Trencar els vincles legals amb la parella costa com a mínim 750 euros. Amb fills o sense acord, el preu augmenta considerablement.
L’any passat es van presentar 111.704 demandes de dissolució matrimonial a Espanya, el 2,4 % menys respecte a l’anterior, quan se’n van registrar 114.491, segons el Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Si pròximament tens previst tramitar una demanda de dissolució matrimonial, t’expliquem les despeses que has d’assumir.
Abans que res, com millor et portis amb el teu futur ex i més capacitat aconseguiu per posar-vos d’acord, menys elevada serà la minuta de l’advocat, figura imprescindible en aquests processos. A més a més, hauràs de sumar les despeses del procurador si fas el procés a través del jutjat o les taxes del notari, si el fas per aquesta via.
El primer que s’ha d’acordar és si el que voleu és dissoldre el vincle matrimonial (divorci) o simplement fer constar el cessament de la convivència (separació), tot esperant divorciar-vos més endavant o no.
En totes dues opcions haureu d’afrontar els mateixos tràmits excepte en un cas: si no teniu fills menors i heu consensuat les condicions, també ho podeu resoldre davant un notari. Si hi ha descendència menor d’edat o no hi ha acord, és ineludible passar davant d’un jutge.
Separació o divorci consensuat
L’any passat hi va haver 62.241 demandes de divorci i 3.395 de separació consensuades, segons dades del CGPJ. Quant els va costar la decisió?
No hi ha una única resposta. Els advocats tenen llibertat absoluta per acordar la tarifa amb els seus representats. No obstant això, Elena Morales, advocada de Legálitas, considera que, en un escenari de divorci de mutu acord presentat en un jutjat, els honoraris d’un lletrat oscil·len entre els 600 i els 1.500 euros. Els aranzels dels procuradors —així s’anomena la taula d’honoraris professionals regulats que regeixen el treball d’aquests llicenciats en dret, especialitzats en procediments judicials— es mouen entre els 150 i els 400 euros. Pots consultar els barems dels imports del procurador aquí.
Advocat i procurador
Ambdues figures són necessàries, ja que, mentre que el primer defensa el client, el segon s’ocupa de la seva representació en el jutjat. De fet, el procurador, i no el lletrat, serà qui rebi totes les comunicacions, els requeriments i altra documentació del jutge.
Una mica més alts són els càlculs de la presidenta de l’Asociación Española de Abogados de Familia (AEAFA), María Dolores Lozano: “Amb un habitatge en comú i una pensió per als fills normal, és a dir, d’entre 500 i 600 euros, pot tenir un cost d’entre 1.200 i 3.000 euros per part de l’advocat. Si el mutu acord inclou a més una pensió compensatòria per al cònjuge o repartiment de béns, entre 2.500 i 4.000 euros”.
“Els honoraris de l’advocat responen sempre al pacte entre client i professional, però el rang varia moltíssim depenent de la feina que cal fer”, admet Paloma Zabalgo, advocada experta en dret de família, que estima un mínim de 1.200 o 1.500 euros, amb un màxim que dependrà de moltes variables: si hi intervenen dos advocats o només un, si es liquida la societat a guanys (que es pot fer en un conveni regulador de mutu acord) o, si s’escau, si s’extingeix el proindivís (copropietat) de l’habitatge familiar, etc.
Més acords, menys despesa
Tenir un sol advocat comú redueix les despeses, cosa que no recomana María Dolores Lozano, “ja que és molt difícil defensar les dues parts alhora de manera igualitària”.
“Com més acords assoleixin les parts, més econòmic serà el divorci, i per a això la mediació és un mecanisme que ajuda moltíssim a aconseguir que els litigants es puguin entendre. Aquests pactes eviten processos judicials contenciosos, com també la intervenció de més professionals, la qual cosa fa que els costos siguin molt més reduïts”, conclou Zabalgo.
Amb fills a càrrec o contenciós
Tenir fills menors o dependents suposa una gran diferència en el cost. El 97 % dels divorcis tenen un nivell de conflictivitat alt o molt alt en parelles amb fills, segons l’Observatorio de Derecho de Familia, enquesta elaborada per l’AEAFA entre els seus associats sobre la situació d’aquest tipus de demandes a Espanya. En aquests casos, el procés sempre és més llarg i més costós.
Si hi ha menors en el matrimoni sempre cal acudir al jutjat, tant en una situació de mutu acord com en un procediment contenciós. “El ministeri fiscal, entitat que vetlla per l’interès del menor, ha d’aprovar el conveni regulador proposat”, apunta l’experta de Legálitas.
Sense acord
Si no hi ha menors però les parts no aconsegueixen arribar a un acord, també s’haurà de resoldre el divorci davant d’un jutge. En acudir a seu judicial —l’any passat es van atendre 44.433 demandes de divorci contenciós i 1.635 de separació—, les parts han d’anar acompanyades d’advocat i procurador. Elena Morales estima que les minutes en aquests casos oscil·len entre els 750 i els 2.500 euros per al primer i entre els 300 i els 500 euros per al segon.
“Si a més del divorci existeix el procés previ o coetani de mesures provisionals, el mínim serà superior sempre a la quantia del mutu acord; fins i tot es pot arribar a duplicar o triplicar”, adverteix Paloma Zabalgo. La presidenta de l’AEAFA estima, en canvi, que un procés contenciós amb mesures provisionals (preparació del judici, vista, perits, etc.) pot suposar entre 2.500 i 4.000 euros. I afegeix: “Si un cop que el jutjat de primera instància emet la sentència hi ha recurs d’apel·lació, aquest recurs al seu torn sol tenir com a cost el 70 % del primer procés”.
Divorci davant de notari si no hi ha menors
El divorci notarial només és possible si la parella ha arribat a un acord i no té fills o els que té són majors d’edat, malgrat que és necessari recórrer a un advocat perquè redacti un escrit, un conveni negociat. “El notari es limita a donar fe d’aquest acord de les parts en l’atorgament del divorci”, explica la presidenta de l’AEAFA, María Dolores Lozano. Aquest acte notarial pot oscil·lar de mitjana entre els 150 i els 250 euros, encara que pot variar en funció de l’import de les mesures econòmiques que cal regular. Aquí no hi participa el procurador, la qual cosa suposa l’estalvi d’aquesta minuta.
Si es tracta d’un divorci sense fills, des de Legálitas recomanen acudir al notari per celeritat, encara que hi ha una excepció. “Si tenim un patrimoni important per liquidar, podem valorar passar millor al jutjat, ja que, encara que es dilati el procediment en el temps, el cost serà inferior, perquè l’aranzel notarial s’incrementa en funció de les quantitats i els béns econòmics que regulem en el conveni”.
Els qui trien la via notarial ho fan per dues raons, principalment: o volen una confidencialitat absoluta —aquí només coneixen l’afer el notari, l’advocat i les parts— o tenen molta pressa.
Aquesta última qüestió és important. En el procés, una vegada que es té el conveni regulador elaborat per un advocat, l’acte notarial es resol en un sol matí. Acudir al jutjat requereix esperar molt més temps per tenir la separació o el divorci a la mà.
De fet, segons dades de l’esmentat Observatorio de Derecho de Familia, a Espanya els divorcis sense acord en la parella triguen dos anys de mitjana a resoldre’s si es viu en una localitat amb jutjat de família i tres anys i mig quan es gestionen a través de jutjats de primera instància i audiències provincials no especialitzats en assumptes de dret de família.
Si és de mutu acord, els terminis es redueixen a sis mesos o menys en jutjats especialitzats i entre sis mesos i un any en jutjats no especialitzats.
Signa el full per encàrrec
Rosa López, sòcia d’ABA Abogadas, especialista en família, recorda que “pot ser que, després d’haver-se iniciat el procediment a través d’una demanda, es reconverteixi en un procés de mutu acord. Per tant, hi pot haver tants pressupostos com processos”.
En qualsevol cas, perquè no hi hagi sorpreses, és més que recomanable signar un full per encàrrec (que deixa per escrit els serveis que presta l’advocat al client) tan precís com sigui possible, que inclogui els honoraris i la quantia màxima que poden comportar els diferents tipus de processos. “Perquè en un contenciós hi ha molts actes processals, escrits de tràmit, proves anticipades, recursos de reposició... Cal saber si estan inclosos o no”, recomana Paloma Zabalgo.
Reconciliar-se o trencar del tot no surt de franc
Si fas les paus o ressorgeix l’amor t’has de preparar per afrontar més despeses. En el cas dels separats, “han de presentar un escrit de reconciliació davant el jutjat que va dictaminar la seva separació. Igualment, els cònjuges que es van divorciar haurien de comunicar al jutjat que les circumstàncies han canviat i sol·licitar la modificació de les mesures acordades per sentència. Si volen formalitzar novament la seva relació, fins i tot haurien de tornar a contreure matrimoni”, apunten des de Legálitas.
I al contrari. Si decideixes continuar endavant i convertir en divorci la teva separació, has de començar des del principi i tornar a assumir totes les despeses.
ALTRES DESPESES QUE TAMBÉ SÓN IMPORTANTS
“En tota separació hi ha un tercer”. Així de contundent es mostra María Dolores Lozano, presidenta de l’AEAFA. I no es refereix a un home o a una dona, sinó que parla d’Hisenda. “No s’enganyi, les coses barates al final surten cares. Un bon advocat especialitzat sempre li parlarà de l’impacte fiscal de les decisions i li farà la millor recomanació, quan pertoqui”.
Lozano posa com a exemple l’obtenció d’una pensió compensatòria de 100.000 euros. L’individu ha de ser conscient que a la declaració de renda de l’any següent tributarà al 47 %.
Quan la convivència ja no és possible o desitjable, l’habitatge serà una altra font de despeses. Si ets tu qui abandona el domicili conjugal, no tan sols has de pensar en el que et costarà comprar una nova casa o llogar-la, sinó també en la mudança i la redecoració de la nova llar.
D’altra banda, si et quedes a la casa, recorda que hauràs d’assumir el total de les despeses de manteniment.
