movi-image-eleconomista-psicologia-finanzas-personales-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Psicologia i finances personals, el nostre cervell 'estima o odia' invertir?

29/10/2020

En les inversions hi ha el risc que la persona es deixi endur per les emocions, sobretot, en períodes d'alta volatilitat com l'actual a causa de la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2

El pes que la raó ha de tenir en les decisions financeres és fonamental. Des de sempre. Ja ho deia als anys cinquanta Benjamin Graham, considerat el pare del value investing: «Les persones que no poden controlar les seves emocions no són aptes per obtenir beneficis mitjançant la inversió». Un dels inversors més importants de l'última dècada, Warren Buffett, ho confirma amb la seva frase: «Un inversor hauria d'actuar com si tingués una targeta amb només 20 decisions (de compra) per prendre al llarg de la seva vida».

L'ésser humà es basa en el binomi raó-emoció, però, sigui en períodes de bonança o d'incertesa, la segona és la que sol manar sobre les decisions, tant per excés de confiança com per por. I el mercat no és aliè a aquesta reacció. Les caigudes sense fi que s'han vist enguany arran de la pandèmia de la COVID-19 han creat en molts inversors el que es podria anomenar «borsafobia», és a dir, por de no saber què fer davant d’aquesta situació. Els experts coincideixen a assenyalar que tenir por és normal, el problema sorgeix quan les decisions d'inversió es basen en aquestes emocions.

De fet, a la pràctica, el 80 % dels inversors particulars i el 30 % dels institucionals es mouen abans per inèrcia que per lògica, segons la Harvard Business School. «Hem de saber que per naturalesa, tenim aversió al risc i que la fugida és el nostre principal mecanisme de defensa, un mecanisme universal de supervivència que compartim amb la majoria d'éssers vius. Per la qual cosa, és normal que el nostre instint més primitiu ens faci deixar-nos endur pel pànic en períodes d'elevada volatilitat», afirma Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.

És més, segons els psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, pares de la teoria prospectiva, el cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que les recompenses. Per tant, el plaer de guanyar 100 euros és menor que el dolor que se sent si els perds, perquè el cervell humà tendeix sempre a sobredimensionar allò negatiu.

En aquest context entra en joc l'anomenada economia conductual o psicologia econòmica, que estudia els comportaments humans per desenvolupar, a partir d'aquests, models econòmics més precisos i pràctics que els facilitats per la teoria econòmica convencional, que es basa en les premisses que els subjectes saben què volen, utilitzen la informació disponible d'una manera dirigida a aconseguir els seus objectius i comprenen perfectament els riscos i els beneficis de les seves decisions financeres.

L'economia conductual va viure un gran impuls el 2017 amb el Premi Nobel d'Economia concedit a l'economista Richard H. Thaler, que sosté que els subjectes no són éssers plenament racionals i que aquesta racionalitat limitada afecta el comportament dels mercats. Una teoria que comparteix el també Premi Nobel d'Economia el 2002, Kahneman, catedràtic de psicologia de la Universitat de Princeton (EUA).

Biaixos cognitius

Tal com recull la guia Psicologia econòmica per a inversors, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la majoria de les decisions es prenen seguint processos intuïtius i automàtics en comptes de processos analítics i controlats. Aquesta manera de pensar ràpida i subjectiva està sotmesa a la influència dels biaixos que fan que les persones prenguin decisions que són previsiblement equivocades.

En l'àmbit de la presa de decisions d'inversió, alguns dels biaixos més comuns són l'excés de confiança; la il·lusió de control; sobrevalorar les opinions de determinades persones; imitar les accions que realitzen altres; el descompte hiperbòlic, és a dir, preferir recompenses més petites i immediates a recompenses majors i allunyades en el temps; l'aversió a les pèrdues; o la fal·làcia del cost enfonsat, el biaix que fa mantenir una inversió que ha generat o està generant pèrdues per la por de perdre el que ja s'ha invertit.

Alguns d'aquests biaixos han provocat que durant aquests mesos els inversors hagin sortit espaordits del mercat per por de patir més pèrdues i una de les conseqüències del pànic generalitzat és que moltes companyies amb bons fonamentals i sòlids models de negoci també s'estan veient afectades, tot i que el seu valor continua sent-hi.

«Sabem, gràcies a les anàlisis de l'evidència històrica dels mercats, que aquests períodes d'elevada volatilitat són passatgers. Per tant, ens hem de deixar portar per aquests impulsos i s'ha de mantenir la calma, ja que a llarg termini l'alta volatilitat anirà disminuint. Això ens permetrà prendre decisions d'inversió, no sota els efectes del mecanisme de defensa de la fugida, sinó de manera més racional i meditada, un cop s'hagi allunyat el fantasma de la volatilitat», conclou Servetto.

Et pot interessar: Invertir amb la màxima rendibilitat: quin risc podem assumir?


Com lluitar contra les emocions

Abans d'arribar ni tan sols al punt d'haver de controlar les emocions en les inversions, el primer pas és identificar quin tipus d'inversor som, ja que això marcarà l'estratègia i, per tant, les aspiracions que es poden tenir i els riscos que s’han d'assumir.

La classificació estàndard està determinada per l'aversió al risc, de la qual es desprenen tres tipus d'inversors: el conservador, que vol preservar el capital i busca superar la inflació i, per tant, admet una baixa exposició al risc; el moderat, que busca l'equilibri entre l'estabilitat i el creixement patrimonial, de manera que l'exposició tolerada al risc és intermèdia; i l'agressiu, que vol maximitzar la rendibilitat, motiu pel qual la seva exposició al risc és elevada.

Un cop resolta aquesta qüestió, Federico Servetto aconsella tres regles bàsiques. D'una banda, diversificar: «Si dividim les nostres inversions en diferents tipus d'actius, àrees geogràfiques o sectors de la indústria, reduïm els efectes de les oscil·lacions de mercat sobre la nostra inversió total». D'altra banda, tenir paciència: «Les inversions requereixen un termini per madurar i donar els seus fruits. Cal disposar d'amplitud de mires i una perspectiva d'inversió a llarg termini que accepti certa volatilitat a curt termini». Finalment, ser constant: «Això implica crear un hàbit d’inversió, és a dir no invertir només puntualment amb grans imports, sinó fer-ho freqüentment amb inversions periòdiques i de menor quantitat».

Per la seva banda, la CNMV recorda que és probable que les persones amb amplis coneixements en economia els apliquin a l'hora de prendre una decisió financera i mitiguin els biaixos. Referent a això, segons l'Enquesta de Competències Financeres, elaborada pel Banc d'Espanya i la CNMV, Espanya se situa per sota de la mitjana entre els països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) pel que fa a coneixements financers.

«Aquesta formació abasta no només l'adquisició de coneixements relacionats amb aquest entorn i l'entrenament en les habilitats necessàries per adoptar decisions financeres correctes, sinó també la presa de consciència de l'existència dels biaixos cognitius, els moments en què tenen més incidència i la manera d'obviar-los», assenyala la CNMV.

Et pot interessar: Invertir en borsa: primers passos


Maximitzar els estalvis

En qüestió d’estalvi el que menys aconsellen els experts és el clàssic i estès «guardar-ho sota el matalàs». Perquè la inflació, és a dir, l'augment progressiu del cost de la vida amb el temps, va deteriorant el valor d'aquests diners, per la qual cosa cal posar-lo a treballar per evitar perdre poder adquisitiu. En altres paraules, és el motiu pel qual antigament es podia anar al cinema per l'equivalent a unes 33 pessetes (20 cèntims d'euro).

Et pot interessar: Calcula quin és el cost de tenir els estalvis aturats

Una de les vies per maximitzar els estalvis és la inversió. Per a això, cal tenir en compte dues variables: quina rendibilitat es desitja obtenir i quin risc s'està disposat a assumir. «L'actual context de tipus d'interès zero implica que les inversions “segures”, com els dipòsits, no rendeixen i, amb el pas del temps, la inflació erosiona el nostre poder adquisitiu. Per tant, conèixer el nostre perfil d'inversor i assumir un grau adequat de risc es converteixen en els elements imprescindibles per rendibilitzar adequadament els nostres estalvis», indica Federico Servetto.

En aquest punt, cal desmitificar algunes creences pel que fa a l'estalvi mitjançant les inversions. En primer lloc, la que diu que només els rics poden invertir. No cal disposar de grans patrimonis per accedir a actius com la borsa: amb quantitats modestes i gràcies a productes com els fons d'inversió, és possible. La majoria d'assessors financers coincideix en aconsellar destinar uns diners que no es necessitin en un mínim de cinc anys. Com explica Servetto, les aportacions periòdiques són una bona solució, ja que permeten invertir regularment una determinada petita quantitat de diners, per exemple, cada mes o cada trimestre.

Et pot interessar: Les aportacions periòdiques i l'estalvi intel·ligent

Un altre dels mites és que invertir és massa complicat. Per a això hi ha assessors financers que poden orientar-te en la presa de decisions. També està molt estès el pensament que cal saber quan comprar o vendre: No obstant això, ningú té una bola de vidre per endevinar el futur, per tant, el millor amic de l'inversor és el llarg termini.

Fotografia d'Amanda Dalbjörn a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up