons Morningstar, actualment els inversors europeus tenen a la seva disposició més de 50 fons d'inversió i altres cinc fons cotitzats (ETF) especialitzats en bons verds. A finals de 2020, tots ells gestionaven conjuntament un volum d'actius de prop de 15.000 milions d'euros. Per la seva banda, Bloomberg afirma que hi ha 223.000 milions d'euros en deute de bons verds corporatius denominats en euros. El 2020 van oferir una rendibilitat mitjana del 3,4 %. Alguns tenen un venciment previst per a l'any 3020, és a dir, d’aquí a un mil·lenni.
No obstant això, més enllà del retorn que ofereixen, els bons verds s'han configurat com una eina clau perquè tant des de l'àmbit públic com des de l'esfera corporativa es puguin finançar iniciatives globals en favor d'una economia sostenible. Les entitats emissores, a més de reafirmar el seu compromís amb el planeta, demostren l'èxit en la seva estratègia de transició cap a un nou model d'economia sostenible, a través de projectes tangibles, transparents i mesurables. De fet, avui, moltes empreses ja consideren un avantatge competitiu comptar amb aquest tipus d'actius, i es configuren com potencials campiones del futur.
Els bons verds ofereixen als inversors més diversificació i poder optar a projectes que poden liderar el creixement en el futur
Des de la banda de l'inversor, apostar pels bons verds permet optar a una rendibilitat més gran que la que ofereixen altres productes similars en el mercat mentre que, alhora, obtenen, per regla general, un major nivell d'informació per part de les empreses, a causa dels estàndards a què estan obligades pels GBP. I tot això, per descomptat, mentre s'incorporen a projectes sostenibles amb el medi ambient que milloren la situació present i futura de la societat en el seu conjunt.
Potser l'únic risc rellevant, avui dia, és l'amenaça del greenwashing, la pràctica que comprèn totes aquelles empreses que intenten vendre al mercat una estratègia basada en la sostenibilitat que, en realitat, no és tal. No obstant això, els esforços de la comunitat internacional en pro de més transparència estan reduint progressivament aquesta amenaça. En el cas de la Unió Europea, per exemple, s'ha treballat molt en els últims anys per aconseguir uns estàndards tècnics (RTS, per les sigles en anglès) de la taxonomia sobre sostenibilitat. A més, ja està en vigor la normativa que obliga les entitats financeres a comunicar i a divulgar entre els seus clients tot el que fan en relació amb temes de sostenibilitat.
Pot interessar-te: L'impacte del nou reglament sobre finances sostenibles en els fons d'inversió
