movi-image-eleconomista-inversiones-tematicas-rentables-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Per què les inversions temàtiques són ja més rendibles que les tradicionals

10/08/2021

Les megatendències són més resilients davant els canvis de cicle econòmic, de manera que ofereixen interessants oportunitats a l'inversor per obtenir rendibilitat a llarg termini

Les megatendències són més resilients davant els canvis de cicle econòmic, de manera que ofereixen interessants oportunitats a l'inversor per obtenir rendibilitat a llarg termini.

Fa ja diversos anys que obtenir rendibilitat s'ha convertit en un repte per als inversors. Principalment des que els bancs centrals apostessin per la baixada dels tipus d’interès, entre altres mesures, per afrontar la crisi financera de 2008. Des de 2016, els tipus d’interès a Europa se situen en el 0 % i l'esclat de la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències econòmiques fan previsible que aquesta situació es perllongui en el temps, si més no, fins que l'economia es recuperi.

Una situació que empeny, principalment als inversors conservadors, a buscar alternatives més arriscades per obtenir rendibilitat. Però gestionar el risc i la volatilitat a llarg termini és un exercici que requereix una estratègia planificada, de constància i ment freda. Davant d'aquest escenari, no són pocs els experts que es fixen en les megatendències com la gran alternativa per obtenir rendiments positius en un horitzó temporal ampli.

El seu principal atractiu, com va assenyalar Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, durant la celebració del Forinvest 2021, és que són més resilients davant els canvis que es produeixen en els mercats. «Els inversors han d'anar més enllà del cicle econòmic. La via per fer-ho són les megatendències, és a dir, els canvis estructurals que viu el planeta i que la situació derivada de la COVID-19, a més, ha accelerat». Aquesta «immunitat» davant els vaivens econòmics respon al fet que són forces transformadores que provoquen canvis estructurals en la societat i en l'economia, i això requereix anys. En altres paraules, acostar-se a aquest món és sinònim de llarg termini.

Pot interessar-te: La inversió a llarg termini, la millor estratègia refugi que hi ha

Referent a això, les megatendències ofereixen una major versatilitat de cara a la selecció d'actius, ja que la inversió temàtica inverteix de forma global i permet prendre part d'idees generals que aglutinen sectors diferents entre si. Mentre que les inversions tradicionals aposten per un índex concret o un sector, les inversions temàtiques es fixen en tendències, per exemple, l’e-commerce, a través de les quals es pot invertir en empreses de diferents sectors.

A més, aquestes es poden alinear amb la manera de pensar i els valors de l'inversor i, per tant, oferir alguna cosa més que rendibilitat: la possibilitat de contribuir amb finançament a aquestes causes en què un mateix creu. Per aquest conjunt de raons, les inversions temàtiques ofereixen un potencial altament atractiu per als inversors.

Les tendències més atractives

La intel·ligència artificial (IA), la robòtica, la ciberseguretat, l’internet de les coses (IoT, per les sigles en anglès), la salut, les energies verdes... Són diverses les temàtiques que hi ha disponibles, si bé Servetto n’identifica cinc com les més atractives de cara al futur.

Una d'elles és la que va lligada a la societat i als seus hàbits de consum, «com ara la tendència de l'entreteniment online o l’e-commerce». No en va, plataformes com ara Netflix van sumar l'any passat 37 milions de noves subscripcions, mentre que el comerç online va créixer a Espanya en aquest mateix exercici un 36 %. Servetto fa a més referència a l'envelliment com a tendència d'inversió. S'espera que una de cada tres persones a Europa estigui en edat de jubilació en 2050, fet que implicarà, per exemple, canvis pel que fa a les infraestructures o amb relació als tractaments mèdics i a l’assistència sanitària.

Una altra de les tendències en què cal fixar-se, segons el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, és la sostenibilitat, que compta amb tres grans impulsors: «Una major demanda social pel que fa a la cura de la planeta, un major requeriment també per part dels inversors pel que fa al fet que els actius tinguin un component de sostenibilitat, i el suport dels actors públics a aquesta tendència amb, per exemple, l'aplicació d'una regulació associada a la sostenibilitat, o el Fons de Recuperació Europeu que, en una gran part, està vinculat a l'economia sostenible».

Pot interessar-te: Invertir en sostenibilitat: els actius ESG són més rendibles i menys volàtils

En aquest context, l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA) estima que la inversió que cal a escala mundial per assegurar la transició energètica ascendeix a 130 bilions de dòlars (uns 110 bilions d'euros). En termes anuals, la inversió necessària per completar el procés fins al 2050 ha de gairebé triplicar els diners invertits fins ara.

En tercer lloc, Servetto destaca el canvi que s'està produint en l'ordre econòmic mundial. «La pandèmia ha situat Xina com a un agent global cada vegada més significatiu». De fet, es preveu que en 2028 el país asiàtic ja generi més riquesa que els Estats Units, el que provocarà un canvi de pes en els organismes internacionals. La pugna per la supremacia entre aquestes dues nacions beneficiarà el món sencer amb inimaginables avenços en biotecnologia, IA, energies renovables i societats més sostenibles.

La quarta tendència amb més potencial és la tecnologia, concretament, «tot el que està relacionat amb la indústria 4.0», apunta Servetto. Això implica una nova revolució que combina tècniques avançades de producció i d'operacions amb tecnologies intel·ligents que s'integraran en les organitzacions, les persones i els actius. Aquesta revolució està marcada pel desenvolupament de tecnologies com ara la robòtica, l'analítica, la IA, les tecnologies cognitives, la nanotecnologia i el IoT, entre d'altres.

Finalment, l'expert de Banc Sabadell posa el focus d'atenció en els bancs centrals i en com s'està posant en dubte el seu paper com a garant del valor de la moneda. En aquest sentit, «la divisa digital serà un actor cada vegada més rellevant en el qual caldrà veure quin rol compliran les criptomonedes», assenyala Servetto. D'aquesta manera, hi haurà un nou context en què les monedes digitals, a l'empara dels bancs centrals, conviuran amb altres que no estan regulades. El Banc Central Europeu (BCE) espera que l’euro digital pugui introduir-se al mercat en 2026 i creu que ajudaria a mantenir oberta la competència i estimularia la innovació alhora que enfortiria l'autonomia i la resiliència financera d'Europa.

Pot interessar-te: Criptomonedes: guia d'ús

Aconseguir rendibilitat

Una de les principals preguntes dels inversors quan s'acosten a les megatendències és com són de rendibles. Davant d'això, Servetto aconsella «deslligar-se del mesurament de les rendibilitats diàries, ja que el risc de fer-ho i comparar-lo amb un altre tipus d'inversions és que l'inversor marxi abans d'hora, de manera que no recolliria tot el valor que aquestes transformacions oferiran a llarg termini».

L'expert destaca que «la història ens demostra que aquest tipus d'inversions són més rendibles que les tradicionals, per exemple, en índexs de renda variable. Una tendència que s'espera que continuï sent així». Per exemple, el MSCI World ESG Leaders Index (que recull les principals companyies del món que inverteixen amb criteris ESG, sigles d’environmental, social i governance en anglès) ha guanyat en l'últim any més d'un 37 %. «Invertint a través d'aquestes megatendències es busca evitar els vaivens dels cicles econòmics. Els inversors han de vincular-se als canvis estructurals (socials, mediambientals, tecnològics...) que estan transformant el món».

Una de les millors vies per treure partit a les megatendències són els fons temàtics, ja que ofereixen una cartera heterogènia de valors (actius fonamentalment de renda variable) sempre alineats amb les tendències que impulsen l'economia global. Per tant, no s'han de confondre amb els fons sectorials, que tenen exposició a un únic sector o indústria. Un dels avantatges d'aquests vehicles és que, en invertir en més d'un sector o indústria relacionats amb una megatendència, el risc es redueix gràcies a la diversificació. A més, fugen de les modes passatgeres o amb cicles de vida excessivament curts. Així mateix, aquest tipus de fons és gestionat per assessors financers que aporten una ajuda fonamental per definir l'estratègia a llarg termini dels clients.

Pot interessar-te: Diversificar les inversions, el «secret» per obtenir rendibilitat amb el risc controlat

 

 

Fotografia de Karolina Grabowska a Pexels
-Categories i etiquetes-
up