La campanya de la declaració de la renda de l'exercici fiscal 2020 va del 7 d'abril al 30 de juny de 2021. En aquesta ocasió, les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia tenen un protagonisme significatiu entre les principals novetats. Per exemple, els treballadors subjectes a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) estan obligats a declarar les prestacions rebudes, que es consideren un rendiment del treball i estan subjectes al gravamen corresponent.
Aquestes no són les úniques novetats que cal tenir en compte en la declaració de la renda. En el cas de les rendes del treball superiors als 300.000 euros anuals, puja en dos punts la tributació en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), i en la tributació de les rendes de capital i d'estalvi s'incrementen també les rendes a partir dels 200.000 euros, que, a partir d'ara, cotitzaran al 26 %.
Per regla general, les inversions es reflecteixen en la declaració de la renda com a rendes de l'estalvi, i es poden diferenciar entre rendiments de capital mobiliari i guanys i pèrdues patrimonials. Tots dos tipus de rendes es poden compensar per separat i entre elles dins d'uns límits establerts. Però cal recordar que els plans de pensions tributen com a rendes del treball.
Canvis importants en la tributació dels plans de pensions
L'últim Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 2020 va introduir algunes modificacions rellevants en els productes d'estalvi. En destaquen, especialment, la disminució en els límits d'aportacions tant als plans de pensions com als plans de previsió assegurats (PPA). A partir d'aquest any, les aportacions màximes que un contribuent pot dur a terme en els productes de previsió (entre ells, plans de pensions individuals, plans de previsió assegurats i aportacions individuals a plans d'ocupació) són de 2.000 euros. Per contra, les contribucions empresarials màximes en els plans d'empresa són de 8.000 euros anuals, ampliables fins als 10.000 euros si el contribuent no ha fet els 2.000 euros d'aportacions individuals prèviament comentades a cap instrument de previsió. I el límit de deduccions que un contribuent pot aplicar-se en aquests productes és la xifra més petita de les aportacions realitzades per ell i la seva empresa o el 30 % dels rendiments nets del treball.
A més, el Govern ha assenyalat en repetides ocasions que es crearà un fons públic de pensions articulat a través de plans d'ocupació d'aportació definida.
Una altra novetat és que es redueix el límit màxim de deducció per aportacions a plans de pensions individuals en els quals sigui titular el cònjuge sense determinat nivell de renda, que es fixa en els 1.000 euros anuals.
Què puc fer amb el pla de pensions?
Els canvis en la fiscalitat dels plans de pensions, que redueixen la quantia de les aportacions, han fet que alguns estalviadors es plantegin equivocadament rescatar-los. No obstant això, continua sent un producte interessant dins de les carteres.
A més, segons Esther Pichardo, directora d'Assegurances d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, els plans de pensions continuaran sent un dels millors productes per a l'estalvi individual per a la jubilació, ja que aquests productes són els únics que estan creats amb aquesta finalitat. En primer lloc, les seves inversions es realitzen amb aquest objectiu: estalvi a molt llarg termini intentant aprofitar els avantatges que els mercats ofereixen per a aquest horitzó temporal llarg. I en segon lloc, per la seva liquiditat limitada, que permet recuperar els estalvis en cas de necessitat, però sense deixar-ne total llibertat, que podria provocar distraccions i així s’evita caure en «temptacions» i destinar els diners de la jubilació a altres finalitats. I, finalment, perquè tot i que amb menor import, són els únics productes que permeten reduccions en l’IRPF l’any en què es realitzen les aportacions.
També és important tenir present que hi ha altres productes d'estalvi amb els quals és possible optar a una fiscalitat interessant. És el cas dels PIES (plans individuals d'estalvi sistemàtic) o els CIELT (compte individual d'estalvi a llarg termini) i AIELT (assegurança individual d'estalvi a llarg termini), en els quals els rendiments estan exempts de tributació si es compleixen certes condicions. Una altra opció a valorar són les assegurances de renda vitalícia, que permeten rebre una renda periòdica fins a la defunció; amb aquestes, només un percentatge de les rendes està subjecte a tributació en funció de l'edat que té el contribuent en el moment de contractar. A més, algunes rendes vitalícies gaudeixen d'una exempció tributària de la reinversió dels guanys patrimonials per la venda d'actius en aquests productes (com en el cas d'un habitatge).
La tributació dels fons d’inversió
Des del punt de vista fiscal, els fons d'inversió i els plans de pensions comparteixen un element fonamental però, també, tenen una gran diferència. Tots dos permeten canviar d'un producte a un altre sense que sigui necessari tributar a Hisenda per fer-ho; és a dir, que es pot traspassar lliurement el capital en qualsevol moment. No obstant això, mentre que en els plans és possible diferir el pagament d'impostos sobre el que s’ha invertit, dintre d'uns límits legals marcats, en el cas dels fons d'inversió només es pot demorar el pagament d'impostos sobre els guanys, però únicament si es reinverteixen en aquest fons o en un altre.
Pot interessar-te: Escolta el podcast de Banc Sabadell Com planifiquem per aprofitar els beneficis fiscals, amb Diana Ferrer, doctora i professora de Dret fiscal i Gestió tributària a ESADE
Els fons d'inversió s'integren fiscalment dins de la base de l'estalvi, la qual cosa obliga el partícip a declarar-los al fisc en vendre’ls i d'acord amb els guanys obtinguts (i no pel total del que ha invertit). Els tipus impositius dels fons varien en funció de la rendibilitat. Fins a 6.000 euros, tributen al 19 %; d'aquesta quantitat fins als 50.000 euros, al 21 %; i, per sobre d'aquesta xifra, al 23 %. A la Comunitat Foral de Navarra i al País Basc, aquests trams i percentatges oscil·len lleument. A més, és possible deduir-se en la declaració d'IRPF tant les despeses associades a l'adquisició com a la transmissió de les participacions.
És important conèixer que el reemborsament amb pèrdues es pot compensar amb altres guanys patrimonials o amb rendiments d'altres productes (com les accions o els dipòsits). Això sí, el límit màxim legal previst és del 25 %, si bé és possible anar compensant en els quatre anys següents si el saldo es manté en negatiu.
Per a l'actual campanya de la declaració de la renda no s'ha previst cap canvi que tingui un impacte directe en la seva fiscalitat.
