Les pensions és un d'aquells temes sotmesos a un debat permanent. Si hi ha alguna cosa, però, en què coincideixen gairebé tots els experts és en la necessitat d'informar adequadament els ciutadans sobre la prestació que rebran en el futur. Consideren fonamental oferir als treballadors tota la informació que existeix sobre la seva jubilació perquè siguin conscients de la realitat i prenguin les decisions que considerin oportunes per assegurar el seu nivell de vida després de retirar-se.
De fet, la mateixa Llei General de la Seguretat Social obliga a donar aquesta informació als ciutadans. L'article 17 sosté que l'administració "informarà cada treballador sobre el seu futur dret a la jubilació ordinària (...) a partir de l'edat i amb la periodicitat i el contingut que es determinin".
És una cosa que té fàcil solució. El Govern podria fer-ho a través de la famosa “carta taronja” de les pensions, una carta que s'envia als ciutadans i en la qual se'ls informa de la pensió que rebran en funció del que han anat cotitzant. És un sistema molt habitual en un gran nombre de països de la Unió Europea i que les autoritats es van comprometre a aplicar també a Espanya. Però no es va fer. Al seu lloc, es va plantejar un simulador electrònic al web Tu Seguridad Social, en què es pot calcular, més o menys, com serà la prestació dels futurs jubilats.
Pot interessar-te: Així pots calcular com serà la teva pensió de jubilació
La “carta taronja” ha sortit a debat en moments clau de discussió sobre la reforma de les pensions. I ara que el Pacte de Toledo ha estat capaç de renovar les seves recomanacions per a la futura reforma del sistema, s'ha tornat a posar sobre la taula. Aquesta comissió parlamentària, creada el 1995 per despolititzar les pensions i en la qual estan representats tots els partits, és partidària de reprendre la proposta.
Curiosament, fa ara just un any la Tresoreria General de la Seguretat Social va enviar de manera massiva cartes en un sobre taronja a més de 22,5 milions de treballadors, però sense càlculs sobre les futures pensions. Només van informar de la vida laboral de cada treballador i de les bases de cotització al llarg de la seva vida activa.
Actualment almenys deu països europeus envien aquesta “carta taronja” als seus ciutadans: Alemanya, Suècia, Àustria, el Regne Unit, Finlàndia, França, Itàlia, Croàcia, Irlanda i Portugal. Això sí, no tots ho fan de la mateixa manera; hi ha variacions en funció de l'edat, la cotització i la periodicitat.
Per exemple, els anglesos i els alemanys reben anualment aquesta informació, sempre que tinguin vint-i-set anys o més i que hagin cotitzat almenys cinc anys. Els croats, en canvi, han de demanar ells mateixos aquesta informació a l'administració i poden fer-ho des de la primera cotització, sense importar l'edat que tinguin. Per la seva banda, a Finlàndia se n’informa cada tres anys des de la primera cotització, i un cop a l'any quan s'acosta el moment de la jubilació.
En el cas d'Itàlia, se n’informa anualment els ciutadans des de la primera cotització, igual que a Suècia, mentre que a Portugal són els residents els que han de demanar aquesta informació sense que hi hagi requisits previs. França n’informa cada cinc anys els ciutadans que tenen entre 25 i 55 anys.
La pressió de la demografia
Per què és tan important donar aquesta informació als ciutadans? Perquè el sistema es veurà sotmès a una forta pressió en els anys vinents per l'evolució de la piràmide de població i caldrà fer noves reformes. Segons les últimes previsions demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident a Espanya tindrà seixanta-cinc anys o més d'aquí a quinze anys. Es tracta d'una xifra molt preocupant que evidencia el repte demogràfic que té al davant el país i la pressió que patirà el sistema de pensions.
El CEO de Pensium, Miquel Perdiguer, explica al Podcast de Banc Sabadell la importància de començar a planificar i estalviar per a la jubilació al més aviat possible. A parer seu, d'aquí a vint anys la gent es jubilarà una mica més tard i tindrà «menys diners a la butxaca».
Actualment, Espanya compta amb un dels sistemes de pensions més generosos, amb una taxa de reemplaçament (taxa que relaciona la primera pensió amb l'últim sou de la vida activa) que frega el 80 %, molt per sobre de la mitjana europea. No obstant això, les reformes que venen reduiran progressivament aquesta taxa, i això generarà pensions més baixes i farà que molts ciutadans no puguin mantenir el nivell de vida després de la jubilació si no van prendre decisions d'estalvi a temps per complementar aquesta pensió. D'aquí la importància de tenir informació precisa i transparent sobre el futur.
De fet, la directora d'Estalvi i Plans de Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, Esther Pichardo, creu que la taxa de reemplaçament pot evolucionar fins i tot a taxes properes al 50 %, més similars a les dels països de l'entorn. "Això afectarà directament la qualitat de vida i la nostra capacitat de triar el tipus de vida que volem tenir després de la jubilació", sosté.
Hi ha molts instruments per planificar la jubilació. Potser els més coneguts i generalitzats són els fons o els plans de pensions individuals, un producte finalista pensat per estalviar a llarg termini. A més, aquests instruments tenen un avantatge fiscal important: les aportacions es poden deduir a l'IRPF.
Pot interessar-te: El patrimoni mitjà en plans de pensions privats creix a tot Espanya
Tot i que el Govern està aprovant fer una important retallada de l'aportació màxima dels plans de pensions individuals amb dret a deducció a l'IRPF, des dels 8.000 euros actuals fins als 2.000 euros, segons figura als Pressupostos Generals de l'Estat del 2021, els plans de pensions continuaran sent el millor producte per a l'estalvi individual per a la jubilació, ja que aquests productes són els únics que estan creats amb aquesta finalitat.
Planificar la retirada és clau
Tal com explica Pichardo, les inversions d’aquests productes es realitzen amb l’objectiu d’estalviar a molt llarg termini, intentant aprofitar els avantatges que els mercats ofereixen per a aquest horitzó temporal llarg. A més, tenen una liquiditat limitada, ja que es poden recuperar els estalvis en cas de necessitat, però no amb total llibertat, i d'aquesta manera evita que es pugui caure en temptacions i destinar els diners de la jubilació a altres finalitats.
No hi ha dubte que planificar i complementar la pensió pública són elements clau en el context actual. Per aconseguir-ho, cal que els ciutadans siguin conscients de la necessitat d'estalviar i la “carta taronja” és, amb tota seguretat, un instrument molt útil per conscienciar la ciutadania.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre pensions amb el guiatge dels millors experts.
