movi-image-economia-azul-contribuir-recuperacion-1
Envia'ns suggerències
Sostenibilitat
4 min del teu temps

Què és l'economia blava i com pot contribuir a la recuperació?

Tue Dec 01 11:55:26 CET 2020

Les activitats relacionades amb l'aigua van representar un volum de negoci de 750.000 milions d'euros a la Unió Europea el 2018 i un valor afegit brut de 218.000 milions d'euros. A més, van donar feina a cinc milions de persones.

Els mars i oceans representen prop del 70 % de la superfície de la Terra. L’aigua és el principi de la vida, però també és una font important de riquesa. L'economia blava és un concepte que pot sonar estrany perquè és relativament recent, però senzillament inclou totes aquelles activitats que són d'origen marí o relacionades amb el mar.

Tot i que el medi marí sol associar-se a activitats tradicionals com la pesca o el transport, la veritat és que inclou un nombre cada vegada més gran de sectors emergents i innovadors, com ara l'energia marina renovable. De fet, la Unió Europea (UE) és líder mundial en tecnologia d'energia oceànica i es preveu que el 2050 produeixi fins a un 35 % de la seva electricitat a partir de fonts marines.

En total, set grans sectors formen part de l'economia blava, segons la Comissió Europea: el dels recursos marins vius, el dels recursos marins no vius, el de l'energia marina renovable, el de les activitats portuàries, el de la construcció i la reparació naval, el del transport marítim i el del turisme costaner. Aquests sectors inclouen, a més, diversos subsectors emergents com el de les altres renovables, el de la defensa marítima, el de les dessaladores, el dels cables submarins, el de R+D, el dels nous recursos naturals i el de la bioeconomia blava. Tots es caracteritzen per oferir un clar component innovador i un gran potencial d'expansió a mitjà i llarg termini.

Segons reconeix l'ICEX Espanya Exportación e Inversiones, l'economia blava abraça moltes empreses prometedores. A més, possibilita el desenvolupament de recursos que poden ajudar la societat a mitigar els efectes del canvi climàtic. El mateix ICEX esmenta a la seva pàgina web algunes iniciatives que han recorregut a elements propis de l'economia blava com a part essencial dels seus negocis, com la transformació de contenidors marítims en habitatges o l'ús de materials reciclats procedents de deixalles marines per crear marques de moda sostenibles.

Així mateix, moltes firmes europees estan apostant també per l'energia solar flotant, la generació d'hidrogen a alta mar; mentre que l'activitat pesquera continua incorporant progressivament la sostenibilitat a tota la cadena de valor. L'aqüicultura, per la seva banda, ha anat adquirint pes gràcies a un enfocament ecològic. És més, l'ICEX assegura que la bioeconomia blava està començant a despuntar a tot el continent europeu animada per l'impuls de la producció i la comercialització d'algues, que va generar una facturació estimada a tota la UE de més de 350 milions d'euros el 2018.

L'economia blava en xifres

Quant suposa l'economia blava en termes econòmics? La Comissió Europea va publicar fa unes setmanes l'informe corresponent a l'any 2020, que assenyala que les activitats relacionades amb el mar van representar un volum de negoci de 750.000 milions d'euros l'any 2018 i un valor afegit brut de 218.000 milions d'euros. A més, van donar feina a cinc milions de persones. I una cosa molt important: les xifres han anat millorant any rere any.

Hi ha més dades que són interessants. La contribució dels sectors de l'economia blava a l'economia general de la UE va ser del 2,2 % en termes d'ocupació i de l’1,5 % en termes de producte interior brut (PIB), però amb grans variacions entre els diferents estats membres. En termes d'ocupació, els percentatges oscil·len entre el 14 % a Grècia a menys del 0,1 % a Luxemburg, i en el PIB, del 8 % a Croàcia a menys del 0,1 % també a Luxemburg.

En general, l'economia blava supera el 5 % del PIB nacional o de l’ocupació en gairebé tots els estats membres insulars o amb arxipèlags, com Grècia, Croàcia, Malta, Xipre i Portugal. Estònia té un percentatge d'ocupació del 7 %. També compten amb sectors relativament grans i una contribució d'entre el 3 % i el 5 % del PIB o de l’ocupació països com Espanya, Letònia, Dinamarca, Bulgària i Irlanda. En canvi, i per raons òbvies, la contribució d'aquesta economia és molt limitada als estats membres sense litoral, com Luxemburg, Àustria, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria. Bèlgica, Eslovènia i Romania també compten amb una economia blava relativament modesta.

En posar el focus en les cinc economies més importants de la UE, s'observa que tres d'elles (el Regne Unit, França i Alemanya) estan per sota de la mitjana comunitària; mentre que Itàlia està lleugerament per sobre i només Espanya està molt per sobre de la mitjana europea, això demostra la importància de l'economia blava per a la nostra economia.

L'economia blava va donar feina a més de 750.000 persones a Espanya el 2018 i va aportar un valor afegit brut de 26.300 milions d'euros

A Espanya, l'economia blava va donar feina a més de 750.000 persones el 2018 i va aportar un valor afegit brut de 26.300 milions d'euros. Les xifres poden no semblar gaire rellevants, però potser el més important és com han crescut en els últims anys. El sector del turisme costaner —que contribueix amb el voltant del 75 % dels llocs de treball i el 67 % del valor afegit brut— i el dels recursos vius —amb la pesca com el seu exponent principal— són els més importants per a un país que disposa de més de 8.000 quilòmetres de costa i que és una de les principals potències turístiques i pesqueres.

Com ha afectat la crisi de la COVID-19?

Alguns sectors inclosos en l'economia blava, com el del turisme costaner o el de la pesca i l'aqüicultura, s'han vist greument afectats, però l'informe de la Comissió Europea sosté que l'economia blava en el seu conjunt presenta un enorme potencial de contribució a la recuperació ecològica. Especialment en alguns sectors, com el de les energies renovables, en què la UE està al capdavant en capacitat instal·lada amb el 70 % de l'energia oceànica mundial (ones i marees); el sector de la defensa marítima, que dona feina a més de 177.000 persones, i el de la dessalinització, que continua sent un sector clau per als països que són més propensos a patir escassetat d'aigua, entre els quals s'inclou Espanya.

Durant la presentació de l'informe, el comissari europeu de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevičius, es va mostrar convençut que parcel·les d'aquesta economia, com l'energia marítima renovable, els aliments procedents del mar, el turisme costaner i marítim sostenible, la bioeconomia blava i moltes altres activitats, ajudaran a superar la crisi actual i que en sortiran més enfortits. «Més sans, més resistents i més sostenibles», va assenyalar.

De la mateixa manera que altres regions i països del món, la UE ha posat en marxa una àmplia resposta de política econòmica per ajudar a mitigar els impactes de la crisi de la COVID-19. Les mesures generals serviran de suport per a l'economia blava, encara que també s'han adoptat mesures concretes per abordar específicament els problemes d'aquests sectors i activitats, en particular el sector dels recursos vius.

Per exemple, la Iniciativa d'Inversió en Resposta al Coronavirus Plus de la UE inclou mesures excepcionals de suport per al cessament temporal d'activitats pesqueres a causa del coronavirus, compensacions financeres als aqüicultors i a les empreses de processament, projectes específics per a les regions ultraperifèriques i suport a les organitzacions de productors per emmagatzemar productes de la pesca i l'aqüicultura.

Destaca també el Reglament del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), que permet una reassignació més flexible dels recursos financers dins de les operacions programades de cada estat membre i un procediment simplificat per modificar els programes operatius pel que fa a la introducció de les noves mesures. Les operacions recolzades per les iniciatives temporals relacionades amb la COVID-19 són, a més, elegibles de manera retroactiva, des de l'1 de febrer del 2020 fins al 31 de desembre de 2020.

El transport marítim, les activitats portuàries, l'energia marina renovable i la bioeconomia blava es recuperaran ràpidament

De moment, és massa aviat per avaluar amb precisió l'impacte que la crisi de la COVID-19 tindrà en els diferents sectors que formen part de l'economia blava. No obstant això, és probable que uns es vegin més afectats que altres. Segons una avaluació preliminar basada en la informació disponible a principis d'abril, els sectors que patiran més impactes i que tindran una recuperació més lenta són el turisme costaner, el de la construcció i el de la reparació naval i el dels recursos marins no vius.

Altres sectors van patir un impacte inicial molt greu, però es beneficiaran d'una recuperació força ràpida, com el del transport marítim, el de les activitats portuàries, el de l'energia marina renovable i el de la bioeconomia blava. Finalment, s'espera que la majoria dels sectors emergents pateixin impactes menors i que mostrin una recuperació ràpida.

La crisi de la COVID-19 ha amenaçat tot el món i obligarà a diversificar encara més l'economia. I és just aquí on l'economia blava pot jugar un paper clau. Més enllà de la seva concepció com a desenvolupament sostenible, l'economia blava pot servir com a palanca per impulsar la recuperació. Aquesta economia va experimentar un fort impuls a la UE i a Espanya fins a l'esclat de la crisi sanitària i segueix comptant amb els fonaments necessaris per superar la sotragada i destacar en alguns dels factors que dirigiran l'economia en l'escenari econòmic que es presenta.

Fotografia de Taylor Leopold a Unplash
-Categories i etiquetes-
up