El sistema públic de pensions es troba amb el repte d'haver-se d’adaptar a l'envelliment de la població, a l'augment de l'esperança de vida, a l'atur i als salaris baixos. Els plans de pensions privats ofereixen un complement a l'ajuda pública, que convé posar en marxa al més aviat possible
La incertesa sobre el futur de les pensions públiques genera preocupació a la societat. I precisament la pandèmia ha fet augmentar aquest sentiment i ha provocat que la població es replantegi el futur i busqui la millor via per assegurar-se una jubilació sense sobresalts.
Aquesta inquietud in crescendo s'ha vist reflectida en les cerques que els usuaris espanyols han fet a Google. Lucy Sinclair, la seva directora de dades a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica (EMEA), explica a Think With Google que les cerques relacionades amb els termes pensió de jubilació han tingut un pic d'interès amb la COVID-19.
Els espanyols, especialment els més joves, s'arriben a plantejar si quan arribin a l'edat de jubilació podran disposar d'una pensió de jubilació. No obstant això, experts com Miquel Perdiguer, cofundador i conseller delegat de Pensium, afirmen que sí que hi haurà pensions, "el que passa és que seran més baixes i arribaran més tard", assegura al Podcast de Banc Sabadell.
La raó és que una cosa positiva com l'augment de l'esperança de vida, unida al descens de la natalitat, posa a prova el sistema de pensions, ja que es redueix el nombre de cotitzadors que mantenen les pensions en relació amb la quantitat de jubilats que les reben.
Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), des de l'any 2009 la xifra de naixements ha baixat un 27,3 %. El 2019 es va batre el rècord de la xifra més baixa de naixements i, a més, el creixement vegetatiu de la població —la diferència entre els que neixen i els que moren— va oferir l'any passat un saldo negatiu de 57.146 persones. Per tercer any consecutiu, a Espanya van morir més persones que no pas en van néixer.
Això suposa un canvi enorme en l'estructura de la piràmide poblacional i, amb aquesta transformació, la sacsejada d'un sistema de pensions com l'espanyol, basat en un mètode de repartiment. Els treballadors actuals paguen, mitjançant les seves cotitzacions, les pensions d’avui. "És un sistema que funciona si l'esquema és que moltes persones paguen a unes poques", va comentar Immaculada Domínguez Fabián, professora i directora del grup de recerca de Pensions i Protecció Social de la Universitat d'Extremadura (UEX), al webinar I tu, com prepares avui el teu demà?, organitzat per Banc Sabadell.
Visualitza el webinar I tu, com prepares avui el teu demà?, organitzat per Banc Sabadell:
I no és l'únic repte. La desocupació a Espanya és un problema sistèmic; la taxa d'atur mitjana entre el 1980 i el 2010 va ser del 16,6 %, la més alta dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). És a dir, són cada vegada menys els cotitzadors que paguen les pensions en cada moment. Però és que, a més, els seus salaris, tot i que augmenten, no ho fan al mateix ritme. El salari més habitual a Espanya el 2018 —l'últim any de què l'INE ofereix dades— va ser de 18.468,93 euros anuals bruts; és a dir, uns 1.275 euros nets al mes; mentre que la pensió de jubilació mitjana el 2019 era de 1.338,43 euros nets al mes. El jubilat mitjà cobra més que l'empleat amb el salari més habitual a Espanya.
“La demografia és inexorable: el 2035 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot”, assegura Perdiguer. Això no vol dir, però, que el sistema desaparegui, sinó que patirà canvis.
L'edat de jubilació avui se situa als 65 anys per a aquells que hagin cotitzat 37 anys o més, i als 65 i 10 mesos per als altres, i s’anirà retardant progressivament fins que, el 2027, l'edat serà de 65 per als que acumulin 38 anys i sis mesos de cotització com a mínim i de 67 anys per a la resta. "La relació entre la primera pensió pública i l'últim salari s'estima que serà al voltant d'un 75 %; és a dir, algú que percebi un salari de 1.500 euros just abans de jubilar-se tindrà una pensió pública de 1.125 euros", explica Domínguez Fabián. Concretament, segons l'estudi “Pensions and Glance 2019” de l'OCDE, la taxa de reemplaçament —la relació entre la primera pensió i l'última nòmina— és del 72,3 % a Espanya.
Aquest còmput, adverteix la professora de la UEX, no té en compte el factor de sostenibilitat; un mètode per calcular la quantitat que es percebrà després de la jubilació, que inclourà un element que ara no s'està valorant, l'esperança de vida, que es començaria a aplicar el 2023.
Aquest càlcul permetrà adequar les quanties que s'atorguen als pensionistes al nombre d'anys que s'espera que s'estengui la seva vida com a jubilats. Això suposarà una retallada de l'expectativa actual de la pensió. És aquí on, segons els experts, podria raure el problema de les pensions: que cada vegada sigui més difícil mantenir un nivell de vida similar al de la vida activa.
Com es pot complementar la pensió pública?
Al mercat hi ha una varietat de productes creats per disposar de capital que permeti complementar la pensió pública. Alguns tenen desgravacions fiscals en la declaració de la renda per les aportacions que s'hi facin. El límit d'aquestes aportacions es reduirà el 2021 (per a l'exercici del 2020); mentre que fins al moment es podien destinar fins a 8.000 euros anuals en el conjunt de productes de previsió social, inclosos els plans de pensions individuals i d'empresa, a partir del 2021 el límit per als plans individuals serà de 2.000 euros i per als d'empresa, de 10.000 euros.
D'altres no tenen aquests avantatges a curt termini, però sí en el moment de recuperar els estalvis, com els plans individuals d'estalvi sistemàtics (PIES) els rendiments dels quals gaudeixen d'un 100 % d'exempció si es cobren en forma de renda vitalícia. És a dir, no hi ha deduccions amb les aportacions, però en rebre els estalvis tampoc no cal pagar impostos pels rendiments obtinguts. I les assegurances individuals d'estalvi a llarg termini (SIALP), amb una rendibilitat garantida del 85 % al venciment, i que gaudeixen d'aquests avantatges fiscals al cap de cinc anys.
Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, aconsella començar a estalviar a través d'un pla al més aviat possible. “Com més aviat es comenci, més capital es podrà generar a causa d’elements com l'interès compost”.
A més d'estudiar la fiscalitat i començar al més aviat possible, cal valorar altres qüestions, com l'esperança de vida. "Des de la jubilació hi ha una esperança mitjana d’almenys 20 anys i durant aquest temps no sempre tindrem la mateixa necessitat d'ingressos. Segurament els primers anys gaudirem de bona salut, podrem ser més autosuficients i cap a la part final potser necessitarem ajuda a domicili o haver d'anar a una residència. Per això, també és important adaptar aquests estalvis a l'estructura esperada de despeses que puguem tenir a partir de la jubilació", explica Pichardo. "Aquest estalvi ens ha de durar entre 20 i 25 anys", sentencia.
Davant del dubte, buscar un bon assessorament pot marcar la diferència. "L'hàbit d'estalviar és molt semblant al d'anar al gimnàs", assegura Xavier Blanquet, director de Solucions d'Estalvi de Banc Sabadell, al webinar esmentat. "Com que un assessor és com un entrenador personal, que et planteja de manera objectiva quin és el punt de partida, et fa reflexionar sobre quins són els teus objectius, fixes un pla i et compromets a seguir-lo".
