El 56% dels espanyols que admeten estalviar assegura que no aconsegueix guardar tot el que voldria per a la seva jubilació, segons l’enquesta de Jubilació i longevitat d’Abante de l’any passat. Això mateix corrobora l’estudi anual de Preparació per a la jubilació publicat per l’asseguradora Aegon, en el qual s’afirma que Espanya, que és juntament amb Japó el país amb l’esperança de vida més alta, és on pitjor es planifica el retir. Davant del 39% de mitjana al món, només el 27% dels espanyols assegura que sí que estalvia habitualment, mentre que el 9% admet que no reserva res per quan deixi de treballar. Espanya és, a més, un dels països on més dura la jubilació. Una mitjana de 25 anys per a les dones i 21 per als homes. L’estalvi per a la jubilació, no obstant això, sí que ha crescut en les últimes dècades. La quantitat mitjana que els espanyols guardem per quan deixem de treballar s’ha multiplicat per 12 des de 1989, segons xifres d’Inverco.
La incertesa actual pel que fa al futur de les pensions (pots calcular aquí la teva) mou a plantejar-ne seriosament l’estalvi per quan ens jubilem. Però acumular capital per sí sol no és suficient, ja que es corre el risc de que perdi valor al llarg del temps. Buscar opcions per invertir i combatre la inflació és una bona manera d’apuntalar els nostres estalvis per al futur. A quina edat convé començar a planificar-ho?
Com i quan començar a estalviar
Els assessors financers recomanen començar en la joventut, període en el qual es sol aconseguir la primera feina. Tot i que pugui resultar de primeres una tasca difícil, ja que el temps de jubilació sembla molt llunyà, convé plantejar-s’ho. “És perfecte començar quan s’aconsegueix la primera feina i estalviar un 10% del que guanyes. Si ingresses 1.000 euros, acostuma’t a viure amb 900 euros”, explica Ana Fernández, sòcia directora de la firma d’assessorament financer independent AFS EAFI. L’estalvi de petites quantitats, per mínimes que semblin, i la constància són la millor fórmula.
Això no resulta fàcil per a bona part de la població. De fet, el VI Baròmetre de l’Estalvi de l’Observatori Inverco indica que els menors de 26 anys estalvien principalment per fer créixer el seu capital, mentre que els millenials i la generació X (tots els nascuts entre 1965 i mitjans dels anys noranta) ho fan per fer front davant d’imprevistos. Només els baby boomers (nascuts entre la postguerra i els anys seixanta) pensen en la jubilació.
Invertir per estalviar?
Estalviar no és sinònim d’acumular els diners en un compte corrent. Al final aquella quantitat immòbil no repercuteix cap benefici i, probablement, perdrà valor amb el pas del temps. Descobreix quin és el cost de tenir els teus estalvis parats aquí.
Invertir-los, per tant, és una bona manera de mantenir aquell capital i, fins i tot, fer-lo créixer. Per això hem de trobar un producte que s’adapti al nostre perfil personal i econòmic. Saps ja quin és el teu perfil inversor?
Com abans comencem a moure els nostres diners, podrem invertir-los a més llarg termini i el procés serà més suportable. Si ho fem en la joventut podem utilitzar productes financers de risc amb rendibilitats altes. No fa falta esperar a tenir una gran quantitat de diners per realitzar una inversió ja que en el futur podràs fer aportacions més grans en períodes de més bonança econòmica com quan es rep una paga extra o un ingrés extraordinari.
Segons passa el temps, si el nostre nivell econòmic millora, podrem augmentar aquell 10% que ens fixem al principi. “Dedicar un 70% a viure i un 30% a l’estalvi [inversions] és una mitjana perfecta”, declara Ana Fernández
Si per circumstàncies no podem començar a estalviar fins a la maduresa, caldrà invertir quantitats més elevades en productes financers que ofereixin una rendibilitat més alta si volem fer créixer el nostre capital.
Quins productes puc escollir per a la meva jubilació?
No existeix una recepta única, ni un producte màgic. Hi ha molt on escollir, però abans de decidir és essencial saber què s’està comprant. “Mai inverteixis en un producte que no entens. Si perds diners i no saps per què, serà pitjor que si sabies al que t’arriscaves”, incideix Fernández.
Fons d’inversió
Existeixen més de 2.600 possibilitats al mercat i n’hi ha de tres tipus: renda fixa, renda variable i mixtes.
- Renda fixa a curt o llarg termini: La seva rendibilitat és més o menys reduïda.
- Renda variable: solen ser les inversions en accions, compten amb una rendibilitat més alta i també amb un risc més elevat.
- Mixtes: combinen factors dels tipus anteriors.
Per triar bé, Borja Nieto director de Micappital, una start-up que ofereix assessorament en inversions, plans d’estalvi o jubilació, assegura que si es comença aviat a estalviar, “és millor un fons d’inversió o un pla de pensions amb renda variable, que cotitzi a tot el món i no només a Espanya”. Tenen més risc, però compten amb més anys per recuperar les possibles pèrdues. A mesura que passen els anys és millor canviar a un fons o pla més conservador (de renda fixa), per reduir el risc i assegurar el patrimoni.
És recomanable, a més, “no assumir més riscos dels necessaris quan ens va bé ni treure els diners si estem passant per un mal moment si es pot evitar”, assenyala Nieto.
Plans de pensions
N'hi ha de tres tipus: individuals, de feina i els associats.
- Els individuals són els que contractes de manera particular amb entitats financeres. El més habitual és fer aportacions anuals. Es revaloren en funció del tipus de pla.
- En els de feina és l’empresa la que promou un pla de pensions per als seus mateixos treballadors i fa les aportacions periòdicament. En aquesta modalitat, a més, el treballador hi pot aportar pel seu compte.
- Els associats són constituïts per una associació, un col·lectiu o un sindicat, entre altres organitzacions per als seus mateixos afiliats.
Pel que fa al tipus d’inversió, en funció de la seva estratègia d’inversió, els plans poden ser de renda fixa (inverteixen, per exemple, en emissions de deute públic o privat), renda variable (en borses) o mixtos, és a dir, una barreja de les dues estratègies.
Si amb el pas del temps el pla que contractem no compleix les nostres expectatives, podem canviar-lo per un altre sense cost fiscal. Sens dubte, un dels barems per encertar és comprovar la rendibilitat històrica.
