movi-image-teoria-mercado-eficiente-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Per què és possible que estiguem a prop de complir amb la teoria del mercat eficient

Sat Jul 03 11:37:34 CEST 2021

En els moments de recuperació posteriors a una crisi, té rellevància una hipòtesi que defensa que el preu dels actius dels mercats aconsegueix la seva major equitat, el que permet als inversors prendre decisions d'una manera més racional

Creada pel Premi Nobel Eugene F. Fama, la hipòtesi del mercat eficient postula que, amb el pas del temps, els preus dels diferents actius financers arriben a un nivell just, de manera que reflecteixen el seu valor intrínsec. D'aquesta manera, Fama intentava justificar el comportament de les borses, especialment en els moments d'incertesa, que és quan es produeixen les oscil·lacions més rellevants. Segons aquesta teoria, la tendència és que els diferents participants en els mercats, principalment els inversors, prenguin decisions cada vegada més racionals basades en una anàlisi detallada de la informació. Així, a llarg termini, els preus del mercat es van acostant al seu punt exacte d'equilibri. És en els moments immediatament posteriors a un període de màxima volatilitat, però, quan més a prop es troben els actius del seu preu real.

Portant els preceptes d'aquesta teoria al moment actual, una vegada que la recuperació global prengui forma i velocitat, la volatilitat podria mitigar i començaria un cicle econòmic positiu per als mercats. És a dir, que les borses ja podrien haver digerit del tot la informació negativa relacionada amb la pandèmia per començar una nova era de creixement; el que implicaria arribar al punt àlgid de la hipòtesi del mercat eficient en què els preus dels actius reflecteixen de la manera més fidel possible el seu valor real.

Molts experts afirmen que els mercats han deixat de banda les conseqüències de la recessió global i que estan començant a tenir en compte la recuperació

Implicacions per a l'inversor

En aparença, disposar d'un mercat sense especulació és l'escenari real per a qualsevol estalviador per construir una cartera diversificada que serveixi per assolir els seus objectius financers. Tanmateix, és probable que aquest escenari acabi no sent tan idíl·lic com sembla.

Això és així perquè seria molt complicat desenvolupar una estratègia per intentar vèncer al mercat i recollir rendiments superiors a la mitjana. O dit d'una altra manera: en no haver-hi accions que cotitzin per sobre o per sota del seu valor, es fa molt difícil optar per un millor acompliment; per exemple, utilitzant les dades que es dedueixin de les anàlisis tècniques o fonamentals.

No obstant això, la mateixa teoria del mercat eficient defineix tres escenaris que mitiguen aquest axioma. En el primer, el de caràcter més feble, s'afirma que no tots els moviments en els preus de les accions són conseqüència de la seva evolució històrica; sinó que hi ha elements impredictibles que poden influir-hi, molts d'ells de caràcter exogen a la mateixa companyia. D'aquesta manera, una eina com l'anàlisi fonamental permetria poder predir millor el seu comportament futur gràcies a l'avaluació d'una gran quantitat d'informació.

A la segona possibilitat, l'escenari semifort, es defensa que tota la informació pública que hi ha contribueix a fixar el preu al mercat de qualsevol valor, el que inhabilita l'eficàcia de les anàlisis tècniques i fonamentals. Segons els seus preceptes, només els que manegin dades privades estan en condicions d'aconseguir plusvàlues més grans que la resta.

A l'escenari fort, el preu de les accions té en compte tant la informació pública com la privada, la qual cosa implica que cap inversor podrà vèncer de manera sistemàtica al mercat, encara que amb caràcter puntual alguns podrien aconseguir-ho. En aquest cas, s'assegura que el mercat és perfecte i, per tant, l'únic camí per aconseguir plusvàlues elevades de manera periòdica és a través de la via fraudulenta amb la utilització d'informació privilegiada.

Defensors i detractors

Per regla general, els inversors passius o els que, per exemple, es posicionen a favor  dels fons indexats o dels ETF són partidaris de la teoria del mercat eficient, ja que aposten principalment per aconseguir el benefici mitjà d'un índex borsari gràcies a una cistella de valors ponderada. A l'altre extrem, els estalviadors que aposten per una gestió activa sí que creuen que és possible batre el comportament del mercat a través d'una major tolerància al risc.

La gestió passiva defensa els postulats de la teoria del mercat eficient, mentre que l'activa creu que és possible batre el comportament del mercat a través del risc

De fet, aquests últims defensen el paper clau que juguen els assessors financers per construir carteres diversificades que permetin, en horitzons temporals elevats, vèncer la inflació, aconseguint incrementar la mida del seu patrimoni. Per descomptat, aquests inversors utilitzen tant l'anàlisi fonamental (és a dir, la informació pública per identificar accions que estiguin cotitzant per sobre o per sota del seu valor) com l'anàlisi tècnica (estudiant els preus històrics i els patrons de comportament dels actius) .

Pot interessar-te: Quins actius d'inversió són idonis si augmenta la inflació

 

La realitat acaba per donar la raó a tots dos grups, ja que hi ha períodes en què els fons indexats guanyen en rendibilitat als fons d'inversió de gestió activa i viceversa.

Les persones que critiquen la teoria del mercat eficient afirmen que, si realment s'estigués cada vegada més a prop d'arribar a un preu equilibrat en els actius que cotitzen als mercats, ja no es produirien bombolles especulatives ni col·lapses financers. Tanmateix, Fama i altres defensors d'aquesta hipòtesi argumenten que, quan s'origina una crisi econòmica global, acaba per replicar-se en els mercats; el que no es pot predir, però que sí que té una translació evident en forma de correcció borsària.

Pot interessar-te: D’estalviador a inversor, un gran pas per a les finances personals

Al final, al punt d'equilibri entre estalviadors passius i actius es troba, també, el contrapès òptim per al funcionament adequat del mercat. De la mateixa manera, els inversors de gestió activa que aposten per la informació i l'anàlisi necessiten que hi hagi altres inversors amb menys capacitat d'avaluació per recollir una rendibilitat més elevada. I el mateix passa amb aquells que són més tolerants al risc respecte dels que tenen un perfil més conservador. Una realitat basada en els extrems que resumeix l'economista Benjamin Graham al seu llibre L'inversor intel·ligent (1949): "El mercat financer és, en essència, un maníac-depressiu que passa de l'eufòria al pànic en molt poc temps".

 

Fotografia de Min An a Pexels
-Categories i etiquetes-
up