Entre les principals conseqüències des del punt de vista econòmic que ha comportat la pandèmia de la COVID-19 hi ha la de l'increment exponencial dels pagaments digitals. Un estudi elaborat per GfK estima que, a la Unió Europea (UE), el creixement dels pagaments contactless en els diferents estats membres va rondar el 45 % entre març i desembre de 2020. En paral·lel, en l'enlairament del comerç electrònic a països com ara Espanya, superior al 50 %, crida l'atenció el fet que, al llarg de l'últim any, un 23 % dels consumidors europeus ha realitzat la seva primera compra online.
Com indica Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers de Barcelona (IEF), en el Podcast de Banc Sabadell, «una de les fites positives de la crisi és que hem dedicat més temps a les finances personals i, en general, al pressupost familiar, i en tot això els mitjans de pagament digitals estan jugant un paper fonamental».
Conscients d'aquesta nova realitat, des de la UE s'ha situat al centre del debat la creació de l’euro digital, un projecte que portava diversos anys a la ‘nevera’ legislativa comunitària, però que ara sembla més a prop que mai de materialitzar-se. L'euro digital són els diners del Banc Central Europeu (BCE) que es posarien a disposició de la societat per al seu ús principalment en pagaments de petit import que tinguessin un caràcter virtual.
Més enllà de substituir els diners físics, l'objectiu de l'euro digital és servir d'oferta a l'efectiu i als dipòsits majoristes que manegen els bancs centrals dels diferents estats que formen part de la zona euro. «Estic convençut que els diners físics retrocediran en els anys vinents, però no crec que la seva potencial desaparició fos acceptable per part de la societat, perquè, en el fons, sempre tindrà el suport darrere d'un banc central com a promesa de pagament», indica Soler.
Si es materialitza l'actual projecte en curs, en uns anys l'euro digital podria convertir-se en un instrument segur per als pagaments diaris, especialment, per a aquells fàcils i de petita quantia, unint l'eficiència d'un sistema de pagaments digitals amb la seguretat que aporten els diners d'un banc central. No obstant això, com assenyala Soler, convé ser cauts i fer la seva introducció en el sistema de manera gradual, perquè «l'euro digital és una cosa molt complexa i cal evitar que generi canvis i riscos innecessaris en el sector financer. La clau és generar estabilitat, i això implica aconseguir que l'euro digital no afecti la política monetària i que no generi una excessiva competència».
Diferències entre l'euro digital i les criptomonedes
Les criptomonedes, que tan populars s'han fet en els últims anys, no constitueixen diners emesos per cap banc central, per la qual cosa són summament volàtils, ja que, en realitat, no tenen valor per si mateixes sinó que el seu suport ve donat per les empreses privades que les emeten. Posant en circulació l'euro digital sobretot s'estaria protegint els consumidors en les seves transaccions digitals, ja que darrere de cadascuna d'aquestes operacions estaria oferint la seva garantia de seguretat BCE.
A nivell macroeconòmic, un euro digital permetria als ciutadans europeus deixar de dependre de mitjans digitals emesos i gestionats des de fora de la UE, afavorint la interoperabilitat amb les solucions de pagament privades i l'oferta virtual de productes europeus. En paraules de Soler, a mitjà termini «l'euro digital, igual que altres processos relacionats amb la digitalització de la indústria financera, contribuirà a la millora de la productivitat en tots els àmbits, fet que és una cosa molt important».
Pot interessar-te: Criptomonedes: guia d'ús
Aquesta major estabilitat beneficiaria els ciutadans, reduint els riscos associats a solucions de pagament no regulades, evitant-los utilitzar monedes digitals estrangeres i protegint la seva privacitat, ja que les seves dades estarien sota control de les autoritats comunitàries. Segons una enquesta recent del BCE, la privacitat és, de fet, el principal requisit que els europeus li demanen a l'euro digital, seguida de la seguretat, l'estabilitat i la facilitat en el seu ús.
Quan podria estar en vigor
Encara no hi ha cap protocol formal, sembla que l'arribada de l'euro digital és a prop. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va afirmar fa unes setmanes que «si bé el seu procés d'implantació portarà temps, no hauria de trigar més de cinc anys en materialitzar-se». De moment, des de la UE s'estan duent a terme proves i escoltant diferents segments de la societat per, com ha asseverat Fabio Panetta, membre del Comitè Executiu del BCE, «aconseguir que sigui la moneda adequada per al futur dels europeus».
Tot i que ja es té decidit que conviurà amb els diners en efectiu i serà complementari al pagament amb moneda física, almenys, durant els anys vinents, un dels principals dubtes rau en si s'optarà per un sistema centralitzat (la seva creació i distribució competència serà exclusiva del BCE) o descentralitzat (en què els bancs privats col·laborarien en la seva distribució i liquidació, compartint plataformes tecnològiques i serveis financers amb el BCE).
Des de la banca, un dels estímuls per ser partidaris de l'euro digital és que permetria una millor gestió de la política monetària, ja que tots els diners ‘purs’ estarien en mans del BCE, amb el que es podria evitar amb més facilitat l'entrada en tipus negatius, contribuint que els bancs puguin tornar a fer més rendibles les seves activitats tradicionals, com ara la concessió d'hipoteques i de préstecs, o la comercialització de productes a termini fix. En aquest sentit, Soler conclou que «tot i que el sistema financer global està sotmès a uns canvis disruptius tremends en termes de digitalització i de sostenibilitat, la indústria està demostrant la seva capacitat per respondre amb èxit davant tots aquests reptes, igual que ho farà en el futur amb l'euro digital».
