matricula-
Coneix els nostres productes per a Particulars
Comptes Bancaris Targetes bancàries Hipoteques Préstecs personals i crèdits Estalvi Inversió Jubilació Assegurances Renting Cotxes
Fes-te client i crea el teu compte1 en menys de 10 minuts amb el teu mòbil
Obre el teu compte online
1 Consulta el document informatiu de les comissions
Cercador d’oficines Demana cita online Correos Cash
Centre d’Ajuda Contacte Seguretat
Tornar
La teva llar, el teu cotxe i les teves assegurances

Què són i quan s'apliquen els drets de tempteig i de retracte en la compravenda d'un habitatge?

Elvira Esparza - Wed Jul 24 09:04:57 CEST 2024
Compartir

L’inquilí d’un habitatge té una sèrie de drets per intentar adquirir-lo si el propietari decideix vendre’l.

El dret de tanteig i retracte és un dret que té l'inquilí perquè, en cas que el propietari posi en venda l’habitatge arrendat, aquest pugui adquirir-lo abans que un altre comprador, amb les mateixes condicions. Aquests drets estan regulats en l’article 25 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i en el Codi Civil. Explicarem amb més detall en què consisteixen aquests drets que són claus si vols passar d’inquilí a propietari i, per tant, tenir el teu propi habitatge. 

Què és el dret de tanteig?

El dret de tanteig és la facultat que té l’inquilí de comprar l’habitatge llogat de manera preferent davant d’un tercer amb les mateixes condicions i pagant el mateix preu.

El propietari ha de comunicar amb antelació a l’arrendatari la seva intenció de vendre l’habitatge. L’inquilí disposa d’un termini de 30 dies, des del moment en què es notifiqui la venda, per exercir el seu dret d’adquisició preferent i iniciar tots els tràmits necessaris com el de sol·licitar una hipoteca

Què és el dret de retracte?

El dret de retracte permet a l’inquilí adquirir la casa on viu de lloguer amb les condicions que s’ha venut a un tercer. És un dret preferent perquè l’arrendatari pot adquirir la casa amb les mateixes condicions i al mateix preu que es ven a una altra persona.

L’inquilí pot exercir el dret de retracte si es compleix alguna d’aquestes condicions:

  • Que el propietari no l’informi prèviament de la venda de l’habitatge o que ometi algunes condicions de l’operació.

  • Que el preu de venda de l’habitatge a un tercer sigui menor que el que li va oferir a l’inquilí.

El dret de retracte també caduca en un termini de 30 dies des del moment en què s’informa l’inquilí a través de l’escriptura de compravenda de l’habitatge de les condicions i del preu de venda.

Quines són les obligacions de l’inquilí?

Les obligacions que té l’inquilí que exerceix el dret de retracte estan recollides en el Codi Civil:

  • Cancel·lar les despeses ocasionades pel contracte i qualsevol altre pagament legítim fet per vendre l’immoble.

  • Assumir les despeses necessàries i els útils realitzats dins de l’immoble venut per compensar les despeses fetes pel primer comprador de l’immoble.

Quines diferències hi ha entre el dret de tanteig i el de retracte?

La principal diferència entre els drets de tanteig i de retracte es troba en el temps d’inici de les accions. En el dret de tanteig, l’inquilí pot exercir la facultat preferent en el moment en què el propietari li notifica la decisió de vendre l’immoble. Mentre que en el dret de retracte aquesta possibilitat sobrevé quan s’ha produït la compravenda amb un tercer.

Quan no es poden exercir els drets de tanteig i de retracte?

Existeixen situacions en les quals l’inquilí no pot exercir el seu dret preferent per adquirir l’immoble:

  • Quan l’habitatge arrendat es ven de manera conjunta amb altres pisos o locals que formen part d’un mateix immoble.

  • Quan l’habitatge arrendat es ven juntament amb tots els pisos i locals de diferents propietaris a un mateix comprador.

L’inquilí pot renunciar al dret de tanteig si no està interessat a comprar l’habitatge en el qual viu de lloguer, incloent-hi una clàusula de renúncia en el contracte d’arrendament. En aquest cas, el propietari pot vendre l’habitatge a un tercer i l’inquilí pot romandre a la casa fins que finalitzi el contracte de lloguer, que serà de cinc anys si és una persona física o de set anys si és una persona jurídica.

Recorda que, si ho desitges, pots consultar un expert del Banc Sabadell perquè t’aconselli sense cap compromís. Pots sol·licitar una cita amb un dels nostres especialistes.

Compartir


Link
matricula-

Simula la teva hipoteca ara i descobreix quina s'adapta millor a tu

Esbrina què encaixa millor amb tu, si la nova Hipoteca Mixta, la Fixa o la Variable. Fes la teva simulació sense compromís ni documentació inicial i coneix com seria la teva quota mensual aquí i ara. 

Calcula la teva hipotecaCalcula la teva hipoteca

L'últim

Estalvi, inversió i jubilació   - 17/01/2025

Gestió discrecional de carteres: què és i quins avantatges ofereix Banc Sabadell, Publicitat

Un servei de gestió discrecional de carteres permet a un inversor delegar les seves inversions en mans de professionals experts. D'aquesta manera, podrà comptar amb la tranquil·litat d'una gestió professional de la seva cartera, que intentarà respondre al seu perfil de risc i a les seves expectatives de rendibilitat. A continuació, expliquem en què consisteix la gestió discrecional de carteres i quins beneficis ofereix.

Què és la gestió discrecional de carteres?

La gestió discrecional de carteres és un model de gestió de les inversions en el qual les decisions de comprar o vendre actius les prenen un equip de professionals. És a dir, que és possible delegar la gestió i administració de les inversions en mans d'experts que poden decidir quins moviments financers dur a terme per intentar obtenir rendibilitat per al seu client, atenent el seu perfil de risc.

Habitualment, quan es contracta un servei de gestió discrecional de carteres, els professionals s'encarreguen del procés d'inversió sense necessitat d'haver de consultar cada moviment amb el client, encara que aquest pot consultar en tot moment informació sobre la seva cartera i com n'evolucionen les inversions.

Encara que en un servei de gestió discrecional de carteres els fons d’inversió solen ser els productes més contractats, també és freqüent que se subscriguin productes estructurats així com actius alternatius com el private equity o el real estate.

A qui va dirigit un servei de gestió discrecional de carteres?

Normalment, els inversors que decideixen contractar aquest servei ho fan per diferents motivacions. Per exemple, a vegades un client pot no comptar amb els coneixements adequats per analitzar el mercat i alguns dels seus actius, com fons d'inversió o accions, mentre que en altres casos és possible que no disposi del temps per avaluar-ne adequadament les inversions. En qualsevol cas, tots ells tenen la confiança adequada tant en l'entitat financera com en els professionals que hi treballen per delegar l'administració activa de les seves inversions. 

En contractar un servei de gestió discrecional de carteres, el client habitualment rebrà, amb caràcter periòdic, informes financers amb els moviments que s'han efectuat i els resultats que s'estiguin aconseguint.

Com delegar les meves inversions en un expert?

Encara que és possible contractar online un servei de gestió discrecional de carteres, pot ser oportú sol·licitar prèviament una reunió amb un gestor professional del banc, qui podrà ajudar a solucionar qualsevol dubte que pugui sorgir.

En qualsevol cas, abans que es faci efectiva la delegació de les inversions d'un client, el banc li sol·licitarà realitzar un test d'idoneïtat per conèixer els seus objectius financers, l'aversió al risc i l'horitzó temporal d'inversió que maneja. Gràcies a tota aquesta informació, serà possible establir el seu perfil d'inversió i el servei de gestió discrecional de carteres del client més adequat.

Per regla general, en un servei de gestió discrecional de carteres, el professional sol ocupar-se de:

  • Analitzar i monitorar les possibles inversions a realitzar per al seu client.
  • Fixar i establir la distribució dels actius de la cartera del client, prenent com a referència el seu nivell de tolerància al risc.
  • Gestionar la cartera d'acord amb el seu criteri professional i la situació del mercat.
  • Decidir el moment de compra i de venda de cada actiu de la cartera del seu client.

Quins avantatges ofereix la gestió discrecional de carteres?

Un servei de gestió discrecional de carteres aporta els següents avantatges:

  • Coneixements financers experts i professionalitat. Els diners de l'inversor els gestionen professionals financers amb experiència.
  • Objectivitat. En delegar la gestió de les inversions en professionals, s'evita qualsevol biaix emocional a l'hora de prendre decisions de compra o de venda dels actius, la qual cosa és probable que es tradueixi en un millor rendiment financer en el llarg termini. És a dir, que els experts en els quals s'ha delegat la gestió de les inversions utilitzen criteris professionals per a la presa de decisions, impedint que es pugui actuar de manera impulsiva davant, per exemple, d'una correcció dels mercats.
  • Gestió flexible i activa. Els professionals que s'ocupen de la gestió dels actius d'un client poden adaptar-se amb rapidesa als canvis del mercat, buscant en tot moment les millors oportunitats d’inversió.
  • Aportacions. El client pot realitzar en qualsevol moment aportacions a la seva cartera o programar-les perquè es duguin a terme de manera periòdica.
  • Diversificació. És freqüent que, gràcies al coneixement dels professionals financers, la cartera d'un inversor estigui millor balancejada i diversificada, amb millors expectatives de rendibilitat-risc a llarg termini.
  • Transparència. En tot moment, l'inversor pot consultar l'estat de les seves inversions, i pot efectuar un seguiment digital permanent a través del servei de banca digital.
  • Estalvi de costos. Normalment, els assessors financers tenen accés a productes en millors condicions que un inversor particular. A més, és probable que contractin només les denominades classes netes de fons, en les quals no hi ha pagament de retrocessions.
  • Beneficis fiscals. En una gestió discrecional de carteres, en el cas de persones físiques residents, només tributen els beneficis quan es duu a terme el reemborsament de la inversió.

En definitiva, la gestió discrecional de carteres pot ser una opció de gestió de les inversions molt interessant per a aquells inversors que desitgen optimitzar millor les seves inversions. En qualsevol cas, sempre és recomanable sol·licitar més informació sobre aquest servei recorrent a l'assessorament d'un gestor del banc.

Fotografia de Freepik

Llegir article
Estalvi, inversió i jubilació   - 15/01/2025

Costa de gener: com superar-la amb èxit? Carlos S.Ponz, Publicidad

Habitualment, gener sol ser un mes complicat per a molta gent des del punt de vista econòmic. Les despeses de Nadal, la tornada a l’escola de les criatures o el pagament d’impostos i de primes d’assegurances poden fer passar per un mal tràngol l’economia de moltes llars. Tot seguit, expliquem con aconseguir fer front a la costa de gener.

Trucs per gestionar la costa de gener

La planificació financera és la millor aliada per estalviar-nos patir econòmicament durant el mes de gener. Per fer-ho és clau:

  • Auditar les despeses. Abans de prendre decisions per millorar les finances personals, és fonamental identificar i classificar les despeses que es tenen. Les principals són:
    • Despeses fixes: es repeteixen periòdicament i són de mal eliminar; per exemple, l’escola dels fills o la comunitat de propietaris.
    • Despeses variables essencials: són fonamentals per al dia a dia, però la quantia varia d’un mes a un altre. El rebut de la llum o el cistell de consum solen ser les més rellevants.
    • Despeses supèrflues: en general, estan relacionades amb el lleure, com ara, el consum en bars o les subscripcions a plataformes de streaming. Aquesta mena de despeses sí que es poden revisar i reduir; fins i tot, eliminar. En aquest grup també s’han d’esmentar les anomenades despeses formiga, que se solen fer cada dia en quantitats petites i que, en sumar-les mensualment, assoleixen un volum rellevant. N’és un exemple el cafè que es pren cada dia al bar.
    • Despeses sorpresa: són les despeses que no esperàvem però que arriben sobtadament; per exemple, que un electrodomèstic es faci malbé o una multa de trànsit. Disposar d’un fons d’emergència per a despeses inesperades pot ajudar a afrontar econòmicament millor aquests imprevistos.
  • Revisar i reduir les despeses. Una vegada recopilada la informació sobre totes les despeses, es poden prendre decisions sobre com reduir-les o com eliminar les despeses que siguin prescindibles. Per exemple, revisar la factura de l’energia o aplicar mesures d’eficiència energètica a casa pot representar un estalvi en el cost total. 
  • Evitar més deutes. Igual que passa amb les despeses, també cal auditar el volum de deute que es té mitjançant la capacitat d’endeutament. La capacitat d’endeutament és clau, per exemple, a l'hora de sol·licitar una hipoteca o un préstec. També és important entendre quant temps es trigarà a pagar tots els deutes que hi hagi en actiu, per exemple, amb els préstecs personals o la targeta de crèdit. Durant aquest temps, és clau intentar no sumar nous deutes, per evitar entrar en una possible situació de sobreendeutament.
  • Fer un pressupost familiar. Amb un pressupost familiar és possible calcular els diners que faran falta per cobrir les despeses d’una família. Facilita la presa de decisions per intentar augmentar l’estalvi i estar en millors condicions per assolir els objectius marcats a llarg termini. Disposar d’un compte d’estalvi pot ajudar a fomentar l’estalvi i crear hàbits que siguin saludables financerament per a la unitat familiar.
  • Aconseguir ingressos addicionals. Vendre a Internet articles que ja no es fan servir o llogar la plaça de garatge que no utilitzem pot ajudar a millorar el volum d’ingressos, i així poder disposar de més capacitat financera per afrontar el pagament de les despeses i els deutes que es tenen.

La importància de gestionar l’estalvi

Amb vista a aconseguir un equilibri econòmic sostenible de les finances personals, és clau treballar de manera constant en la planificació de l’estalvi a curt, mitjà i llarg termini. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte tots els elements del dia a dia que afecten l’economia personal i familiar la qual cosa es pot fer mitjançant un pla d’estalvi.

Com puc fer un pla d'estalvi?

La salut financera d’una llar exigeix planificar correctament les despeses, de manera que es puguin assolir els objectius d’estalvi que s’hagin fixat. Un pla d’estalvi que es revisi periòdicament pot ser la millor eina per millorar, de manera significativa, la salut financera d’una família.

Per elaborar un bon pla d’estalvi és clau:

  • Fixar-se objectius financers a llarg termini i, també, objectius assolibles a curt termini que siguin mesurables. Aquests objectius s’han d’adequar a la situació financera i a les necessitats de cada família. Per exemple, si es vol, en el futur, enviar els nens a estudiar a fora, cal estalviar de manera disciplinada perquè, arribat el moment, no calgui sol·licitar finançament extern.
  • Fer servir sistemes d’estalvi. Hi ha una àmplia varietat de fórmules i mètodes per fomentar l’estalvi, com ara els següents:
    • Regla del 50-30-20. Consisteix a intentar estalviar cada mes un 20 % dels ingressos, dedicant el 50 % per a les despeses bàsiques i imprescindibles i un 30 % per a les despeses de caràcter ocasional, com ara anar de vacances o fer activitats de lleure.
    • El mètode Bullet Journal. Intenta promoure una gestió més eficient de les finances personals i la presa de decisions mitjançant un registre permanent de les despeses segons els objectius d’estalvi que s’hagin marcat.
    • El repte de les 52 setmanes. Consisteix a estalviar una quantitat específica de diners cada setmana durant un any. La quantitat a estalviar creix progressivament cada setmana: es comença per una quantitat petita i s’arriba a una de més alta al final de l’any. 
    • Regla del 30 %. Hi ha experts que afirmen que és clau destinar, almenys, el 30 % dels ingressos totals a l’estalvi, independentment de les despeses que hi hagi. És una estratègia que ajuda a prioritzar l’estalvi i a construir un coixí financer sòlid per a emergències i inversions futures.
    • El mètode de l’arrodoniment. Consisteix a arrodonir a l’alça qualsevol despesa que hi hagi, a la unitat més pròxima, i destinar la diferència a l’estalvi. Per exemple, si un cafè costa 1,50 €, cal arrodonir-lo a 2 €, i, els 0,50 € que sobrin, destinar-los a l’estalvi. 

Fotografia de Freepik


Llegir article
Comptes i targetes   - 14/01/2025

Què és el codi SWIFT BIC i on el trobem? Banc Sabadell, Publicitat

El codi SWIFT BIC permet identificar el banc receptor d'una transferència, la qual cosa és especialment important quan s’ordena o es rep un pagament procedent d’un banc de fora de l’entorn europeu. A més, permet augmentar la seguretat de les operacions que es fan des d’un compte bancari amb un banc internacional, gràcies a la nomenclatura i al xifratge que té cada codi. Tot seguit, expliquem en què consisteix i per a què serveix el codi SWIFT BIC.

On és el codi SWIFT BIC del teu compte bancari?

El codi SWIFT BIC és un protocol que permet als bancs d’arreu del món poder-se comunicar entre ells en relació amb les transferències internacionals, principalment. 

Sol estar present en l’extracte bancari, però també es pot trobar a través de la Banca Online del teu banc. Si ets client de Banc Sabadell, el pots trobar iniciant sessió a la teva àrea de client. 

Beneficis de conèixer el SWIFT BIC per a les teves operacions internacionals

El codi SWIFT BIC consisteix en una sèrie alfanumèrica de 8 o 11 dígits que s’aplica en els països que no pertanyen a la Zona SEPA (és a dir, la Zona Única de Pagaments a Europa, que inclou tots els estats membres, a més de Liechtenstein, Islàndia, Noruega, Andorra, Mònaco, San Marino, Suïssa, el Regne Unit i Ciutat del Vaticà). 

Permet que puguem gestionar el moviment de diners de particulars i d’empreses d’un país a un altre de manera més eficient. A més, contribueix a la seguretat de les operacions, gràcies a la nomenclatura i el xifratge que es fa servir per validar l’autenticitat de cada transferència.

El codi SWIFT i el codi BIC són el mateix? Què significa SWIFT BIC?

SWIFT són les sigles que corresponen a Society for World Interbank Financial Telecommunication, una entitat que es va crear, entre altres finalitats, per facilitar la connexió mundial entre els comptes dels bancs de tot el planeta. Pel que fa al BIC, són les sigles de Bank Identifier Code, és a dir, el codi d’identificació del banc.

A vegades, es fa referència al codi SWIFT BIC amb els termes SWIFT o BIC, però tots dós es refereixen al mateix. En qualsevol codi SWIFT BIC:

  • Dígits de l’1 al 4. Inclouen el codi de l’entitat bancària. El de Banc Sabadell és BSAB.
  • Dígits 5 i 6. Identifiquen el codi de país del banc. A Espanya, és ES.
  • Dígits 7 i 8. Representen la ciutat del banc. Per exemple, Madrid és MM i Barcelona és BB.
  • Dígits del 9 a l’11. Identifiquen una oficina concreta del banc, però són de caràcter opcional. 

Un exemple complet de BIC pot ser BSABESBB001.

Com funciona i per a què serveix?

Quan algú vol fer una transferència internacional, el codi SWIFT BIC permet identificar el banc beneficiari de la transferència i, si s'escau, pot servir per completar el codi IBAN. L’IBAN (acrònim d’International Bank Account Number o número de compte bancari internacional) serveix per identificar qualsevol compte corrent en un banc de la zona SEPA.

Amb el codi SEPA, qualsevol persona o empresa a Europa, pot fer una transferència a un altre país d’aquest entorn. Però si es vol fer una transferència internacional fora de SEPA cal conèixer el codi SWIFT BIC.

Fotografia de Freepik

Llegir article
Deixar un missatge