L’obertura d’un negoci, un gran viatge, casar-se, l’inici dels estudis a l’estranger d’un fill... La COVID-19 ha significat un autèntic obstacle per a molts projectes i ha deixat en stand by les inversions de molts estalviadors, projectes que, en la majoria dels casos, no se sap quan es podran dur a terme. L’escenari econòmic està impregnat d’incertesa i depèn de com va evolucionant la situació epidemiològica, de l’existència o no d’una vacuna contra el coronavirus i de les decisions de governs i bancs centrals d’arreu del món.
En aquest context, les famílies espanyoles han augmentat la liquiditat dipositada en comptes accessibles i sense risc fins a nivells rècord. Així es reflecteix en les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya, que mostren que, al juny, els diners guardats en comptes d’estalvi es van situar en prop de 900.000 milions d’euros, cosa que suposa gairebé 700 milions més que el maig. A Europa la tendència és similar, i això alimenta la por dels economistes que els consumidors no acudeixin al rescat de l’economia del continent. Segons les dades publicades pel Banc Central Europeu (BCE), les taxes d’estalvi en quatre de les cinc economies més grans d’Europa van augmentar bruscament fins a situar-se molt per damunt de les mitjanes de març.
Ja ho va avisar l’economista John Maynard Keynes a mitjan segle XX amb la seva paradoxa de l’estalvi: quan tots els ciutadans intenten estalviar o reduir l’endeutament alhora, una economia es contreu. Les llars no compren tant a les empreses, que al seu torn no contracten tants treballadors, cosa que deprimeix els ingressos fiscals i la despesa pública. No obstant això, l’estalvi més gran de les llars també es podria traduir en inversió en deute sobirà, per exemple, la qual cosa ajudaria a sostenir les grans quantitats de deute que molts països necessiten recaptar per finançar les seves respostes a la pandèmia. Així mateix, els baixos tipus d’interès que registren ara mateix la majoria de les economies del món no fan que el deute públic sigui el producte d’inversió més atractiu.
Assessorament i informació, claus per invertir
En temps de crisi, la volatilitat esdevé un dels protagonistes principals. És important conèixer totes les opcions que hi ha per moure els estalvis disponibles o les inversions frustrades per l’arribada de la pandèmia. I per a això, la millor opció sempre és comptar amb el suport dels experts en la matèria.
Et pot interessar: Inversió i estalvi: les trampes que ens juga el cervell
Una de les claus que cal tenir en compte abans de fer una inversió és analitzar bé la indústria en la qual s’invertirà. La COVID-19 ha impulsat uns sectors determinats i, fins i tot, ha potenciat la tendència a les inversions temàtiques. Aquesta tendència està molt relacionada amb els nous hàbits de vida i consum, tal com explica Javier Rúa, expert de l’àrea de Direcció d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell, atès que s’ha incrementat la compra a través d’Internet i s’ha implantat la modalitat del teletreball, entre altres coses. Així, la digitalització i les companyies tecnològiques han adquirit un gran protagonisme. En aquest sentit, és important analitzar l’impacte que tindrà la crisi en determinades indústries a llarg termini, amb l’objectiu de mirar de preservar els estalvis durant un període d’incertesa en el mercat i fins i tot quan el virus estigui sota control.
A més, és imprescindible prestar atenció a les decisions governamentals i d’organismes com els bancs centrals i entendre quines conseqüències poden tenir aquestes decisions sobre uns sectors i uns productes financers determinats.
En qualsevol cas, a l’hora de prendre decisions d’estalvi i inversió, sigui en moments de crisi o en altres moments, cal no deixar-se endur per la imprudència. Des de Morgan Stanley assenyalen la importància de ‘mantenir el rumb’ en la inversió a llarg termini durant períodes volàtils, ja que els canvis de comportament durant una crisi poden sobreviure a aquesta crisi o no.
Quines són les expectatives financeres de les llars?
Els responsables de prendre les decisions financeres a les llars consideren que les economies dels seus països i les seves finances personals són febles, un sentiment que ha augmentat des del maig, segons una enquesta realitzada per McKinsey & Company en països d’arreu del món. En aquest context, la preocupació per la seguretat laboral s’ha mantingut més o menys constant des del mes de maig, tot i que varia molt segons el país. A Alemanya, el 9 % dels encarregats d’adoptar decisions financeres a les llars van expressar la seva preocupació per la seguretat en l’ocupació, mentre que a l’Índia, Xile i Sud-àfrica aquesta fracció va ser superior al 50 %. A més a més, en la majoria dels països més de la meitat de les persones amb preocupacions per la seguretat de l’ocupació tenien estalvis per cobrir les despeses de menys de quatre mesos.
La intenció de canviar l’assignació d’actius en els tres mesos vinents també varia molt d’un país a un altre. Els encarregats de prendre decisions en els mercats emergents tenien més probabilitats de fer canvis que els d’Europa, els Estats Units i el Canadà. En tots els països amb ingressos elevats, la fracció de persones que declaren tenir plans per canviar l’assignació d’actius és aproximadament proporcional a la fracció que considera que l’economia és feble.
Et pot interessar: Què faig amb les meves inversions quan la borsa cau?
Així i tot, fins i tot en cas que es compleixin els pronòstics més optimistes per a la recuperació econòmica, les pautes de consum normals seran la part de l’economia que tornarà més lentament a la normalitat. I això vol dir que l’estalvi probablement continuarà sent elevat i deixarà una marca persistent en els mercats financers mundials.
