Per ajudar a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia del coronavirus, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els dirigents de la Unió Europea (UE) han acordat un pla històric de recuperació que té com a objectiu liderar el camí cap a la sortida de la crisi i establir les bases per a una Europa més moderna, digital i sostenible.
Sota el nom de Next Generation EU, també conegut com a Fons de Recuperació Europeu, s'emmarquen 750.000 milions d'euros que la UE distribuirà als estats membres en forma de transferències i de préstecs. A més, des de l'informe elaborat juntament amb KPMG, Guía práctica sobre los fondos europeos de recuperación', quan es parla de fons europeus es fa referència a la combinació del Marc Financer Plurianual 2021-2027, que s'ha incrementat un 12 %, i del fons Next Generation EU. En total suposaran el major paquet d'estímul mai finançat a través del pressupost de la UE amb un total d'1,8 bilions d'euros destinats a reconstruir Europa.
Referent a això, els 750.000 milions d'euros es canalitzaran als Estats membres en dos trams: 390.000 milions en subvencions i 360.000 milions en préstecs. Els fons que podrà rebre cada estat membre s'han determinat atenent a criteris d'impacte de la pandèmia i de majors necessitats de resiliència. Espanya té l'opció d'accedir a 140.000 milions d'euros dels quals 72.000 milions seran ajuts a fons perdut. Amb aquesta quantia, serà el segon país més beneficiat per darrere d'Itàlia.
Si bé l'economia espanyola liderarà la recuperació econòmica de la UE aquest any gràcies a una expansió del producte interior brut (PIB) del 5,6 %, dues dècimes més del que havia projectat anteriorment la Comissió Europea, l'any passat Espanya va patir una contracció de l'11 % a causa de la crisi provocada per la COVID-19, el seu major enfonsament anual en la sèrie que recull l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que va arrencar el 1970. Durant l’anterior crisi econòmica, la caiguda més gran del PIB va ser del 3,8 % en l'any 2009.
Són moltes les incògnites que sorgeixen en relació a aquests ajuts i encara queden molts detalls que van a anar concretant a mesura que es comencin a materialitzar els fons. De moment, aquestes són les preguntes més plantejades pels empresaris:
Quin objectiu tenen aquests fons?
Aconseguir una Europa més resilient, digital i sostenible. Aquest podria ser el resum. Com explica la Comissió Europea, més del 50 % de l'import donarà suport a la modernització, per exemple, mitjançant la investigació i la innovació, amb el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR), el React-EU, el programa d'innovació Horitzó Europa o els fons de l'InvestEU i a través de l'Instrument d'Inversions Estratègiques. La inversió en digitalització es dedicarà íntegrament a desplegar l'estratègia Agenda Espanya Digital 2025, que és el full de ruta que ha establert l'Executiu espanyol.
Cal destacar que la lluita contra el canvi climàtic i la transformació en clau sostenible, amb el 30 % dels fons, i la digitalització, amb un 33 % del total dels recursos en el cas d'Espanya (per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE), són els dos eixos transformadors. La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s'inclouen com aos tr eixansversals clau. El Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència també desenvolupa 10 polítiques palanca que integren 30 línies d'actuació. «Els fons tindran una cobertura molt àmplia i seran molts els sectors que se’n beneficiïn; impulsaran el teixit empresarial i ajudaran tant les grans empreses com les petites i mitjanes empreses», assenyala Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu i la digitalització a Espanya
Quins són els criteris per optar als fons?
Per rebre suport del MRR, els estats membres han d'elaborar plans nacionals que estableixin els seus programes de reformes i inversions fins al 2026. D'aquesta manera, cada pla de recuperació i resiliència ha d'incloure un mínim del 37 % de la despesa per a accions relacionades amb la protecció del clima, d'acord amb el Pacte Verd Europeu, mentre que un 20 % s'invertirà en projectes relacionats amb la transició digital a Europa (a Espanya és un 33 %). «Els fons europeus estan subjectes a condicionalitat, han de complir les prioritats marcades per la UE i les recomanacions del Consell Europeu per a Espanya, la qual cosa implica que el compliment dels objectius i les fites marcades serà objecte de revisió periòdica per part de Brussel·les», explica Montero.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu i la digitalització a Espanya
En aquest sentit, com expliquen des de KPMG, es publicarà un quadre d'indicadors amb l'objectiu d'informar sobre els avenços en l'aplicació del MRR i dels plans nacionals. Els països rebran una bestreta del 13 % del total assignat quan els seus plans de recuperació i resiliència siguin aprovats. A més, els estats membres han de presentar informes semestrals amb caràcter periòdic, en el marc del Semestre Europeu, sobre els avenços en la realització de compromisos de reforma, i aquests informes s'han de reflectir degudament en els programes nacionals.
Com es distribuiran els fons a Espanya?
Segons el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre de l'any passat, Espanya comptaria amb tres línies de distribució dels fons europeus. En primer lloc, es troben els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), una nova figura de col·laboració publicoprivada amb la qual s'identificaran aquells projectes estructurals amb gran capacitat d'arrossegament per al creixement, l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola.
En segon lloc, hi haurà subvencions per al finançament d'actius privats, a través de convocatòries de concurrència competitiva i que exigeixen finançament publicoprivat. I, en tercer lloc, contractes per al finançament d'actius públics a través de licitacions. El finançament pot ser 100 % públic o publicoprivada (concessions).
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
«El Govern pretén que, en aquest pla d'inversions públiques, hi hagi una tracció del sector privat, amb un efecte multiplicador que permeti que per cada euro públic se n'inverteixin uns altres quatre des de l'àmbit privat. Per aconseguir-ho, prossegueix Montero, és imprescindible que hi hagi una important col·laboració publicoprivada i un paper actiu de les entitats financeres.»
Qui gestionarà els recursos?
Hi estaran involucrats els òrgans creats, la Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència; un Comitè Tècnic, que donarà suport tècnic i legal a la Comissió; la Conferència Sectorial, presidida pel Ministeri d'Hisenda, i que servirà per canalitzar la participació de les comunitats autònomes; i els fòrums consultius d'experts i agents socials. «Serà fonamental que s'estableixi una relació fluida entre el Govern i les comunitats autònomes, i entre l'àmbit públic i el privat», sentencia Montero.
Com s'accedeix als fons?
Segons una enquesta realitzada per KPMG i la CEOE, el 45 % de les empreses a Espanya aspira a optar al Fons de Recuperació Europeu, però la pràctica totalitat de les pimes asseguren que tenen un important desconeixement de com funciona. Com assegura Montero, «els empresaris hauran d'estar molt atents per informar-se sobre les nombroses convocatòries que publicaran els ministeris, els organismes dependents, les comunitats autònomes o les entitats locals. Per a ells, suposarà un repte, però, també, una gran oportunitat».
Per poder accedir a aquests fons, les empreses han de seguir diferents vies depenent de si opten a subvencions i contractes o de si es decanten per participar en un PERTE o presentar algun. Les dues primeres modalitats, subvencions i contractes, es regulen per legislacions diferents, amb criteris i obligacions diferents, que es podrien veure afectats pel Reial decret llei aprovat pel Govern i els reglaments comunitaris.
En aquest context, com expliquen des de KPMG, no hi ha especificació sectorial o per tipus d'activitat més enllà de què vingui determinat per l'adequació del sector amb els objectius del pla. Podran accedir als fons els projectes nous o en execució des de l'1 de febrer de 2020.
En aquest sentit, el Reial Decret-llei reconeix tres instruments de col·laboració publicoprivada per a l'execució dels fons: les agrupacions, que hauran de constituir-se abans de la sol·licitud i no es podran dissoldre fins que hagi transcorregut el termini de preinscripció o, en el cas que l'ajut sigui en forma de préstec, aquest s'hagi amortitzat; els consorcis, que hauran de comptar amb un informe favorable previ del Comitè Tècnic i que es relacionaran només amb un projecte concret del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; o les societats d'economia mixta, que estaran formades per una majoria de capital públic amb capital privat.
«El Fons de Recuperació Europeu és un repte perquè pretén impulsar una transformació del model productiu espanyol sota les premisses de la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial i la igualtat; i, tot això, amb un termini temporal molt exigent per al seu desenvolupament, que requerirà una bona planificació per part de tots, ja que ens hi juguem la competitivitat com a país» assenyala Montero.
Pot interessar-te: Ocupació, deute públic i fons europeus: els reptes de l'economia per al 2021
En qualsevol cas, Montero adverteix que les ajudes i les subvencions mai seran del 100 %, per la qual cosa és molt important que les empreses revisin les seves estratègies, preparin les seves estructures financeres i la seva capacitat d’endeutament. I és per això que el paper de les entitats financeres serà clau, tant per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses, com per oferir-los un servei d'informació, d'assessorament professionalitzat i d'acompanyament en el procés.
Quin és el calendari previst?
D'acord amb els terminis establerts per les autoritats comunitàries, els fons no arribaran fins a mitjans de 2021. No obstant això, el Govern és partidari de començar a mobilitzar-los al més aviat possible. Al gener va començar el termini per a la presentació oficial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a la Comissió Europea. Aquesta disposa de dos mesos per avaluar-lo, mentre que el Comitè Econòmic haurà de valorar el compliment dels objectius en un termini màxim de quatre setmanes des de la recepció.
A partir d'aquí, algunes de les dates claus, com ha recollit KPMG, són les següents:
- Abril 2021. Finalitza el termini per a la presentació oficial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a la Comissió Europea.
- Juny 2021. Finalitza el termini màxim perquè la Comissió Europea emeti el seu dictamen.
- Juliol 2021. Finalitza el termini màxim perquè el Consell Europeu emeti el seu dictamen.
- Desembre 2022. Data límit perquè el 60 % del MRR estigui compromès.
- Desembre 2023. Data límit perquè el 100 % del MRR estigui compromès.
- Desembre 2026. Data límit d'execució de projectes.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
