Els descomptes i les ofertes inunden els webs de les marques amb motiu de la campanya de Nadal. Però, què és veritat i què és una manipulació? Els patrons foscos o dark patterns condueixen involuntàriament el consumidor a prendre decisions de compra que, d'una altra manera, no prendria
“Ganga o engany?” És el títol de la campanya llançada per l'Europol, l'agència policial de la Unió Europea, a la qual s'han sumat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb les regles d'or per fer una compra online segura, precisament en una de les èpoques de l'any que més convida al consum a Internet i que concentra més descomptes per part dels negocis: el Nadal. I és que, a mesura que el comerç online ha multiplicat les opcions de compra dels usuaris, també ha augmentat el perill d'accedir a webs on el que sembla una 'ganga' es converteix al final en un engany.
Però, com es pot estafar els usuaris en un web? Sovint, els mecanismes que es fan servir per manipular les accions, segons els interessos dels ciberdelinqüents, s'anomenen patrons foscos (dark patterns). Són interfícies d'usuari els dissenyadors de les quals confonen els internautes deliberadament, dificulten que els usuaris expressin les seves preferències reals o els manipulen perquè realitzin determinades accions. En general, exploten els biaixos cognitius i inciten els consumidors online a comprar béns i serveis que no volen, o revelar informació personal que preferirien no facilitar, segons l'estudi “Shining a Light on Dark Patterns”, elaborat per la Universitat de Chicago.
L'informe “Dark Patterns at Scale: Findings from a Crawl of 11K Shopping Websites”, elaborat per la Universitat de Princeton, divideix en diferents categories aquestes pràctiques, com la furtiva. S'hi engloben les diferents estratègies que intenten tergiversar les accions dels usuaris o retardar que trobin una certa informació que, si estigués més visible, els generaria reticències. La urgència és una altra d'aquestes categories, basada a imposar una data límit a una venda concreta, que provoca la sensació d'urgència en el potencial consumidor i fa que acceleri la seva decisió de compra. A més, les accions que s'emmarquen a la categoria de “desviament” o misdirection es basen en l'ús d'imatges, llenguatge o emocions que guien els usuaris cap a la consecució d'una acció o la presa d'una decisió determinada.
Pot interessar-te: Evita els fraus a les compres ‘online’
Com blindar-se dels patrons foscos
Amb tot això, la manipulació del comportament i de les accions dels usuaris en el comerç online en particular i en l'entorn digital en general està a l'ordre del dia, de manera que molts usuaris es poden qüestionar la seguretat a Internet. Referent a això, Jordi Pascual, CEO de Paycomet i director d’e-commerce de Banc Sabadell, comenta: "Clients i amics em pregunten si Internet és segura. Jo els dic que sí, que ho és, però com tot, cal prendre certes precaucions. La principal: fer servir el sentit comú. Cal desconfiar de 'gangues' que siguin sospitoses i que puguin arribar per correus electrònics, pop-ups i xarxes socials". Precisament, les recomanacions que fa l'Europol per protegir-se com a usuari d'aquestes estratègies malicioses segueixen la línia del que comenta Pascual, i l'agència policial europea recomana el següent:
1. Comprar en llocs de confiança
La primera regla d'or de l'Europol es relaciona de manera directa amb la confiança, ja que suggereix als usuaris que comprin en marques i en botigues amb les quals estiguin familiaritzats i que ja coneguin prèviament. En aquesta mateixa línia, des del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social donen suggeriments al respecte, com saber qui està darrere de la compra que es vol realitzar. Les botigues estan obligades legalment a incloure al seu web el seu número d'identificació fiscal (CIF), denominació social i dades de contacte (s'ha de comprovar que els correus electrònics no són estranys o gratuïts); informació que normalment s'inclou a l'apartat Àrea Legal de totes les pàgines web.
2. Revisar les opinions i les qualificacions
En cas de decidir-se per fer una compra a una botiga desconeguda, s'ha de buscar informació sobre la botiga en cercadors, xarxes socials i fòrums, i comprovar les opinions que en tenen altres usuaris pot ser de gran ajuda, segons l'Europol. A més de revisar les opinions d'altres compradors, Jordi Pascual recomana buscar també si aquest comerç té algun segell de confiança, com el de 'Confiança online' o 'Trusted Shop'. Aquests segells garanteixen que els comerços que hi estan adherits s'han sotmès periòdicament a uns controls de qualitat, seguretat i servei al client.
3. Verificar que la transmissió de dades és segura
També és important que els usuaris comprovin que l'URL comença per 'https'. Aquesta 's' addicional indica que està protegida per un certificat SSL (Secure Sockets Layer), que ofereix una connexió segura i impedeix que es pugui llegir o modificar qualsevol informació confidencial o qualsevol dada que es transfereixi. En aquest sentit, l'Europol assenyala que el símbol del cadenat a la barra d'adreces per si sol no vol dir que un lloc web sigui legítim.
4. Utilitzar targetes de crèdit
Un cop fetes aquestes comprovacions, si a l'hora de fer el pagament s’utilitzen targetes de crèdit, és recomanable cenyir-se a algunes normes de comportament. En primer lloc, mai no s’han d’enviar les dades de la targeta de crèdit per correu electrònic, ni fer servir una xarxa wifi pública en el moment del pagament i tenir clara la política de devolució o de reclamació a l'establiment si alguna cosa no surt com estava previst.
A més, algunes entitats financeres, com Banc Sabadell, "ofereixen un servei que, des de la banca online, permet activar la targeta en el moment en què es vagi a fer una compra a Internet i, immediatament després d'efectuar-la, desactivar-la perquè ningú més pugui realitzar una altra compra no autoritzada", comenta Jordi Pascual.
Pot interessar-te: Com protegir-te de la ciberdelinqüència, un delicte que s'ha incrementat amb el teletreball
