Espanya és un país d'estalviadors. Així ho posen de manifest les dades del Banc d'Espanya, que en el primer trimestre del 2020 indiquen que el 40 % de l'estalvi financer de les famílies espanyoles es va destinar als dipòsits i a l'efectiu; això és, més de 920.000 milions d'euros.
De fet, les llars van disminuir un 10 % la seva presència en fons d'inversió davant del temor dels efectes de la crisi provocada per la COVID-19, segons l'organisme supervisor. Les famílies comptaven amb 338.543 milions d'euros en fons d'inversió al tancament del 2019 i tres mesos després, coincidint amb l'inici del confinament, la posició es va reduir en 33.224 milions, fins a situar-se en 305.319 milions d’euros.
L'altre actiu favorit dels espanyols és l'immobiliari. Al tancament del primer trimestre les famílies tenien una riquesa immobiliària de més de 5,5 bilions d'euros, la xifra més elevada des de l'estiu del 2011, segons el Banc d'Espanya. En total la riquesa immobiliària suposa més d'un 70 % de la riquesa bruta de les famílies.
Pot interessar-te: L'inversor financer i el mercat residencial durant la COVID-19
En aquest context, amb uns tipus d'interès en mínims històrics a Europa, els estalviadors haurien de plantejar-se tenir un perfil més inversor, ja que les rendibilitats que poden aconseguir mantenint la seva estructura actual són ínfimes. «En l'escenari actual i, en el dels últims set anys, els nostres estalvis en productes totalment garantits aporten rendibilitats mínimes i, en alguns casos, negatives. No fer aquest canvi ens condemnarà a veure com els nostres esforços d'acumulació d'estalvis no generen cap rendiment; és més, que generen pèrdues. Si volem que l'esforç d'acumulació del nostre estalvi final, com pot ser el de la jubilació, generi rendibilitats futures, hem d'assumir aquest canvi, que serà a velocitats diferents en funció del nostre perfil, dels nostres coneixements i objectius», explica Ricard Balcells, director del Segment Banca Personal de Banc Sabadell.
I és que no cal perdre de vista l'amenaça de la inflació; és a dir, l'augment de preu de manera continuada dels béns i els serveis. En altres paraules, el que es pot adquirir avui amb 100 euros no és el mateix que el que es podrà comprar d’aquí a una dècada amb la mateixa quantitat, ja que els diners van perdent valor i, per tant, la persona va perdent poder adquisitiu. Calcula quin és el cost de tenir els estalvis aturats aquí.
Pot interessar-te: Inflació i COVID-19: com puc cobrir la cartera?
És en aquest punt on entra el joc el concepte de la rendibilitat real; és a dir, el resultat de restar al rendiment nominal d'un actiu l'efecte de la inflació. Com més gran sigui aquesta rendibilitat, més interès haurà d'oferir un producte perquè sigui rendible. Com expliquen des del comparador financer HelpMyCash, des que el Banc Central Europeu (BCE) va decidir abaixar els tipus d'interès al 0 % el 2016 es van deixar de comercialitzar els dipòsits bancaris a termini fix o bé van reduir la seva rendibilitat al 0 %. Per aquest motiu, els espanyols s'han vist obligats a guardar els seus estalvis en comptes corrents que no els generen cap tipus de remuneració.
«La taxa d'inflació dia a dia resta poder adquisitiu i, per tant, els estalvis cada dia valen menys i es perden diners. Davant d'aquest escenari és important conèixer quines alternatives diferents d'inversió hi ha i quin és el vehicle que millor s'adapta al perfil de cadascú d'acord amb les seves necessitats i els seus objectius d'inversió. Hem de familiaritzar-nos amb productes i serveis que ens ofereixin alternatives al simple fet de perdre diners cada dia que passa», remarca Ricard Balcells.
Per tant, el primer pas per convertir-se en inversor és conèixer quin és el perfil de cadascú. La classificació estàndard es determina per l'aversió al risc, de la qual es desprenen tres tipus d'inversor: el conservador, que vol preservar el capital i busca superar la inflació i, per tant, admet una exposició baixa al risc; el moderat, que busca l'equilibri entre l’estabilitat i el creixement patrimonial de manera que l'exposició tolerada al risc és intermèdia; i l'agressiu, que vol maximitzar la rendibilitat, motiu pel qual la seva exposició al risc és elevada.
Les claus del canvi
Un cop determinat quin tipus d'inversor s'és, Balcells recorda que cal oblidar-se del mantra de les rendibilitats garantides. «El pas que s'ha de fer és entendre quina és la situació actual del mercat i les perspectives de futur; s'ha de començar per acceptar que les èpoques glorioses en termes de rendibilitat garantida han quedat enrere i assimilar que s'han de fer les coses diferents si volem veure créixer els nostres estalvis», recomana Balcells.
I més quan la previsió és que els tipus d'interès continuïn baixos durant un llarg període de temps. Fa uns dies, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va mostrar la seva preocupació sobre una recaiguda de l'economia europea. La banquera gal·la tem que la recuperació s'esvaeixi i no preveu arribar als nivells precrisi fins, almenys, a finals del 2022. És més, ha reconegut que el BCE valora que hi hagi altres eines més útils que retallar tipus, però va remarcar que l'organisme considera que una nova baixada té més efectes positius que negatius per a l'economia. Actualment la facilitat de dipòsit, que determina l'interès que les entitats de crèdit reben pels seus dipòsits en un dia al Banc Central, se situa en el -0,5 %.
Davant d'aquest panorama, els estalviadors poden optar per vehicles com els fons d'inversió, ja siguin de renda variable, renda fixa o mixtes. Aquest producte és una de les millors opcions per «no posar tots els ous a la mateixa cistella», ja que permet accedir a una cartera ben diversificada per tipus d'actius, països i sectors, amb bona fiscalitat (es beneficien de l'ajornament fiscal), amb liquiditat i una gestió professional. Juntament amb la diversificació, aspectes com ajustar la inversió al perfil de risc, mantenir la inversió en el termini recomanat, invertir amb constància o realitzar aportacions periòdiques són essencials per minimitzar el risc.
Pot interessar-te: Diversificar les inversions, el «secret» per obtenir rendibilitat amb el risc controlat
En aquest sentit, «serveis com la gestió discrecional de carteres o l'assessorament per cartera ens permet accedir a carteres de fons seleccionats pels millors especialistes que ens permeten diversificar les nostres inversions», indica el director del Segment Banca Personal de Banc Sabadell.
I precisament aquesta és una altra de les claus: l'assessorament. Sobretot en un país com Espanya, on l'educació financera continua sent una de les assignatures pendents. Com posen de manifest les dades, un de cada quatre adolescents no sap res de finances, segons l'últim informe del Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes (PISA, per les seves sigles en anglès) de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); i més de la meitat dels ciutadans reconeixen no tenir-ne coneixements bàsics, ni saber distingir entre l’índex de preus de consum (IPC) i el producte interior brut (PIB).
«És important recórrer a la figura del gestor personal o assessor. Actualment, amb l'entrada en vigor de la normativa MiFID sobre mercats d’instruments financers (en anglès Markets in Financial Instruments Directive) hi ha una protecció màxima de l'usuari a l'hora de ser assessorat en productes d'estalvi i inversió. És important deixar-se aconsellar pels professionals del sector; uns professionals degudament formats i acreditats per a l'exercici de la seva funció. L'assessorament serà de màxima transparència i protecció i sempre oferirà les alternatives que es corresponguin sobre la base de la formació, l’experiència i els objectius del client», apunta Ricard Balcells.
