«La unió fa la força». Així es va anomenar el primer fons d'inversió que va existir, si bé, en realitat, poc tenia a veure amb els productes financers moderns que existeixen avui al mercat. Un comerciant holandès, Adriaan Van Ketwich, va tenir la idea, l'any 1774, d'establir un fideïcomís perquè diferents persones poguessin delegar l'administració dels seus béns a un professional. Fins aquí, tot clar, però és que a aquest emprenedor se li va ocórrer que, a més, altres burgesos podien aportar-hi un capital mínim, de manera que, atrets per la diversificació de la seva inversió, fos possible optar per rendibilitats més altes. Aproximadament un segle més tard, el 1868, va sorgir al Regne Unit la primera societat d'inversió col·lectiva regulada, The Foreign and Colonial Government Trust, que ja es podria considerar el primer fons d'inversió, ja que era molt semblant als que avui es coneixen i es comercialitzen.
Què són?
Els fons d'inversió són uns instruments d'estalvi que permeten als inversors accedir als mercats financers en condicions favorables, de manera que es poden beneficiar dels avantatges dels grans inversors. A través d'aquests vehicles, els partícips cedeixen la gestió dels seus diners a gestors professionals a canvi d'abonar-los una comissió. S'emmarquen dins de les institucions d'inversió col·lectiva, la missió de les quals és reunir aportacions de diferents partícips per invertir, en conjunt, en diferents actius seguint una estratègia preestablerta. La rendibilitat final que acumula cadascuna es distribueix de manera proporcional entre els partícips segons la seva aportació.
Cada part del fons que adquireix un inversor es diu participació, i el seu preu es determina segons el valor liquidatiu que tingui el fons en una data determinada. Els gestor inverteixen els diners de les participacions en diferents actius de renda fixa, renda variable, derivats o els mantenen com a liquiditat, esperant les oportunitats potencials que puguin sorgir. Els diners totals del fons, tant si està invertit com si no ho està, rep el nom de patrimoni; mentre que els títols que posseeix constitueixen la seva cartera. Ara bé, per què interessa participar-hi?
1. Servei de valor
Els fons d'inversió ofereixen diversos avantatges per a un inversor. Un d’aquests avantatges és que els permet gaudir d'una gestió professional del capital que han invertit, ja que un grup d'especialistes destina el seu temps i els seus recursos a analitzar els mercats i les diferents empreses que hi cotitzen, amb l’objectiu de prendre decisions financeres que siguin òptimes per obtenir rendibilitat i, per tant, oferir plusvàlues als partícips. Tot això cenyint-se sempre als objectius i a la política d'inversió de cada producte, ja que, en virtut d'ells, estan recomanats per a un perfil de client amb més o menys propensió al risc.
2. Més diversificació i menys costos i riscos
D'aquesta manera, qualsevol partícip accedeix a un univers gairebé il·limitat d'actius en mercats de tot el món, cosa que, si ho fes per compte propi, li seria molt més complicat. I tot això amb un cost sensiblement inferior, gràcies al fet que els fons s'aprofiten de les economies d'escala per tenir menys costos per operació. Disposar d'aquest ventall de possibilitats permet a l'estalviador poder diversificar les seves inversions i reduir-ne el risc, de manera que, per exemple, en moments d'alta volatilitat i d'incertesa, com està passant des de l'esclat de la crisi sanitària, li facilita poder compensar qualsevol caiguda o correcció en algun dels seus actius amb l'apreciació d'altres i així evitar que el seu rendiment depengui només d'un conjunt limitat de valors.
3. Liquiditat elevada
Un altre avantatge amb què compten els fons d'inversió és que qualsevol de les seves posicions es pot liquidar fàcilment i ràpidament, gràcies al fet que, per regla general, gaudeixen d’una gran liquiditat al mercat; és a dir, que és molt senzill poder dur a terme tant la compra com la venda de les participacions o accions.
4. Fiscalitat flexible
Des del punt de vista fiscal, cal destacar que les institucions d'inversió col·lectiva tributen a Espanya a l'1 % a l’impost sobre societats. A més, està permès que qualsevol partícip o soci d'una institució d'inversió col·lectiva no hagi de tributar pels traspassos de posicions entre fons. També tenen la particularitat que, com a norma general, en cas de defunció, els hereus no han de pagar impostos sobre els rendiments obtinguts per la persona que ha mort. En aquest cas, només haurien d'abonar l'impost de successions sobre el que s’ha heretat.
5. Transparència i seguretat jurídica
Pel que fa a la seguretat jurídica, els fons d'inversió estan supervisats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). A més, tant les entitats gestores com les comercialitzadores han d'oferir als clients informació detallada sobre l'evolució del patrimoni i sobre les inversions que es realitzin.
Com puc escollir un fons d'inversió col·lectiva?
Des que va esclatar la crisi sanitària, que ha tingut la seva translació als mercats financers, s'ha generat un context d'incertesa per a l'inversor que pot donar lloc a grans moviments a les borses, de manera que solen produir-se oportunitats d'inversió. En aquest sentit, tal com assenyala Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, per intentar aprofitar-les és clau comptar amb un horitzó ampli i mirar a llarg termini. Per contribuir a aquesta manera d'invertir, el millor és fer-ho mitjançant idees de temàtiques vinculades a canvis socials i demogràfics, sostenibilitat o d'implantació de noves tecnologies, explica l'expert de Banc Sabadell.
En aquest sentit, explica Servetto, la inversió amb criteris ESG (Environmental, Social, Governance) ha guanyat adeptes. Són fons que aposten per empreses l'activitat de les quals està directament o indirectament associada amb la protecció del medi ambient, la lluita contra la desigualtat social i un govern corporatiu responsable. No cal que es tracti d'empreses que es dediquin a les energies renovables, sinó que són companyies que no tenen una bretxa salarial, cap cas de corrupció o blanqueig entre els seus directius o que eliminen el paper en la seva burocràcia. A la llarga, s'ha demostrat que aquestes organitzacions acaben tenint més beneficis i retribucions per al seu inversor, justament perquè estan més ben gestionades.
Així doncs, la inversió temàtica es guia per megatendències i aposta per empreses que s’hi exposen i que poden formar part de diverses geografies i diferents sectors. Un exemple d'aquest tipus d'estratègies seria la inversió en la nova economia digital, que pren posicions en els sectors de la tecnologia i les telecomunicacions, així com aquelles altres empreses que tenen un model de negoci basat o que pugui millorar o desenvolupar-se a partir de l'ús de tecnologies digitals independentment del sector d'activitat econòmica al qual pertanyin.
Pot interessar-te: Quines són les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»
Escollir un fons d'inversió
Abans de subscriure participacions en un fons, convé revisar acuradament la informació disponible de què es disposi. A més de les comissions, el punt clau rau en la seva filosofia i en la seva estratègia, ja que hi ha des de productes molt conservadors, que intenten protegir el capital i afegir-hi una mica de rendibilitat, fins a d’altres menys convencionals, com els de gestió alternativa (o hedge funds), els fons value o els fons temàtics. Triar-ne un, a més de definir el perfil de risc de l'inversor, estarà marcat per l’horitzó temporal, és a dir, per l'extensió del període en què caldrà mantenir el capital en participacions per intentar aconseguir una rendibilitat adequada. Per això, abans de prendre cap decisió, el més adequat és consultar i analitzar diferents productes, comparar-los i, si se’n tenen dubtes, recórrer a l'assessorament professional per optar per l'alternativa que millor s'adeqüi als objectius vitals establerts a llarg termini.
Sobre això, Federico Servetto recomana que, a més d'estudiar detingudament en el fullet del producte aspectes com el seu comportament al llarg del temps (performance), el seu nivell de risc, els costos que suporta o la seva coherència d'inversió, «és recomanable fer una diligència deguda, que implica estudiar quina és l’entitat gestora que crea i manté el fons, quant de temps fa que funciona, quina és la seva filosofia d'inversió, quin és el tracte que dona als clients i com són aquests clients, quin patrimoni tenen i quin és l'equip que hi ha al darrere. Aquestes són algunes de les variables que cal tenir en compte». Amb aquests punts controlats, s'obtindrà una fotografia bastant completa de la inversió que s'està realitzant i es reduirà la incertesa associada.
Una vegada que un inversor adquireix participacions en un fons, mitjançant un procés que s'anomena subscripció (quan en surt i les ven es diu reemborsament), té la capacitat d'analitzar com està evolucionant el seu capital a través del valor liquidatiu, que és el preu de mercat dels diferents valors que componen el fons en un moment donat. Es calcula simplement dividint el seu patrimoni total entre les participacions que hi ha en circulació.
Entre els principals factors que influeixen en el patrimoni d'un fons d'inversió destaquen l'entrada i la sortida de partícips i el canvi en el preu dels valors que l'integren. Si una persona vol saber si està obtenint rendibilitat, l'únic que ha de fer és analitzar la diferència entre el valor liquidatiu que tenia el fons en el moment en què hi va entrar i el que té en aquest moment.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre inversió amb el guiatge dels millors experts.
