La situació derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte directe en la demanda d'habitatge. El confinament estricte ha provocat que els ciutadans valorin més elements que abans no eren tan imprescindibles i que molts es plantegin canviar d'habitatge o reformar el seu. Prop del 50 % de les famílies desitjaria canviar de casa en els cinc anys vinents, és a dir, una mica més de 13 milions de persones, segons un estudi d'AEDAS Homes.
A l'hora de comprar un habitatge, el pressupost és una de les principals variables que cal analitzar i definir. El comprador s’ha de preguntar quina és la seva solvència econòmica, els seus estalvis i el seu nivell d'ingressos i analitzar els preus a la zona en la qual li interessi adquirir una casa.
Per norma general, els compradors han de tenir un estalvi del 30 % del valor de l'habitatge, ja que els bancs no solen concedir préstecs hipotecaris superiors al 80 % del valor de taxació. A més del 20 % restant, el futur propietari ha de fer front a entre un 10 % i un 15 % addicional per al pagament d'impostos i altres despeses.
Calculadora: descobreix quines són les despeses associades a la compra d'un habitatge
Els experts recomanen que el pagament de la hipoteca suposi, com a màxim, el 35 % dels ingressos mensuals, si bé el més recomanable és el 30 %. En cap cas ha de superar el 40 %. Per tant, si el titular o els titulars guanyen en total 2.000 euros al mes, la hipoteca òptima no hauria de superar els 600 euros mensuals.
Però, quant costa un habitatge a Espanya? Per a una casa de segona mà d'una mida de 80 metres quadrats es requereixen, de mitjana, 151.411 euros, que suposa un 17 % més que el que es desemborsava fa cinc anys. Per tant, els compradors han de comptar amb uns 45.400 euros estalviats per poder efectuar l'operació, segons l'estudi Presupuesto para la entrada de una vivienda en España, de Fotocasa.
Calculadora: descobreix quant hauries de pagar pel teu habitatge
Referent a això, les taxacions hipotecàries d'habitatges van arribar al seu màxim històric en el primer semestre d'aquest any. En concret, es van efectuar 233.300 operacions, és a dir, un augment del 57,3 % respecte al mateix període del 2020, segons les dades de l'Associació Espanyola d'Anàlisi de Valor (AEV). El valor mitjà dels habitatges taxats, que s'estableix en 212.000 euros, ha mostrat un creixement sostingut des de 2014, que respon a l'encariment dels preus del mercat immobiliari i als canvis en els immobles taxats, més grans i situats en zones més cares.
Pot interessar-te: Quants diners hem de destinar a la hipoteca?
Precisament, la pandèmia de la COVID-19 ha canviat les preferències dels compradors, que ara prevalen que l'habitatge estigui ubicat en una zona tranquil·la, que la qualitat de la construcció sigui elevada, que l'immoble compti amb llum natural i amb una bona orientació, i que disposi d'un saló ampli i una terrassa o un jardí, segons AEDAS Homes.
Baixa el pressupost a Madrid i Barcelona per a la compra d'un habitatge
En aquest context, el pressupost destinat a l'adquisició d’una casa de segona mà a la ciutat de Madrid ha caigut aquest any un 15 %, mentre que a Barcelona ha disminuït un 22 % d'acord amb l'informe Análisis de la demanda de la vivienda en España, elaborat per Fotocasa. Tanmateix, en el cas dels municipis que es troben als afores de la capital, els diners destinats a la compra d'un immoble han crescut un 12,8 % i en els situats al voltant de la ciutat comtal, un 4 %.
En aquest sentit, el juliol de 2021, el pressupost mitjà destinat a la compra d'un habitatge a Madrid capital es va situar en 356.432 euros, mentre que el pressupost mitjà a la resta dels municipis de la província va ser de 235.886 euros. Els 10 municipis en què el preu s'ha disparat més són Cenicientos (509 %), Valverde d'Alcalá (473 %), Valdeolmos-Alalpardo (464 %), Valdemorillo (232 %), Valdemaqueda (172 %), La Hiruela (144 %), Torrelodones (123 %), Manzanares El Real (112 %), Robledo de Chavela (111 %) i Bustarviejo (93 %).
A Barcelona capital l'import mitjà destinat a la compra d'un habitatge va assolir, el juliol de 2021, els 391.726 euros, mentre que a la resta dels municipis va ser de 225.294 euros. Las 10 localitats en les quals s’han incrementat més els imports són Granollers (194 %), Manresa (135 %), Vilanova i la Geltrú (118 %), Castellar del Vallès (95 %), Llinars del Vallès (84 %), Santa Margarida de Montbui (72 %), Terrassa (54 %), Castellbisbal (47 %), Les Franqueses del Vallès (45 %) i Montgat (41 %).
Per tipus d'habitatge, a Madrid ciutat les finques rústiques i els xalets són els que més han vist baixar el pressupost: un 46,7 % i un 26,4 %, respectivament. En canvi, s'ha ampliat per als dúplexs, un 30,1 %, els apartaments, un 8,7 %, i els àtics, un 4,7 %. A la capital catalana, per la seva banda, els compradors han reduït els diners destinats a la compra d'un habitatge en els pisos, amb una caiguda del 67 %, i en els apartaments, amb un descens del 62,2 %. Mentrestant, en els estudis, els lofts, els àtics i les finques rústiques s'ha incrementat el pressupost un 14,1 %, un 12,1 %, un 8,7 % i un 4,7 %, respectivament.
En el cas dels municipis, a la província de Madrid les quantitats han augmentat principalment per als estudis, un 41,2 %, i per a les finques rústiques, un 35,7 %. En les localitats barcelonines el pressupost ha millorat per als apartaments un 19,5 % i per a les finques rústiques, un 12,9 %.
El metre quadrat d'un habitatge més car
Els ciutadans de la Comunitat de Madrid són els que més paguen a Espanya pel metre quadrat d'un habitatge (3.099 euros). Comprar una casa de segona mà d'una mida de 80 metres quadrats a la capital costa 247.958 euros, de manera que el futur propietari haurà de comptar amb uns estalvis mínims d'uns 74.400 euros. No obstant això, si l'immoble que es vol comprar es troba a Castella-la Manxa, el preu per metre quadrat és el més econòmic d'Espanya (1.119 euros), de manera que els estalvis necessaris per fer front a l'adquisició de l'habitatge s’acostaria als 27.000 euros.
Pel que fa a les capitals de província, els residents de Sant Sebastià i de Barcelona desemborsen més de 100.000 euros per a l'entrada de la compra d'un primer habitatge de 80 metres quadrats. Per contra, es requereixen menys de 30.000 euros de fons propis per a l'adquisició d'un immoble de segona mà en ciutats com Àvila (on el preu mitjà és de 28.485 euros), Lleida (30.051 euros), Huelva (30.762 euros) i Ciudad Real (30.867 euros).
A més de la ubicació, que és un dels principals elements que determina el preu de l'habitatge juntament amb el mercat de l'oferta i la demanda, altres variables com la sostenibilitat i l'eficiència energètica, l'alçària i l'orientació de l'immoble, l'estat i l'antiguitat o el tipus de residència influeixen en el valor final. Per exemple, un habitatge d'obra nova resultarà molt més car per a una mateixa localització i alçària que una de segona mà. De fet, aquest import pot variar fins a un 25 %, segons la immobiliària Inmovisa.
El perfil del comprador d’habitatge
El 21 % dels espanyols està disposat a comprar un habitatge en el context actual, segons dades de Fotocasa. El perfil és similar al que hi havia abans de l'esclat de la pandèmia. Així, el 56 % dels potencials compradors són dones d'entre 25 i 34 anys. Aquest segment busca un primer habitatge per viure-hi amb la seva parella i té, en general, plans de formar una família en el futur, fet que influeix, en part, en les característiques de l'immoble que busca.
Pel que fa al nivell socioeconòmic, destaquen les rendes mitjanes-altes, ja que suposen un 45 % del total de potencials compradors. Per la seva banda, el 30 % de les persones presenta una renda baixa o mitjana-baixa i el 25 % compta amb una renda alta o mitjana-alta. Pel que fa a la localització, un 20 % dels possibles demandants d'immobles resideix a Andalusia i un 16 %, a Catalunya, el mateix percentatge que a la Comunitat de Madrid.
