L'oferta de formació ‘online’ continuarà augmentant; mentrestant, els experts recomanen reforçar l'ensenyament presencial a les escoles amb recursos digitals, augmentar la implicació dels pares i treballar per disminuir les desigualtats entre l'alumnat.
El que Nanda trobava més a faltar eren els seus companys, parlar amb ells cara a cara, anar junts a classe, però també la rutina de l'escola i, fins i tot, preocupar-se pels deures. Aquest testimoni d'una adolescent d’Indonèsia, compartit en una campanya recent de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), podria atribuir-se a milions d'estudiants durant els confinaments viscuts el 2020 i els que continuen imposant-se en països com Alemanya. La crisi sanitària causada per la COVID-19 va deixar sense classe 1.200 milions d'escolars de 186 països de tot el món, que van veure els seus centres tancats i la seva educació limitada.
La jove Nanda es mostrava optimista. «Crec que aconseguirem superar aquesta situació», afirmava. La realitat és que la pandèmia ha posat en relleu els grans avantatges de les noves tecnologies, que permeten continuar l'educació a distància, però també ha evidenciat la vulnerabilitat de moltes famílies. Ara, amb gran part de les aules obertes, seguint unes mesures sanitàries obligades amb grups bombolla i integrant les classes virtuals, l'educació no tornarà a ser la que era. El sistema educatiu mundial s'enfronta a grans reptes.
Pot interessar-te: 'E-learning' i bretxa digital: els reptes del sector educatiu
Donar suport als alumnes amb menys possibilitats
Garantir l'educació per a tothom i evitar l'abandonament escolar són dos dels grans reptes. L'últim informe Seguimiento de la Educación en el Mundo de la UNESCO assenyala que les desigualtats educatives han augmentat durant la pandèmia fins al punt que el 40 % dels països de tot el món no han donat suport a l'alumnat més vulnerable. Per a aquest organisme de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), les inversions en educació han de protegir-se i els governs i les comunitats han d'estar units per superar la bretxa digital i reduir aquestes distàncies que s'han vist, per exemple, entre escoles públiques i privades.
De fet, tot i que la tecnologia té un paper crucial en la innovació educativa i la seva aportació és indiscutible, seguint les advertències de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), «no sempre més tecnologia és millor». És a dir, les tecnologies per si mateixes no són les responsables de les millores en els processos d'aprenentatge i els resultats dels alumnes, sinó que és la manera en què s'integren en els processos d'ensenyament; a saber, la concepció i la implementació de metodologies didàctiques adequades.
Per saber-ne més: Per què el futur de l'educació passa per la innovació?
Aprofitar les grans possibilitats de l'ensenyament virtual
La COVID-19 ha demostrat que la digitalització educativa no és només un recurs temporal. «L'educació ha canviat dràsticament, amb l’augment distintiu de l'e-learning, amb el qual l'ensenyament es durà a terme a distància i en plataformes digitals», assenyala per al futur el Fòrum Econòmic Mundial. «Les investigacions suggereixen que l'aprenentatge online fa augmentar la retenció de la informació i comporta menys temps», destaquen els experts del Fòrum Econòmic Mundial, que també insisteixen que les classes virtuals han de recaure en un alumnat de més edat, mentre que la presencialitat és imprescindible en etapes com la infantil i la primària.
«Cal aprofitar els avantatges de la formació online, com la possibilitat de personalitzar-la i reforçar els punts febles de cada alumne», defensen els investigadors de l'estudi Efecto del Coronavirus en la educación publicat per l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI). És més, els autors de l'informe destaquen el professor Antonio Cabrales, de l'University College de Londres, per a qui «l'ensenyament virtual pot ser millor que el presencial». «El problema és que tenir el curs gravat fa que ens refiem i decidim que 'ja veurem la classe'. I el resultat se’n ressent», matisa el docent.
Els pares, els primers compromesos
La disciplina de l'alumne serà clau. No obstant això, per a algunes de les veus recollides en l'estudi de l'OEI, l'aprenentatge online no ha de substituir les classes presencials, sobretot per als alumnes més endarrerits; encara que reconeixen que amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) se'ls pot oferir un reforç personal i individualitzat més intens. Per tant, la interacció amb els alumnes i el seguiment de les seves avaluacions han de ser continus si es vol avançar amb èxit en aquest format educatiu. Les famílies, a més, hi han de tenir un paper cada vegada més actiu.
«És fonamental que els pares siguin els primers compromesos amb l'educació dels seus fills en aquestes circumstàncies extraordinàries i els ajudin a adaptar-se a l'educació a distància. És realment important que ara s'involucrin més en la seva formació, independentment del seu nivell educatiu», insisteixen els especialistes de l'OEI. «Són mesures que no només recauen en els responsables polítics o en els directors i professors dels centres escolars, sinó també en els mateixos pares», insisteixen.
La inevitable educació online com a complement
Per a l'OCDE, la pandèmia ha fet que s'hagi de treballar en molts altres aspectes. Destinar més fons públics a l'educació, millorar la formació digital de tot el professorat i reforçar la formació professional (FP) per ajudar a l'ocupabilitat són algunes de les recomanacions d'aquest organisme internacional per al futur del sistema educatiu espanyol. Un sistema que ha vist com s'han reduït les inscripcions d'estudiants internacionals a les universitats, fet que podria afectar-ne els serveis i les activitats de recerca.
L'organisme ha demanat a les institucions universitàries i formatives que siguin capaces de reinventar els seus entorns d'aprenentatge expandint la digitalització de la seva oferta acadèmica i que l'educació online complementi, però no substitueixi, les relacions entre l'alumnat i entre els estudiants i el professorat. No sempre més tecnologia és millor. I és que, per a alguns experts, la inevitable tecnologia mai reemplaçarà un gran mestre ni tampoc l'aprenentatge socioemocional que proporciona el contacte humà. Potser el veritable repte de l'aprenentatge digital passa per tot això.
