La COVID-19 és un dels desafiaments més grans de la història i, per sobreviure a la malaltia i als propers reptes que es vagin succeint, cal innovar en el model educatiu, fer-lo més flexible i animar els joves a resoldre situacions similars perquè estiguin preparats per resoldre-les a la vida real.
L'aposta per la innovació i el desenvolupament, coneguda com a R+D, s'ha fet més necessària que mai en totes les facetes de la vida arran de la COVID-19, i en aquest tema, segons els últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Espanya continua estant a la cua d'Europa. És tracta d'un requisit que és demana a l’àmbit empresarial fins al punt que el director general d'ESADE, Koldo Echebarria, afirma en el podcast de Banc Sabadell dedicat a la innovació que «no confiaria en cap projecte ni empresari que no cregués en l'R+D». No obstant això, per poder innovar a l'empresa, la persona ha d'haver après a fer-ho a l'època formativa, cosa que amb el sistema tradicional és molt difícil.
Per al director general d'ESADE, la persona innovadora és aquella que és capaç de connectar problemes reals amb solucions i, per a ell, les seves característiques són molt clares. Ha de tenir un 40 % d'imaginació i creativitat, que s’ha de repartir a parts iguals entre les dues; un 30 % de capacitat analítica, que «té a veure amb el poder de la raó» i, finalment, un 30 % de valentia, però una valentia «conscient, complementària a l'anàlisi i basada en una superació racional de la por, ja que, en cas contrari, corre el perill de convertir-se fàcilment en una temeritat», tal com explica Echebarria.
Els reptes: el nou R+D de l'educació
Per arribar a aquest model de persona innovadora, l'educació hi té un paper crucial, ja que és on es dona forma als professionals i se’ls nodreix. En paraules de l'expert d'ESADE, «és en l'educació on es troba la prova del valor que té la imaginació i la capacitat d'anticipar-se a les situacions a través d'ella». I efectivament així ha passat amb la irrupció de la COVID-19 a les aules, ja que ningú no s’hauria imaginat una educació que no fos presencial, i menys, que fos possible fer-la realitat en un període de temps tan breu.
Per això ara, quan la tempesta o, almenys, la pitjor part sembla que ja ha passat, arriba el moment de redissenyar i reestructurar el business plan educatiu per fer de la innovació una constant en l'educació i formar persones que siguin capaces de fer front a qualsevol repte de la vida. Tanmateix, això no havia passat fins ara, ja que «tradicionalment, hem instruït a través de camps del coneixement que operen com a compartiments tancats», comenta Echebarria, i afegeix que «necessitem una aproximació interdisciplinària que és basi a presentar problemes reals als estudiants».
A Esade, aquests «problemes reals» reben el nom de challenges o desafiaments, que es basen en el fet que l'alumne s'enfronti a problemes i situacions semblants a les que s’enfronta a la vida real perquè «no podem oblidar que els reptes en els negocis tenen a veure també amb la vida», tal com assenyala Echebarria, i els estudiants han d’afrontar-los aplicant, al contrari de com es feia fins ara, més d'una disciplina. D'aquesta manera, estaran més ben preparats davant de situacions com la viscuda recentment per la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2.
En aquest sentit, ja hi ha centres arreu de la geografia espanyola que estan implementant tècniques i mètodes pedagògics innovadors que contribueixen a formar persones i professionals més preparats per viure en el món actual i enfrontar-se a aquests nous reptes. Ja s'educa en la intel·ligència emocional, aplicant la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner (segons la qual tenim vuit tipus d'intel·ligències entre les quals es troben el llenguatge visual, el pensament lògic, el coneixement d'un mateix i la relació i el treball amb els altres); s'estudia per projectes, impulsant l'aprenentatge col·laboratiu amb un ensenyament basat en competències o en models pedagògics innovadors com l'aula invertida o flipped classroom en la qual l'estudiant passa a ser el protagonista.
Parlar d'innovació no és parlar només de tecnologia
En aquest sentit, tot i que la tecnologia representa un paper crucial en la innovació educativa i la seva aportació és indiscutible, seguint les advertències de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), «no sempre més tecnologia és millor». És a dir, les tecnologies per si mateixes no són les responsables de les millores en els processos d'aprenentatge i els resultats dels alumnes, sinó que és la manera en què s'integren en els processos d'ensenyament; a saber, la concepció i la implementació de metodologies didàctiques adequades.
Pot interessar-te: L'auge de la indústria EdTech després de la COVID-19
Per això, tal com destaca el director general d'ESADE, «quan parlem d'innovació no només parlem de tecnologia, sinó que també hi ha innovacions que tenen a veure amb aprofitar canvis de comportament en els éssers humans». És cert que la tecnologia ofereix un gran nombre de possibilitats d'innovació i avui la societat es troba davant d'una onada de ruptures, però també d'oportunitats i, per tant, s'ha d'aprofitar tot allò que ajuda a avançar i a millorar per afrontar els propers reptes des d'una posició més ferma i amb més amplitud de mires.
