Recentment, el Govern ha revelat el seu projecte sobre els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per al 2021, en el qual, entre les seves fites principals, juntament amb, per exemple, l’ increment de les pensions o la pujada de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a les rendes altes, ha destacat la reducció a les deduccions dels plans de pensions. Un dels grans objectius de l'Executiu amb aquests nous comptes públics, tal com van subratllar en la seva presentació tant el president del Govern, Pedro Sánchez, com el vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, és dur a terme un dels augments més importants en la despesa pública de la història d'Espanya.
D'aquesta manera, tot sembla indicar que es farà una retallada important i es reduirà a 2.000 euros l'aportació màxima dels plans de pensions individuals amb dret a deducció en l'IRPF, que era de 8.000 euros fins al moment. En el cas dels plans d’empresa, en canvi, s'eleva l'aportació màxima per part de l'empresa: dels 8.000 euros als 10.000 euros. D'acord amb les estimacions de l'Executiu, això suposarà un estalvi per a les arques públiques de 580 milions d'euros el 2022.
Per què val la pena mantenir-lo?
Durant els últims anys, molts estalviadors s'han decidit a subscriure un pla de pensions per diversos motius, tot i que, principalment, en destaquen dos: per l'estalvi fiscal que suposen aquests vehicles i pels dubtes sobre la sostenibilitat futura del sistema de pensions, tal com es coneix avui a Espanya. No obstant això, segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), les diferents aportacions que es realitzen en els plans de pensions i que desgraven en la declaració de la renda, a més de significar per al contribuent pagar menys impostos, ja que els diners invertits es resten de la seva base imposable, suposen per a les arques públiques al voltant de 1.643 milions d'euros cada any. Aquest organisme, de fet, ha advertit en nombroses ocasions que, donada la realitat demogràfica del país, només cal dur a terme diferents reformes per mantenir el sistema de pensions, ja que és cada vegada més difícil assegurar-ne la supervivència de cara al futur amb el volum de prestacions actuals que s'abonen.
«La demografia és inexorable: el 2035, una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot», assegura Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, en el podcast de Banc Sabadell.
En aquest context, planificar com complementar la pensió pública que es rebi en jubilar-se, a través de l'estalvi que s'hagi anat generant a llarg termini, sembla una cosa ineludible, encara que es redueixi el seu benefici fiscal. Les claus per aconseguir l'èxit financer en aquest objectiu sembla que són la constància i la paciència, tenint en compte que, per aconseguir assegurar un coixí financer en l'última etapa de la vida, cal apostar per les aportacions periòdiques en vehicles com els plans de pensions per optar als avantatges que aporta, per exemple, l’interès compost. És a dir, aconseguir que els diners invertits generin interessos que, al seu torn, es cristal·litzen en nous interessos a llarg termini.
Pot interessar-te: L'hivern demogràfic: un de cada quatre espanyols tindrà 65 anys o més el 2035
A més, segons Esther Pichardo, directora d'Assegurances d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, els plans de pensions continuaran sent el millor producte per a l'estalvi individual per a la jubilació, ja que aquests productes són els únics que estan creats amb aquesta finalitat. En primer lloc, les seves inversions es realitzen amb aquest objectiu: estalvi a molt llarg termini intentant aprofitar els avantatges que els mercats ofereixen per a aquest horitzó temporal llarg. I en segon lloc, per la seva liquiditat limitada, que permet recuperar els estalvis en cas de necessitat, però sense deixar-ne total llibertat, que podria provocar distraccions i així s’evita caure en “«temptacions» i destinar els diners de la jubilació a altres finalitats.
Aquest tipus de productes afegeixen un altre benefici més per als estalviadors: la possibilitat de poder traspassar els diners d'un pla a un altre sense pagar impostos. Aquesta mesura, però, no s'ha de prendre a la lleugera, ja que convé llegir la lletra petita del que s'està realitzant abans de prendre cap decisió. És tan important analitzar les bonificacions pel traspàs que ofereixen algunes entitats com la rendibilitat que està oferint el pla de pensions al qual es vol traspassar perquè, sinó, es poden arribar a perdre diners. Cal recordar, a més, que, si es rep algun regal, com una televisió, s'ha d'incloure en la declaració de la renda com a rendiments de capital mobiliari.
Conèixer l'impacte fiscal
És habitual que un partícip pensi que totes les aportacions que realitza en un pla de pensions li suposen un estalvi en la seva declaració de la renda. No obstant això, aquest producte, com altres productes d'inversió, paga impostos en el moment en què es cobra. De fet, un dels punts clau rau en la manera de rescatar-los, ja que té un impacte significatiu en la seva fiscalitat. O dit d'una altra manera: segons la fórmula que s'apliqui per al seu rescat, pot significar per a l’estalviador una diferència important en impostos.
En tot cas, voler recuperar els diners d'un pla de pensions sempre implicarà un cost per a qualsevol partícip, encara que si es fa en cobraments periòdics el marginal pel qual es tributarà serà, en la majoria dels casos, inferior al marginal que es va deduir en el moment d'aportar-los, ja que la pensió pública de jubilació sol ser inferior als ingressos que es tenen quan s'està en actiu.
Les cinc maneres principals de dur a terme el rescat poden ser: en forma de capital (és a dir, cobrar íntegrament i de cop la quantitat que correspon al pla de pensions); en forma de renda financera (rebre uns diners periòdicament, per exemple, cada mes de manera parcial segons el termini que s'esculli, gairebé com si es tractés d'una nòmina); en forma de renda vitalícia (rebre una renda per a tota la vida), en forma de lliure disposició (anar rescatant-los a mesura que es necessiten els diners) i en forma mixta (que a la pràctica és una barreja de les anteriors).
La modalitat de renda vitalícia va dirigida sobretot a aquelles persones que no volen sobresalts, i pot dividir-se, al seu torn, en dues tipologies diferents, ja que el partícip pot decidir rescatar per complet el pla i constituir una renda vitalícia amb els diners obtinguts (fiscalment, es considera un rescat total en forma de capital i cal tributar les rendes percebudes com a rendiments de capital mobiliari); o bé sol·licitar directament cobrar el pla en forma de renda vitalícia (el beneficiari va rebent periòdicament les prestacions que, per a Hisenda, tributen com a rendiments del treball).
Altres opcions possibles
També existeix l'alternativa d'estalviar per a la jubilació, si l'empresa per a la qual es treballa disposa d'algun pla, fent aportacions a un pla d'ocupació o a un pla de jubilació col·lectiu a través d'un programa de retribució flexible. Tots dos productes també permeten estalviar per a la jubilació amb desgravacions fiscals l'any en què es realitzen.
Les claus per decantar-se per un o altre consisteixen tant en els productes que l'empresa posa a disposició dels empleats com a si el producte ofert té el perfil de risc que s'està disposat a assumir i cobreix les expectatives de rendibilitat.
Pot interessar-te: Pla de pensions individual o d'empresa, què és millor?
Si ja es té contractat un pla de pensions, sembla que el més oportú és mantenir-lo, tot i que, possiblement, convingui consultar-ho amb un especialista financer de confiança per conèixer si es disposa del producte més adequat segons el perfil de risc de l'estalviador i, també, per planificar com estructurar les aportacions periòdiques per continuar optant per aconseguir els objectius vitals que es volen, pensant a llarg termini.
