Encara que l'accionista no ha de veure afectat el valor de la seva cartera en aquest tipus d'operacions, és oportú conèixer el seu significat i saber per què una companyia decideix dur-la a terme, de cara a analitzar si convé o no mantenir la inversió en el llarg termini.
Un dels pioners en la gestió d'actius en els mercats financers de començaments del segle XX, el nord-americà John Templeton, solia dir que «un inversor que té totes les respostes ni tan sols entén les preguntes». Una asseveració que guanya més protagonisme en moments d'incertesa i alta volatilitat, com s'han viscut a les borses de tot el món des que va esclatar la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19. Entre els diferents mecanismes amb què compten les empreses cotitzades per intentar estabilitzar el preu dels seus títols, hi ha una que grans companyies globals han utilitzat recentment, com han estat els casos d'Apple o de Netflix, i que rep el nom de split, paraula anglesa que significa «partir» o «trossejar».
Un split de acciones, también conocido como desdoblamiento de capital, consiste en la división del valor nominal de las acciones, elevando su número de manera proporcional pero manteniendo el mismo capital. Es decir, que el objetivo es intentar conseguir que unos títulos que, aparentemente, están siendo negociados a precios muy elevados bajen, de modo que se consiga algo así como un efecto psicológico en el mercado, en relación a hacer pensar que están baratos. De hecho, el mismo anuncio por parte de una compañía de llevar a cabo un split ya suele causar una variación significativa en su cotización, dado que algunos inversores se muestran proclives a entrar en la empresa, por lo que lo más probable es que el precio de sus acciones suba.
Conseqüències per a l'estalviador i per a la companyia
És freqüent que quan una entitat comunica que realitzarà un split, els accionistes, especialment, els minoristes, mostrin cert nerviosisme, si creuen que la seva inversió es pot veure afectada negativament i, per tant, perdre valor. Res més lluny de la realitat, ja que, en el fons, tindran el mateix que abans que es portés a terme l'operació. Per exemple, si els títols d'una companyia cotitzen a 100 euros cadascun, i una persona en posseeix 10; si s'implementa un split 1:2, un cop s'efectuï posseirà 20 accions amb un valor individual de 50 euros, o, cosa que és el mateix, seguirà tenint 1.000 euros en títols d'aquesta entitat, per tant la seva cartera, en principi, no es veurà afectada. Més endavant, les variacions en el mercat faran que aquests pugin o baixin, però pel fet d'haver tingut lloc aquesta operació el valor de la seva inversió no ha estat perjudicat.
No obstant això, per a la companyia, realitzar un split serveix per aconseguir una sèrie d'objectius positius. El principal és canviar la percepció sobre la cotització de les seves accions en el mercat, de manera que, ràpidament aconsegueix augmentar la seva liquiditat borsària, és a dir, la facilitat per comprar i vendre els seus títols, atès que, en realitat, n'hi ha més en circulació a un valor inferior. Aquest efecte psicològic fa que molts inversors es mostrin més proclius a adquirir les seves accions, pel simple fet que el preu és més assequible i això els empeny a tenir una predisposició més elevada a aconseguir-les. Aquesta situació és més palpable si analitzem justament el contrari, és a dir, valors que cotitzen a un preu molt alt, i això provoca que hi hagi menys inversors que participin en la negociació i, per tant, es vegin afectats més sensiblement pels canvis bruscs que es produeixin.
És important subratllar que, si una empresa distribueix dividends, l'accionista tampoc es veurà afectat en aquest punt per la realització d'un split, ja que seguirà rebent proporcionalment el mateix dividend que rebia abans de tenir lloc aquesta operació, atès que el valor de les seves accions continuarà igual. A més, si s'aconsegueix l'objectiu d'atreure nous inversors, els accionistes antics en poden sortir molt beneficiats. En el cas de Netflix, que va realitzar un split l'any 2015 de set accions a una quan la seva cotització estava propera als 700 dòlars, va tancar el mes de setembre de 2020 rondant els 500 dòlars, de manera que qualsevol estalviador que tingués els seus títols abans d’aquest any hauria obtingut importants guanys, hauria multiplicat els seus diners.
En tot procés de split hi ha una sèrie d'etapes ben diferenciades, però que és important tenir en compte per evitar deixar-se endur per un pànic innecessari. La primera etapa té un component especulatiu, ja que comencen a circular rumors en fòrums i mitjans de comunicació sobre la companyia que té pensat fer-ho, i això pot tenir un efecte rellevant a la cotització dels seus títols a la borsa. A continuació, el més probable és que s'anunciï l'operació, moment que, per regla general, provoca una revaloració de les accions, ja que els inversors solen acceptar-ho com una cosa positiva. A poc a poc, aquesta inèrcia alcista es va difuminant, i entra en el que es coneix com a postanunci. A mesura que s'acosta el dia de dur a terme l'split, torna a produir-se certa volatilitat en la cotització dels títols, que incrementa el volum d'operacions de compra i de venda. Un cop realitzat el procediment i passada la lògica eufòria, el preu de l'acció es corregeix i la intensitat en el nombre de negociacions cau.
Cal no confondre un split amb un altre procés freqüent en els mercats que es coneix com a spin-off, i que consisteix en el fet que una empresa es divideixi en dos. En aquest cas, l'accionista passa a tenir títols d'ambdues entitats, de manera proporcional als diners que hi havia invertit. Un exemple, en aquest sentit, podria ser el de Kraft Foods que, l'any 2012, es va dividir en dues companyies: Kraft i Mondelēz.
El procés contrari: el contrasplit
És relativament freqüent (encara que menys habitual que en el cas anterior) que una entitat decideixi realitzar un contrasplit, que també es coneix amb el nom d'agrupament d'accions. Per mitjà d'aquest procés, es pretén aconseguir l'efecte contrari, és a dir, aconseguir que els títols d'una empresa que es considera que cotitzen massa baixos i, en línies generals, amb un excés de negociació en els mercats, s'estabilitzin en el llarg termini. De nou, per als accionistes amb vocació de mantenir-se estables no hauria de produir cap mena d'impacte en les seves carteres, tot i que és cert que la companyia que el realitza pretén aconseguir atreure l'atenció de nous inversors que, potser, no volien apostar per ella, ja que creien que les seves accions eren massa volàtils perquè cotitzaven a un preu tan baix.
En general, un contrasplit és positiu per a les empreses que tenen una baixa capitalització, en el sentit que, d'una banda, s'intenta atreure nous estalviadors que tinguin una vocació de quedar-se com accionistes durant molt de temps, i, d'altra banda, es pretén evitar que la cotització entri en una espiral baixista que atregui només els especuladors, a causa que, per exemple, els títols cotitzen a uns pocs cèntims d'euro, de manera que cada variació, encara que sigui petita, suposi guanyar o perdre molts diners si es posseeixen molts valors.
