Moltes de les decisions que es prenen es basen en les emocions i l'economia tampoc no se n’escapa. L'ansietat, la por a la pèrdua o l'excés d'optimisme també dominen les decisions financeres. No obstant això, els efectes d'aquests estímuls emocionals poden mitigar-se. Conèixer els biaixos cognitius i emocionals que influeixen en la percepció humana, juntament amb els riscos econòmics que comporten, i disposar d'un assessorament expert és fonamental per controlar les emocions en el moment d'invertir, sobretot en un context com l'actual marcat per la incertesa.
«Les reaccions dels éssers humans tenen un enorme component emocional», destaca Diego Valero, president de Novaster, en el podcast de Banc Sabadell. El 1936 John M. Keynes, pare de la macroeconomia, ja parlava dels «esperits animals» en destacar com influïa l'emoció en els individus. Dècades més tard, diversos premis Nobel d'Economia, com George Akerlof, Robert J. Shiller o Richard Thaler, a més de Daniel Kahneman, van seguir la seva empremta des de les finances conductuals.
Pot interessar-te: Escolta el podcast de Banc Sabadell Com influeixen les emocions en les nostres decisions d’estalvi?
Més por, menys consum
«Bona part del que està succeint a la crisi actual, més del 70 %, es deu a les nostres reaccions cognitives i emocionals; és a dir, com percebem i sentim la realitat», destaca Valero. I aquesta visió està marcada per una sensació d'alarma. «La por a perdre ens fa sobrereaccionar d'una manera negativa que s'allunya de la racionalitat». En aquest sentit, l'expert destaca la forta influència de les profecies autocomplertes, en què «si creus que les coses aniran malament, al final aniran malament».
La por té un efecte directe sobre l'estabilitat dels mercats financers, ja que aporta incertesa davant del risc i el temor a perdre els guanys adquirits. Els experts han detectat que aquesta emoció governa moltes decisions en temps de COVID-19. «Que s'hagi incrementat l'estalvi és positiu, però el motiu és que tenim por a consumir. Si no consumim, no produïm i, si no produïm, l'economia disminueix. És una roda que té a veure amb la percepció del nostre entorn», explica.
Pot interessar-te: Els mercats financers resisteixen l'impacte de la COVID-19
L'estalvi i la sensació de pèrdua
Els biaixos són tan difícils de controlar com diversos. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha editat la guia Psicología económica para inversores, en què s’adverteix que aquesta manera de pensar ràpida i intuïtiva fa que les persones prenguin decisions previsiblement equivocades. Massa confiança, la il·lusió del control, la recerca d'informació que corrobori idees prèvies, la predisposició a l'optimisme que redueix la capacitat crítica o la sobreestimació de les opinions d'un familiar o un amic en són alguns exemples.
A més, la ment humana pot jugar males passades. «La percepció d'estalvi se situa a les mateixes regions cerebrals que la percepció de pèrdua. Hem d’enganyar el nostre cervell per poder estalviar. La clau per estalviar és aconseguir que l'estalvi 'no faci mal'. No és fàcil, però es pot fer», comenta Valero. Consumir, en canvi, genera una resposta de satisfacció immediata. «Hem de ser capaços de posar al mateix nivell estalvi i consum», recomana.
La tendència a infravalorar els riscos
«Creiem el que volem creure i, en molts casos, això pot no coincidir amb la veritat», destaca Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell sobre el biaix de la dissonància cognitiva. «És molt comú infravalorar els riscos basant-nos en les rendibilitats passades o en rankings publicats per qualsevol font que aparegui entre les 10 primeres posicions de resultats del cercador. Però solem deixar de banda la realitat més evident: no hi ha rendibilitat sense risc i les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures», afirma.
Per a Servetto, deixar-se recomanar per qui coneix els mercats és la millor manera d'evitar la influència dels biaixos personals. «L’assessor mira les coses amb distància, això li aporta perspectiva i l'ajuda a oferir un plantejament racional a les decisions d'inversió. A més, compta amb la formació i l'experiència específiques que és la base professional indispensable per a la tasca que realitza», apunta. També adverteix de la importància de diversificar els diners invertits i amb un nivell de risc d'acord amb el perfil d'inversor.
Regular aquests biaixos emocionals i cognitius implicarà obtenir resultats econòmics satisfactoris, sobretot en una època de crisi com l'actual. «És quan l'instint de fugida es posa en marxa i ens fa vendre precipitadament en comptes de mantenir la posició o fins i tot aprofitar per incrementar-la. Aquesta calma necessària s'ha d'acompanyar de la paciència, per esperar que el mercat s'estabilitzi i que la incertesa doni pas a les oportunitats», destaca Servetto. Perquè, tal com assenyala Valero, «les emocions poden portar-nos a una crisi pitjor si no sabem tractar-les i gestionar-les adequadament».
