A principis de la dècada dels vuitanta del segle XIX, John Davison Rockefeller ja podia presumir de tenir la primera petroliera del món, l'empresa Standard Oil, que va arribar a controlar l'extracció i la distribució del 90 % de l''or negre' als Estats Units (EUA). Quan li van preguntar en una entrevista si haver creat aquesta companyia uns anys abans era la seva gran satisfacció personal, l'empresari es va limitar a respondre: «Sap vostè què és l'únic que em dona plaer veritablement? Veure els dividends que produeixen les meves inversions». En un context com l'actual, en què els tipus d'interès estan propers al zero (si no estan en negatiu), un dels mecanismes per obtenir rendibilitat és apostar per productes que atorguin dividends; és a dir, que lliurin als accionistes part dels seus beneficis en concepte de retribució a l'inversor. Aquests dividends poden ser de dos tipus: ordinaris —referits a les plusvàlues obtingudes durant un període determinat— o extraordinaris —que es produeixen per algun esdeveniment especial, fora dels resultats d'aquest període.
En aquest context, els fons d'inversió que estan focalitzats en la compra d'accions de companyies que habitualment reparteixen dividends cobren importància en les carteres i poden convertir-se en una opció interessant per a qualsevol estalviador, sempre que entengui els avantatges i les característiques que tenen aquest tipus de productes. De fet, si una empresa reparteix de tant en tant dividends entre els seus accionistes, els partícips d'un fons d'aquestes característiques també rebran la part del benefici corresponent a la seva participació en aquest vehicle financer.
Classes i perfils de risc
Dins dels fons d'inversió centrats en els dividends, hi ha dues variants: els de distribució (o de distribució) i els d'acumulació. Els primers intenten oferir als partícips els dividends en efectiu que s'obtenen a través de rendes periòdiques, que normalment tenen un caràcter mensual o trimestral, fet que obliga a haver de tributar pel cobrament d'aquesta renda en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), igual que passa amb les accions o amb els dipòsits. Tal com assenyala Javier Rúa, expert de l'àrea de Direcció d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, aquests productes estan especialment indicats «per a les persones que ja han acumulat un 'coixí' important i que no els interessa tant continuar fent-lo créixer, com percebre rendes periòdiques a través d’aquest producte, ja que poden aconseguir liquiditat per fer front a despeses sense necessitat d'erosionar els seus estalvis».
Per la seva banda, els responsables de la gestió dels fons d’acumulació destinen els dividends rebuts a comprar noves accions. D'aquesta manera, el patrimoni que controla el producte augmenta i, per tant, a llarg termini és molt probable que n’augmenti la rendibilitat. A diferència del que passa amb els fons de distribució, els dividends que es reinverteixen tenen exempció fiscal, de manera que no tributen. A més, des del punt de vista de la generació d’interessos compostos, en teoria aquest producte aprofita millor els seus efectes, ja que els dividends tornen a invertir-se, i això comportarà més rendibilitat a llarg termini (en el cas dels fons de distribució, el seu creixement és lineal). Per a Javier Rúa, «aquest tipus de fons són ideals per a gent jove o de mitjana edat que estalvien per a la jubilació, ja que poden anar separant una quantitat cada mes, mitjançant un pla d'aportacions periòdiques, per aconseguir als 67 anys el màxim capital possible acumulat».
Al llarg dels últims anys, els fons de distribució han aconseguit una gran popularitat entre els jubilats o les persones que estan a punt de jubilar-se, com a complement a la seva pensió, a causa de les rendes periòdiques que perceben amb aquests productes. En el cas dels fons d'acumulació, han guanyat presència a les carteres de molts inversors minoristes que volen obtenir més rèdit sense incrementar el seu perfil de risc i que redueixen el pes en deute públic o en liquiditat per destinar-lo a aquests fons, en alguns casos recollint rendibilitats importants.
Per quin ens hem d'inclinar?
Com s'ha vist, les dues tipologies de fons d'inversió compten amb dos factors clau: el temps i la liquiditat. Mentre que els fons d'acumulació es recolzen en la generació d'interessos compostos per obtenir més rèdit, els fons de distribució estan més indicats per a persones que busquen ingressos addicionals diaris amb els quals completar la seva pensió pública, per poder mantenir el seu nivell de vida en condicions semblants a les que tenien durant la seva vida laboral en actiu. Aquests fons, com que tenen un horitzó temporal —en principi menys extens—, estan menys exposats a les possibles incerteses del mercat i, per tant, es veuen menys afectats per la volatilitat.
Dins de la conjuntura actual, Javier Rúa afirma que «no són tan importants els moviments tàctics d'entrada - sortida, sinó que cal conèixer bé el perfil de cada inversor i, a partir d'aquí, definir la seva estratègia, l'horitzó temporal i la cartera diversificada òptima». Al seu parer, és clau «cenyir-se a l'estratègia que, a llarg termini, té moltes probabilitats d'èxit i no deixar-se arrossegar pel soroll i els vaivens del mercat. Escollir si l’acumulació o la distribució respon més a les necessitats de liquiditat i als objectius del perfil de l'inversor que a la situació del mercat».
En qualsevol cas, abans d'escollir un o l’altre, dins de la gran oferta que hi ha al mercat, el més oportú és llegir minuciosament el fullet informatiu i la fitxa de producte que està a disposició dels potencials inversors a les pàgines web de les diferents entitats que els comercialitzen i els gestionen. En el fullet, a més de conèixer l'estratègia que s'implementa en relació amb els dividends, s'hi inclouen elements tan rellevants com la diversificació per zones geogràfiques i per sectors, o el perfil de risc al qual es dirigeix, d'acord amb la seva filosofia d'inversió. De totes maneres, el més recomanable és consultar un assessor financer o un agent especialitzat en cas que es tingui qualsevol dubte, per tal d’estar completament convençut abans de prendre una decisió definitiva.
Els fons amb dividends creixents
Dins d'aquest tipus de fons d'inversió hi ha una modalitat molt específica en la qual alguns aposten només per empreses que ofereixen dividends creixents, o dit d'una altra manera, que confien en aquelles entitats que han anat augmentant els seus dividends de manera sostinguda en els anys precedents. D'aquesta manera, el seu benefici també és més alt, el que significa que, com que es guanya més amb cada exercici, disposen d'un model de negoci estable i consolidat i, per tant, en principi la seva volatilitat és més baixa que la resta de valors del seu índex de referència.
Des del punt de vista de l'inversor, això vol dir que es troba més protegit en moments d'incertesa, mentre que les seves possibilitats d'obtenir rendibilitat són més altes. Als EUA les empreses que han incrementat els seus dividends durant els últims 25 anys sense interrupció, un grup petit i molt selecte, reben el curiós nom d’aristòcrates del dividend. Apostar-hi no garanteix que continuïn incrementant els seus dividends en el futur, però en aparença sí que, almenys, asseguren una base de solidesa més forta a una cartera d'inversió.
