L'actual escenari financer internacional, submergit des de ja fa temps en un context de tipus d'interès propers al zero, obliga molts estalviadors, fins i tot aquells amb un perfil de risc més baix, a identificar productes que els puguin aportar rendibilitat, sobretot pensant que, a llarg termini, puguin complementar les seves pensions de jubilació i no perdre poder adquisitiu quan abandonin la vida laboral. Entre tota l'oferta existent al mercat, n’hi ha una en particular, la dels fons d'inversió multiactiu, que pretén obtenir el màxim benefici als seus partícips ajustant al màxim el seu risc, apostant, per aconseguir-ho, per la màxima diversificació.
Avantatges importants
La fórmula que implementen els gestors d'aquest tipus de productes sembla senzilla, però alhora és ambiciosa i complexa: invertir en accions i bons d'una àmplia varietat de sectors i països de manera que, si alguns d'ells no aconsegueix el rendiment esperat, es compensa amb els resultats dels altres, i això manté els diners dels partícips més segurs que en cap altra classe de fons. És a dir, s'aposta com a premissa principal per la diversificació, amb el prisma de reduir al màxim les possibilitats de patir pèrdues.
A més d'aquesta protecció, ofereixen als partícips una altra classe d'avantatges com, per exemple, que tenen un caràcter anticíclic, això significa que s'adapten a qualsevol situació en què es trobin els mercats. En moments d'alta volatilitat i d'incertesa, com ha passat en diverses ocasions des de l'esclat de l'actual crisi sanitària, aquests productes han aportat tranquil·litat als clients, una cosa fonamental per evitar deixar-se portar pel pànic i prendre decisions «en calent» sobre la cartera que, per regla general, no sol ser una premissa adequada. A més, quan les borses estan en períodes de calma, els multiactiu solen combinar-se amb un altre tipus de productes de més risc per diversificar encara més la cartera d'inversions.
Pot interessar-te: Psicologia i finances personals: el nostre cervell 'estima o odia' invertir?
I és que, també en etapes de recessió, les turbulències en la renda variable solen generar oportunitats que aquest tipus de fons solen aprofitar, des d'una òptica de màxima flexibilitat. Això s'aconsegueix gràcies al fet que darrere dels multiactiu hi ha equips de gestors professionals amb experiència que, amb una estratègia de gestió activa, avaluen de manera constant tota la informació que es produeix als mercats i porten a terme les anàlisis fonamentals i tècniques adequades per intentar aportar llum sobre la idoneïtat d'emprendre una inversió.
Paral·lelament a aquests avantatges, cal destacar-ne un altre: que aquests fons no estan condicionats a cap índex de referència, fet que els permet accedir a un univers d'oportunitats més ampli. Això facilita als gestors invertir en les seves idees de major convicció, pensant a generar rendibilitat a llarg termini i sense preocupar-se de la seva ponderació sobre un determinat valor o mercat.
Adaptats a entorns incerts
Gestionar activament el risc és, en principi, una cosa molt positiva per a qualsevol estalviador, i més en una conjuntura com l'actual. Quan es produeixen fortes correccions en els mercats i les notícies negatives es van repetint, és habitual que es pugui sentir una certa sensació de pànic per culpa de la incertesa i, fins i tot, que simplement per por, es puguin arribar a vendre actius d'una cartera per intentar minorar les pèrdues que estan tenint lloc. En aquest tipus de circumstàncies, la tasca dels professionals és fonamental per tranquil·litzar i, alhora, informar. D'una banda, els assessors financers juguen un paper clau per controlar les emocions dels seus clients. De l’altra, els especialistes en productes que aposten per la gestió activa com, per exemple, els fons multiactiu, reequilibren periòdicament la cistella d'actius per intentar protegir i, si és possible, millorar-ne la rendibilitat.
Els inversors, abans de la recent pandèmia global, havien acumulat un període bastant llarg en què la tranquil·litat havia estat la tònica dominant en els mercats de tot el món, i amb ella, l'arribada de rendibilitats més o menys estables. Per fomentar la recuperació, un cop van començar a produir-se les correccions més severes a les borses, els bancs centrals van iniciar mesures d'estímul que, a poc a poc, han anat relaxant-se, el que sembla preveure una pujada dels tipus d'interès, cosa que afegeix encara més complexitat a l'hora d'invertir tant en renda fixa com en renda variable.
En aquest context tan particular, els fons multiactiu solen aportar més opcions de rendibilitat als seus partícips; i, alhora, els atorguen més tranquil·litat amb relació als seus diners, gràcies a l'ampli ventall d'actius en què inverteixen de manera que qualsevol pèrdua serà molt més moderada que si s'apostés per un únic valor. És a dir, sorgeixen com un producte que afegeix resistència a una cartera, aprofitant-se, per aconseguir-ho, de l'experiència acumulada per l'equip gestor que es troba darrere d'aquest tipus de productes.
Diferències amb els fons mixtos
Encara que tenen moltes similituds, els fons mixtos i els multiactiu es diferencien, sobretot, en la manera en què es gestionen les inversions. En el cas dels mixtos, la cartera es compon d'una determinada combinació (en percentatge) de renda fixa i de renda variable. Mentre que els multiactiu estan oberts a altres classes d'actius i d'estratègies, i també poden incloure, per exemple, divises, derivats o REIT (Real Estate Investment Trust). Això significa que els fons multiactiu gaudeixen, per regla general, d'una diversificació més gran que els mixtos, encara que tots dos comparteixen la característica comuna de ser productes summament flexibles, ja que permeten al gestor moure el patrimoni d'un tipus d'actiu a un altre en qualsevol moment.
