La segona onada de la COVID-19 ha colpejat amb especial duresa el sector de la restauració. Les restriccions, que en alguns llocs impliquen el tancament dels establiments, han provocat que el consum fora de la llar hagi disminuït un 35 % durant aquest segon impacte de la pandèmia, segons un estudi de Kantar. En aquest escenari, el delivery (menjar a domicili) i el take away (menjar per emportar), que des de l'inici de la crisi sanitària han tingut un paper crucial, són les eines que poden permetre als restaurants esmorteir les pèrdues patides aquest 2020.
El sector de la restauració va perdre més d'un 44 % de la facturació durant el primer semestre d'aquest any, que són 7.000 milions d'euros menys que en el mateix període de l'exercici anterior. No obstant això, la caiguda del sector va aconseguir suavitzar-se des del final del primer estat d'alarma fins a l'inici del segon, ja que una part dels espanyols van tornar als seus hàbits de consum. Aquesta lleu millora es va veure reflectida en el percentatge de pèrdues, que va descendir a una mica menys del 25 %, segons Kantar.
En aquesta segona onada de la COVID-19, les noves restriccions comencen a frenar la recuperació que el sector de la restauració estava experimentant. Segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que, a través de les interaccions amb els terminals punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l'evolució econòmica, l'activitat comercial dels restaurants ha caigut al voltant del 40 % interanual en l'últim mes en ciutats com Madrid i València, on els establiments s'han mantingut oberts però amb limitacions d'aforament i tocs de queda. Aquest descens en l'activitat ascendeix fins a gairebé un 80 % en zones com Barcelona o Sant Sebastià, on s’ha tancat la restauració i només s'ha pogut fer ús del delivery o el take away.
Peu de gràfic: El creixement de l'activitat comercial de la restauració a Barcelona l'última setmana de novembre ha estat del 59,75 % respecte de la setmana anterior i d'un 120,51 % durant les últimes 4 setmanes. Font Pulso.
En aquest context, el sector ha perdut 350.000 llocs de feina i 65.000 negocis restauradors s'han vist obligats tancar fins al mes d'octubre, segons Marcas de Restauración. Així, i a la vista de les noves restriccions, aquesta associació calcula que es tancarà l'any amb una caiguda en la facturació d'entre 15.000 i 17.000 milions d'euros.
Pot interessar-te: L'efecte de la segona onada de la COVID-19 en l'activitat comercial a Espanya
Quin paper representa el consum en els domicilis?
Tot i l'efecte negatiu que ha suposat la pandèmia de la COVID-19 en el consum fora de la llar, el ràpid creixement de les plataformes de delivery a Espanya ha aconseguit mitigar l'impacte en els resultats dels restaurants que l’utilitzen. Així, les vendes de les cadenes de menjar ràpid per aquesta via han crescut aquest any un 170 %; mentre que les de la resta de restaurants —que no pertanyen a franquícies— ho han fet un 200 %, segons l'estudi de Kantar. A més, les vendes de les botigues de menjar preparat han augmentat en un 330 %.
Pot interessar-te: La restauració es recolza en les eines digitals per reinventar-se
En efecte, sembla que l'ús del delivery i del take away augmentarà en els propers anys. Durant el primer confinament a la primavera del 2020, el delivery va suavitzar la caiguda de la restauració: a Espanya, 2,2 milions d'usuaris nous es van sumar als 11 milions de consumidors habituals. Tot i que, segons Kantar, un 60 % dels clients no creuen que aquestes vies puguin substituir el consum fora de casa, el portal Statista calcula que els ingressos del delivery d'aliments a Espanya augmentaran anualment més d'un 9 % en els propers quatre anys. En conseqüència, davant dels més de 970 milions d'euros que s'esperen facturar el 2020, el 2024 s'hauran superat els 1.300 milions d'euros. A més, del que s’ha recaptat el 2020 només al voltant de 275 milions d'euros provenen de l'ús de plataformes —segment que s'espera que creixi un 12 % anual durant els pròxims quatre anys—; mentre que el delivery del restaurant al consumidor aporta més de 680 milions d'euros a la facturació total, segons Statista.
Com apunta l'estudi de Kantar, potser la clau rau en el fet que els consumidors conceben el delivery i el take away com una experiència diferent de la de sortir a dinar o a sopar a un restaurant, de manera que la facturació mitjançant aquestes vies compensa les pèrdues del consum fora de casa.
Un segment amb un potencial de creixement alt
Donades aquestes xifres de creixement del delivery a Espanya després de l'arribada de la COVID-19, la penetració de mercat és del 44 %; el percentatge més baix dels 11 mercats analitzats per Kantar. És a dir, només un 7 % dels usuaris recorren al delivery setmanalment. Als mercats asiàtics, per contra, aquesta xifra puja fins a un 20 %. Per tant, el percentatge d'implantació és molt desigual. Dels països estudiats, en analitzar la freqüència amb què els usuaris fan ús d'aquestes eines, Corea de Sud se situa al capdavant, amb un 99 % d'implantació entre els menors de 50 anys. Als països europeus, en canvi, la xifra és més baixa: a França la implantació del delivery és d'un 44 %; mentre que al Regne Unit i a Espanya no arriba al 37 %. Aquestes dades apunten que el delivery és, com assegura l’informe esmentat, un sector encara emergent a Europa en general i a Espanya en particular.
Pot interessar-te: La compra física, cap a un model de vida 'on the go'
