És una indústria que sol oferir perspectives de rendibilitat interessants per als inversors que aposten pel llarg termini, gràcies al fet que compta amb empreses que són generadores de caixa perquè mantenen contractes d'explotació en un extens període de temps.
Pocs mesos abans que esclatés la recessió global a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, els fons especialitzats en infraestructures semblaven estar de moda entre alguns analistes i gestors. El motiu és que, per regla general, les infraestructures són una tipologia d'inversió alternativa que sol tenir un bon comportament en les parts finals dels cicles econòmics, en les quals és més complicat obtenir rendibilitat a través d'altres tipus d'actius, com fons menys especialitzats o, directament, mitjançant la compra d'accions en els mercats borsaris. No obstant això, l’alta volatilitat que s'ha instal·lat recentment planteja alguns dubtes sobre si, a hores d'ara, és aconsellable apostar-hi o no, tot i que, pensant en el llarg termini, sembla que continuen sent una oportunitat interessant per complementar qualsevol cartera..
Vocació de futur
La crisi financera, tot i haver portat a la recessió molts països i regions, no ha evitat que es mantinguin i, fins i tot, que s'iniciïn projectes d'infraestructures molt ambiciosos que estan íntimament lligats amb el desenvolupament econòmic de les nacions. Entre ells, cal destacar, per exemple, la construcció de plantes d'energia, autopistes, hospitals o xarxes de telecomunicacions; tots ells actius concebuts per mantenir-se en ús durant períodes de temps molt llargs i, per tant, la seva revaloració esperada serà constant al llarg dels propers anys. Això vol dir, per als inversors, rendiments periòdics en forma de dividends; i aquest és un dels primers motius pels quals cal confiar en aquest tipus d'inversions.
D'acord amb l’informe del Banc Mundial, Beyond the gap: How Countries Can Afford the Infrastructure They Need while Protecting the Planet, al llarg de la propera dècada els països en vies de desenvolupament hauran de portar a terme una ingent inversió en infraestructures de tot tipus per poder atendre les necessitats dels ciutadans. El text esmenta, per exemple, que al voltant de 2.500 milions de persones no disposen avui d'instal·lacions bàsiques de sanejament i que gairebé 1.000 milions no tenen cap mena d'electricitat. Per la seva banda, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha afirmat que, entre els anys 2016 i 2030, s'hauran d'invertir 6,2 bilions de dòlars en infraestructures a tot el món per assegurar-ne el creixement i fomentar-ne el desenvolupament.
Et pot interessar: Tornarà l'interès pels mercats emergents?
Aquestes previsions no només se cenyeixen a les economies menys poderoses, sinó que, a l'anomenat primer món, caldrà emprendre una profunda remodelació de les infraestructures ja existents per fer-les més competitives, adaptar-les millor a les necessitats creixents, més personalitzades a la població i adequar-les a la implantació de noves tecnologies, com el Blockchain o la intel·ligència artificial (IA). De fet, una anàlisi del Global Infrastructure Hub titulada How the world is facing a $15 trillion infrastructure gap by 2040 afirma que, en conjunt, l'economia global haurà d'invertir al voltant de 15 bilions de dòlars per cobrir les necessitats reals de renovació d'infraestructures fins a l'any 2040, comptant a respectar, a més, els preceptes recollits a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides sobre el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic. Si es realitza aquesta despesa, és molt probable que en menys de 10 anys el producte interior brut (PIB) mundial sumi un creixement extraordinari de set dècimes.
Sector defensiu i estable
Si alguna cosa caracteritza les accions de les empreses d'infraestructures que cotitzen en els mercats financers és que tenen un fort component defensiu; és a dir, que la seva evolució en borsa és poc sensible a les variacions econòmiques, i això, en moments de crisis conjunturals, els ajuda a resistir millor en els seus nivells de cotització que en el cas d'altres actius. A més, solen tractar-se de companyies protegides de la volatilitat, ja que la seva fortalesa rau en els contractes de subministrament que signen amb grans agents; com per exemple, els governs o les multinacionals de molta capitalització. Gràcies a això, solen ser generadores de caixa importants i estables, cosa que es tradueix, per regla general, en balanços sanejats.
A més, per la seva pròpia idiosincràsia, es tracta d'un sector amb una forta barrera d'entrada, ja que qualsevol operador nou ha d'emprendre inversions molt rellevants abans d'estar en condicions de presentar-se a projectes com, per exemple, construir una autopista o implementar la línia elèctrica en un territori (per no parlar de la complexitat habitual dels concursos públics per atorgar aquest tipus d'obres, que, ja de per si, exigeixen a les organitzacions un múscul econòmic potent per poder presentar-s’hi).
Aquesta realitat contribueix al fet que les empreses d'aquesta indústria siguin capaces d'oferir marges operatius elevats, el que els permet, d'una banda, poder garantir amb garanties financeres a l'Administració que podran executar amb èxit i a temps els projectes que se'ls adjudiquin; i de l'altra, separar-se’n més que altres quan es produeixen correccions generalitzades en els mercats a conseqüència d'una crisi, com va passar sobretot a l'inici de la pandèmia global provocada per la COVID-19.
De quina manera s’hi pot invertir?
Potser el principal hàndicap d’invertir en empreses d'infraestructures és que «obliguen» l'estalviador a mantenir la seva inversió durant períodes de temps llargs per recuperar els seus diners i treure’n rendibilitat. Això és conseqüència tant de la lentitud en la concessió d'un projecte i la seva construcció com dels terminis d'amortització econòmica en l'ús de les instal·lacions, que estan previstes que s’explotin durant períodes molt dilatats. Tot això vol dir que, per a l'inversor, es limita la seva capacitat de generar liquiditat, fet que, per exemple, en moments que la necessiti per culpa d'una incidència inesperada o, simplement, perquè pot existir alguna oportunitat d'inversió en el mercat, condiciona la seva capacitat de moviment.
Per invertir-hi, la forma més directa és la compra d'accions, tot i que també és, amb moltes probabilitats, la que pot suposar un risc més elevat, tenint en compte que s'apostarà només pels títols d'una companyia o, com a molt, d'un grup seleccionat. Per poder diversificar i, per tant, evitar que la caiguda puntual en algun dels valors en què inverteix tingui un efecte excessivament rellevant en la cartera, hi ha fons especialitzats només en el sector de les infraestructures que disposen d'equips de gestors professionals amb un ampli coneixement de la indústria, que tenen accés a fonts d'informació molt fiables i, sobretot, que realitzen anàlisis de la qualitat de les companyies i les seves expectatives de creixement.
A més, comptar a títol particular amb l'assessorament financer adequat permet no només optar a triar els millors productes relacionats amb aquest segment d'activitat i el moment idoni per invertir-hi (o desfer posicions), sinó que també permet obtenir recomanacions fiscals per moure el capital, per exemple d'un fons a un altre gràcies a les plusvàlues generades, i no haver de respondre davant d'Hisenda fins que es decideixi prescindir definitivament de la cartera d'inversió.
