Algú recorda Sheldon Adelson, aquell milionari que fa uns anys va intentar, sense aconseguir-ho, replicar part de l'èxit dels seus casinos repartits per mig món creant Eurovegas a Madrid? Doncs bé, la seva història d'èxit va començar com a repartidor de diaris en un poble de Massachusetts (EUA), on, de mica en mica, va anar millorant la seva situació creant successius negocis relacionats amb els mitjans de comunicació, amb màquines expenedores o organitzant fires comercials. Després d'arruïnar-se diverses vegades (l'última, durant la recessió de 2008) ara posseeix una fortuna, segons Forbes, prop dels 27.000 milions de dòlars, i en part es deu, com ell mateix ha reconegut, a invertir contínuament tot el que guanya, intentant aconseguir una rendibilitat més alta gràcies al fet que els seus diners ‘mai dormen’.
Aquest és un bon exemple per definir què és l'interès compost, “la força més gran de l'univers”, segons afirmava Albert Einstein, i que consisteix a poder capitalitzar els interessos que es generen en qualsevol operació financera o mitjançant un actiu. La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, per exemple, afirma que és l'“interès d'un capital al qual es van acumulant els seus rèdits perquè en produeixin altres”, mentre que el Banc d'Espanya afirma que es tracta del “procés financer en què els interessos en cada període se sumen al capital inicial per produir nous interessos”. Des d'un punt de vista més irònic, cal destacar les paraules del conegut inversor Warren Buffett quan, en ser preguntat per la raó del seu èxit va afirmar que es devia a “una combinació de factors: viure a Amèrica, uns gens afortunats i l'interès compost”.
La importància de l'estalvi i de l'interès compost
Qualsevol persona al llarg de la seva vida en condicions normals hauria de ser capaç de generar estalvi, és a dir, de guardar part dels ingressos que obté, ja que no necessita destinar-los pel consum. Aquest excedent monetari pot optar per reservar-lo per futures necessitats, com comprar un habitatge o realitzar al cap d'uns anys el viatge dels seus somnis, o, al contrari, prendre la decisió d'invertir-lo, intentant que es revalori per, per exemple, quan arribi la seva jubilació, poder complementar la seva pensió mensual i gaudir d'una vida sense sobresalts.
Si es tria invertir part o la totalitat de l'estalvi que es genera, arribat el cas, en un fons d'inversions o en accions del mercat financer, un element clau és la taxa de rendibilitat, que concreta el rendiment que tindran els diners que s'han dipositat, expressat com a percentatge, en un determinat període de temps. A més de conèixer aquesta dada, serà aconsellable que, en l'estratègia, s'analitzi, si és possible amb ajuda professional en la matèria, el nivell d'exposició i risc que es tindrà, si es decanta per la renda fixa o la renda variable, o la fiscalitat i les condicions de cancel·lació dels productes que es contractin. “El secret”, tal com indica Federico Servetto, Director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, “està a aconseguir que l'estalvi jugui a favor nostre, i les aportacions periòdiques es consoliden com una opció òptima per fer que creixin i treure'n més rendiment de cara al futur”.
L'estalvi possibilita distribuir la capacitat de consum al llarg de la vida, permetent mantenir una economia familiar més estable, i tenint un suport monetari en aquells moments en què els ingressos poden ser menors. Els seus principals determinants són la renda disponible, la propensió marginal a l'estalvi (és a dir, que a una renda més alta, per regla general, hi haurà més consum), la propensió mitjana de l'estalvi (o, dit d'una altra manera, la proporció que suposa l'estalvi sobre la renda total d'una persona), la riquesa i el tipus d'interès.
Et pot interessar: Volatilitat: Què és i com reduir-ne l'impacte en les nostres inversions
En qualsevol cas, s'opti per una estratègia o una altra, és fonamental crear l'hàbit de l'estalvi, ja que, si s'és capaç de reservar part de la renda disponible, per petita que sigui, a realitzar noves aportacions a les inversions, les possibilitats que a llarg termini aquells diners rendeixin rendibilitats altes si se'ls posen a ‘treballar’ són molt elevades. Com afirma Federico Servetto, “estalviar pot convertir-se en un costum si aconseguim automatitzar l'aportació econòmica, mes a mes. Es tracta d'anar construint i acumulant un patrimoni a poc a poc, de manera pautada i preestablerta, fet que implica un menor grau d'esforç per aconseguir l'objectiu plantejat”.
Un gran aliat
El valor dels diners no roman estable al llarg del temps, sinó que va variant. La teoria econòmica afirma que, a mesura que el tipus d'interès augmenti, les famílies tindran més incentius per estalviar, fet que genera un cost d'oportunitat per al consum actual. En aquest context, l'interès compost entra en joc com el procés financer a través del qual els interessos generats durant un període se sumen al capital inicial per produir nous interessos. O, el que és la mateixa cosa, els guanys que es generen cada any a través d'una inversió es converteixen també en font de rendibilitat per al futur. El gran complement de l'interès compost és el pas del temps, ja que si se'ls deixa ‘treballar’, els diners generaran uns beneficis que, si es reinverteixen, seran capaços de crear més beneficis i així successivament.
La fórmula que ho defineix és: Kn= K0 x (1+i) n [on Kn és el capital que s'obtindrà al final, n és el nombre de períodes, K0 és el capital inicial, i la i és la rendibilitat aconseguida en cada període]
La principal diferència respecte a l'interès simple és que, mentre en aquest només es multipliquen els rendiments pel nombre d'anys, en el compost es tenen també en compte les rendibilitats dels rendiments que s'obtenen, augmentant el resultat final. Aplicat en el cas d'un producte financer, per exemple, un fons d'inversió, significa que no és la mateixa cosa realitzar una única inversió puntual i esperar que els diners ‘creixin’ que anar fent aportacions periòdiques, gràcies tant al capital que es va generant, com al que va atorgant el mateix producte. De fet, tal com assevera Servetto, sempre és un bon moment per acostumar-se a ‘automatitzar’ aquesta mena d'aportacions, perquè “el que és ideal és començar amb suficient temps perquè l'interès compost tingui marge d'actuació, ja que té la clau entre estalviar o estalviar de manera intel·ligent”.
En qualsevol cas, subratlla que, abans de prendre qualsevol decisió d'índole econòmica que tingui un impacte en una cartera d'inversió, cal conèixer i investigar per mesurar les conseqüències reals dels passos que es donaran. En aquest sentit, apunta Federico Servetto, “l'educació financera, igual que moltes altres branques del coneixement, és clau en moltes de les activitats que realitzarem en la nostra vida, com adquirir un habitatge, canviar de cotxe o emprendre un negoci”. Per això, advoca perquè s'incorporin de manera progressiva continguts financers en els programes educatius, “que, almenys, ens permetin saber sobre les qüestions bàsiques de les finances que afecten les nostres decisions i el nostre estalvi”.
