Més enllà de la crisi sanitària, la pandèmia de la COVID-19 ha afectat greument l'economia i la situació laboral de molts espanyols. Prova d'això són els gairebé 3,4 milions de treballadors (3.386.785, en concret) que es van veure afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) durant els mesos més durs de la pandèmia, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Si bé, d’acord amb les dades del juny, una mica més del 54 % d'aquests professionals havien aconseguit sortir de l'ERTO (1,56 milions des del 30 d'abril i 1,17 milions en aquest mes), la crisi econòmica que està patint Espanya arran del coronavirus SARS-CoV-2 continua posant entre les cordes molts sectors i, amb això, els seus empleats.
De moment, la llei impedeix a les companyies acollides a un ERTO per la COVID-19 acomiadar els seus treballadors fins a sis mesos després que s'hagi reiniciat l'activitat, però són moltes les empreses que ja podrien estar pensant en una reestructuració de la seva plantilla de cara al futur.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu Preparar-nos per les jubilacions del futur” i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.
És a dir, les companyies podrien preparar un paquet de prejubilacions per avançar-se a un futur incert, però que posaria en risc l'existència del teixit empresarial. Amb això, els treballadors es jubilarien abans de l'edat establerta per llei, amb tots els avantatges i les conseqüències que aquesta fórmula comporta.
Jubilació anticipada i prejubilació: una jubilació amb diferències
A Espanya, per jubilar-se cal tenir 65 anys complerts i 37 anys cotitzats o tenir 65 anys i 10 mesos si la carrera laboral no arriba al mínim de la cotització. Unes condicions que s'han anat modificant i que, a partir del 2027, posaran com a requisit mínim haver treballat almenys 38 anys i mig per poder retirar-se amb menys de 67 anys.
D'acord amb la Seguretat Social, per cobrar una pensió cal haver cotitzat 15 anys i que dos d'ells estiguin dins dels últims 15 anys (per exemple, per a algú que es jubila el 2021, l'última cotització hauria de ser del 2006).
Totes aquestes normatives tenen una cosa en comú: en el moment de la retirada laboral, cal preparar-se amb sentit comú i analitzar els pros i els contres que a curt, mitjà i llarg termini puguin tenir en l'economia familiar. Per fer-ho, cal distingir entre prejubilació i jubilació anticipada.
La jubilació anticipada és l'opció voluntària de poder retirar-se dos anys abans de l'edat reglamentària i sempre que es compti amb 35 anys cotitzats, o d'avançar-se quatre anys si es tenen 33 anys cotitzats. Aquesta modalitat implica que la persona pot accedir a la pensió atorgada per la Seguretat Social abans de l'edat legal establerta.
En canvi, la prejubilació és un acord privat que es fa entre l'empresa i el treballador perquè cessi la seva activitat laboral abans de l'edat legal de jubilació. L'empleat continua rebent de la seva companyia una part de la retribució des del moment en què es prejubila fins que arriba la data en què la jubilació es fa efectiva.
Pot interessar-te: I si em prejubilo? Raons per avançar l'edat de jubilació
No obstant això, tal com recorda Jaime Garriga, soci de G2 Advocats i Consultors: «Per a les empreses és molt important tenir en compte que no és possible obligar els empleats a prejubilar-se, ja que es tracta d'un acord entre tots dos per resoldre la relació laboral amb caràcter anticipat». Així doncs, perquè la prejubilació es faci efectiva, ha de comptar amb el beneplàcit de les dues parts, ja que «si es fa de forma unilateral, podria suposar la nul·litat de la resolució del contracte i comportar una indemnització addicional per vulneració dels drets fonamentals», explica aquest professional.
Prejubilació a Espanya
A Espanya, al voltant del 40 % dels treballadors es jubilen abans d'arribar a l'edat reglamentària del cessament de la seva activitat, segons el Banc d'Espanya. La Seguretat Social, a més, assenyala que el nombre d'empleats que es van acollir a una prejubilació es va incrementar en un 66 % entre el 2014 i el 2019. A més, l'edat mitjana de jubilació dels espanyols és de 64,6 anys; és a dir, 15 mesos abans de l'edat legal (65,83 anys).
En un país on les jubilacions voluntàries anticipades van suposar el 16 % del total el 2019, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, vol acostar l'edat real de jubilació a la legal mitjançant incentius per prorrogar l'edat de jubilació.
Cal no oblidar que l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 provocarà un dèficit de la Seguretat Social del 2 % del producte interior brut (PIB), enfront de l'1,3 % registrat el 2019, segons el mateix ministre. Això es deu als menors ingressos percebuts a causa dels ERTO i a la caiguda de l'ocupació, a més d’una despesa més elevada per les baixes per la COVID-19 i les prestacions de cessament d'activitat per als autònoms.
Pot interessar-te: I si no em vull jubilar?
Davant d'aquesta situació, Escrivá vol incentivar l'endarreriment del moment de la jubilació, "«fet que suposarà generar un sistema d'incentius que animin a treballar més i reformar fórmules que permetin compatibilitzar pensió i treball» i «corregir elements distorsionants en la regulació de les jubilacions anticipades», segons va explicar el ministre al Congrés dels Diputats.
Prejubilar-se és una bona idea?
Qui vulgui prejubilar-se ha de tenir en compte que patirà una penalització en forma de retallada en funció del nombre de trimestres que s'anticipi el cessament laboral sobre l'edat reglamentària, sempre en funció dels anys cotitzats. A més, no tothom vol jubilar-se: «No crec en la jubilació, crec que si trobes allò que t'agrada i en pots treure rendiment, no cal jubilar-se mai», explica Euge Oller en el podcast de Banc Sabadell.
Escolta el podcast de Banc Sabadell Com aconseguir la llibertat financera i jubilar-se aviat, amb Euge Oller.
Per a Oller, fundador d’Emprende Aprendiendo i reconegut per la revista Forbes com un dels 100 millors influencers, «venim d'un sistema que ens ha tractat a tots una mica com a màquines, que et fa ser un més d'una empresa», una visió que el fa assegurar que, a diferència de la tònica comú: «No m'imagino que t'ho passis bé jubilat tots els dies de l'any». La llibertat financera és el que li permet no pensar en la retirada laboral, una filosofia també coneguda com a moviment FIRE (acrònim de Financial Independence, Retire Early, que es podria traduir com a ‘independència financera per jubilar-se aviat’), una forma de calcular quants mesos es pot viure sense treballar o el més aviat que algú podria jubilar-se.
Pot interessar-te: Així és l'estalvi 'FIRE'
Tanmateix, no tothom que es prejubila ho fa de manera voluntària: el 81,5 % de les jubilacions anticipades a Espanya venen de l'atur, d'acord amb Mari Carmen Barrera, secretària de Polítiques Socials, Ocupació i Seguretat Social de la Unió General de Treballadors (UGT). Una realitat que Escrivá pretén canviar amb noves condicions.
Per la seva banda, Jaime Garriga adverteix que «un dels desavantatges que comporta la prejubilació és que no està regulada legalment i, per tant, no hi ha una normativa concreta a la qual cenyir-se i tant el treballador com l’empresa han d'estar ben assessorats en tot moment per evitar riscos innecessaris»..
El costat positiu de la prejubilació, a part del cessament de l'activitat laboral que molts anhelen, és que els prejubilats no provoquen una baixa de la Seguretat Social, ja que la companyia continua cotitzant per ells fins a la seva jubilació definitiva. El treballador ha de revisar els seus anys cotitzats i assegurar-se que la retribució que percebrà s'ajusta a les seves necessitats, ja que aquesta quantitat serà la que el mantindrà de manera temporal fins que pugui cobrar la pensió de la Seguretat Social. Aquesta quantitat la fixa l'empresa i «habitualment sol oscil·lar entre el 80 % i el 100 % de les retribucions», tal com assenyala Garriga. Tot i aquesta reducció del seu salari, l'advocat explica que «la realitat és que l'empresa li abona una part proporcional pactada del salari, a més de la prestació d'atur que li correspongui; i a això s’hi ha d’afegir que l'empresa durant aquest període continua cotitzant per ell».
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 augura un cúmul de prejubilacions a les companyies més afectades per la pandèmia, que intentaran retallar recursos humans encara que això impliqui un esforç econòmic a curt termini. Una cascada de cessaments laborals abans de l'edat legal de jubilació que també arribarà per «la por del treballador a contagiar-se en l'exercici de les seves funcions i això el durà a acceptar amb més facilitat una proposta de prejubilació», augura Jaime Garriga.
Pot interessar-te: Reflexions post-COVID-19: com serà la nostra jubilació?
