En sentir el terme SICAV, molts pensen només en vehicles d’inversió dissenyats perquè les grans fortunes hi inverteixin els seus diners. En part, és veritat; de fet, entre les més grans d’Espanya hi ha Morinvest, en la qual participa l’empresària Alicia Koplowitz, i Allocation, vinculada a la família Del Pino. La realitat és que les SICAV estan a l’abast de qualsevol, ja que les principals cotitzen en borsa i, per tant, podem comprar-ne accions. Però, què són exactament les SICAV?
Les societats d’inversió de capital variable, conegudes per l’acrònim SICAV, són una modalitat d’institució d’inversió col·lectiva que, a diferència dels fons d’inversió, té caràcter societari, és a dir, funciona com a empresa. I és cert que el més habitual és que només alguns dels seus partícips o accionistes concentrin el gruix del patrimoni.
Similituds i diferències respecte als fons
L’objectiu principal que tenen, com també passa amb els fons d’inversió, és recaptar fons per gestionar-los posteriorment i invertir-los en altres sectors, com béns immobiliaris, valors, drets, instruments financers, etc. La suma dels capitals de diferents inversors fa possible que aquests puguin accedir a una gestió personalitzada i beneficiar-se d’unes comissions favorables de gestió i compravenda d’instruments financers.
Per llei, totes les SICAV han de disposar com a mínim de 100 accionistes i han de presentar un capital mínim de 2,4 milions d’euros. Malgrat això, és possible accedir-hi per compartiments, disminuint-ne el capital mínim d’entrada a una mica menys de mig milió d’euros i 20 socis. I fins i tot existeix l’opció més directa d’accedir a les SICAV a través de la borsa, atès que bona part d’elles cotitzen al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), cosa que permet que tots els inversors es beneficiïn de les seves polítiques i decisions d’inversió. A més, aquesta característica fa que tinguin una més liquiditat en poder comprar i vendre les seves accions sempre que es vulgui a través d’aquest mercat.
D’altra banda, també igual que els fons d’inversió, estan regulades fiscalment sota la figura d’institucions d’inversió col·lectiva, de manera que en l’impost de societats tributen a l’1%.
Com tributen?
Entre els avantatges i diferències respecte dels fons hi ha l’àmplia política d’inversió, ja que solen comptar amb una gran flexibilitat, en comparació amb les restriccions que normalment solen presentar els fons d’inversió. Però potser el motiu principal pel qual molts inversors s’uneixen a aquest tipus de societat per rendibilitzar els seus diners és la fiscalitat.
Els accionistes només han de tributar per les plusvàlues que han rebut de la societat a través de la venda d’accions o del repartiment de dividends. En aquesta línia, els rendiments obtinguts pels accionistes tributen igual que la resta de productes d’estalvi, com dipòsits, assegurances, accions, deute públic, etc. En concret, ho fan a un tipus fix del 19% en la quantitat inicial de 6.000 € anuals, a partir de 6.000 € i fins a 50.000 € al 21%, i des dels 50.000 € en endavant al 23%. Si són persones jurídiques, ho fan al 25%.
Així, les SICAV permeten diferir el pagament d’impostos, ja que, com hem comentat, mentre tenen elles els diners i els guanys no es cobren, tributen a l’1% en l’impost de societats en lloc del 30%. Igual que altres productes, quan els accionistes cobren, els seus beneficis tributen en les seves rendes a un tipus general entre el 21% i el 23%, depenent dels rendiments obtinguts.
Per què són polèmiques?
Malgrat el seu paral·lelisme amb altres vehicles d’inversió, diversos col·lectius han exigit al Govern que en canviï la fiscalitat. De moment, tots els partits que han arribat al poder ho han acabat rebutjant, principalment per por que es produeixi una fugida de capitals a altres països més avantatjosos, com Luxemburg, on la tributació ja és significativament inferior i que marca un tipus residual del 0,01%. La resta de països d’Europa només exigeixen una persona per crear una SICAV, amb l’excepció de Portugal, que segueix l’exemple d’Espanya i n’exigeix 100, i França, on es requereixen dues persones.
D’altra banda, actualment algunes forces polítiques semblen estar a favor d’eliminar-les o gravar-les amb més impostos, una decisió que ja es va prendre a Navarra i al País Basc durant la crisi i que va portar al tancament d’aquestes societats o al seu trasllat cap a altres comunitats com Madrid. Avui, la capital acull més del 85% de les SICAV que operen a Espanya. Davant d’aquestes veus, Inverco ha avisat que les SICAV espanyoles tenen un clar biaix inversor cap als actius domèstics, amb la inversió de gairebé un terç del seu patrimoni (30.832 milions d’euros) en actius espanyols, i que si acabessin deslocalitzant-se, amb tota probabilitat això deixaria de ser així i les seves inversions es traslladarien als països de destinació.
En tot cas, i malgrat la controvèrsia, aquesta figura és totalment legal. A Espanya totes les accions de les SICAV estan controlades, com totes les institucions d’inversió col·lectiva, per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i les seves lleis i estatuts estan regulats per la Societat de Capitals.
Èxode de capital
La veritat és que, davant dels dubtes, segons dades de Vdos del mes de juliol, les SICAV han vist sortir aquest any 588 milions d’euros en partícips i acumulen ja onze mesos de captacions en negatiu. Segons dades de la CNMV, si el 2015 hi havia 3.409 SICAV, al tancament del 2018 ja només en quedaven 2.712. En aquesta línia, la llista de noms coneguts que han decidit plegar és nombrosa. Entre ells, Ana Rosa Quintana i Aromaniz Inversions, Gerard Piqué amb Kerard 3, o el Juli amb Rodeo.
En realitat, el que realment es planteja des de fa temps és modificar-ne la flexibilitat. Al gener, un projecte de llei parlava de traspassar-ne les competències de fiscalització de la CNMV a Hisenda, cosa que permetria comprovar si les SICAV compleixen el requisit d’estar compostes per almenys 100 inversors. És un requisit que semblen no complir totes, que es poden valdre de falsos accionistes, coneguts en l’argot borsari com a ‘mariachis’, i que acabaria obligant aquests vehicles a tributar al tipus general de societats, de manera que es posaria fi als seus beneficis fiscals i, si les expectatives es complissin, podrien traslladar les seves inversions a altres països més avantatjosos.
