La paraula jove ve del llatí iuvenis, que fa referència a “el que ajuda”, fet que converteix els joves en el múscul productiu de la societat. No obstant així, aquells que haurien de representar l’esperança i força motora, han rebut no un sinó dos cops en els últims dotze anys: el primer, va arribar en forma de la crisi econòmica més gran el 2007, i el segon, com una pandèmia global que ha tornat a provocar una gran crisi econòmica. I tot això, sense avís previ.
Ser jove va acompanyat de la il·lusió i de les ganes de treballar pel seu futur, sortir del niu i, potser, algun dia, construir una família. Però cap d’aquests somnis es poden fer realitat amb un mercat laboral que fa més de deu anys que es debilita. A l’abril, l’atur entre els que tenen entre 25 i 29 anys va créixer un 13,1%. Va ser el segment que més va augmentar. I, per si això no fos poc, el primer trimestre va acabar amb una taxa d’atur del 33% per als menors de 25 anys, dos punts i mig més que al tancament del 2019. La meitat de la destrucció d’ocupació (uns 460.000 llocs de treball) des de l’inici de la crisi correspon a menors de 35 anys.
A més de les poc encoratjadores dades de l’atur, els joves que han tingut la «sort» de passar l’estat d’alarma amb un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació) veuen ara perillar la seva continuïtat a l’empresa. Molts d’ells ocupen llocs precaris (el 36,8% dels joves figuren com a afiliats a la Seguretat Social amb contractes eventuals quan, en els altres grups d’edat, només ho estan el 16,2%), per la qual cosa seran els primers en abandonar el vaixell quan finalitzi l’ERTO, segons l’informe ‘Joventut en Risc: anàlisi de les conseqüències socioeconòmiques de la Covid 19 sobre la població jove a Espanya’, elaborat amb fonts secundàries per l’Institut de la Joventut (Injuve) i el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE).
Pot interessar-te: El Mercat laboral que ve: agilitat i readaptació
Però, al contrari del que es pugui pensar, aquesta precarietat no ha disminuït l’estat d’ànim ni les ganes de seguir remant per remuntar les difícils condicions en què els ha tocat viure als joves espanyols. Són el segment de la població que manté una actitud més positiva davant d’aquesta pandèmia, amb dosis més altes d’optimisme i també de calma, tal com reflecteix l’estudi ‘Les emocions dels espanyols en el procés de desescalada’ realitzat per The Cocktail Analysis.
El seu esperit lluitador els ha dut a seguir formant-se i a millorar les seves competències per ser més atractius per a les empreses, fins i tot en aquests mesos d’aturada de l’activitat econòmica. S’han seguit formant i cultivant en competències digitals, en idiomes, i, fins i tot, molts han iniciat màsters per convertir-se en especialistes del seu sector. I tot, per afegir valor a l’empresa que els triï com a part del seu equip.
El afán de la juventud por acercarse a las necesidades del tejido empresarial se está viendo reflejado en el Índice de Asimetría Profesional, que mide la diferencia de percepción que tienen los expertos respecto a las competencias de los nuevos profesionales, y de los jóvenes respecto a sí mismos. Actualmente, se está estrechando y ha pasado, en un año, del 31,2% al 23,1%, lo que significa que la visión de los jóvenes está más alineada con la de las compañías, lo cual debería facilitar su adaptación profesional.
Per què les empreses han d’apostar pel talent jove i mantenir-lo
Davant la difícil situació que travessen totes les empreses, apostar pel talent jove suposa molt més que un perfil que comporta un cost menor al d’algú més sènior, és l’oportunitat de fer créixer el negoci, d’innovar i d’acostar-lo a les necessitats i hàbits de qui són i seran el present de la societat.
Els també anomenats Millennials, generació Z o I, però joves al cap i a la fi, han crescut amb les noves tecnologies, aquelles que fan estralls entre els empresaris quan cal abordar la transformació digital; són capaços d’abordar múltiples tasques alhora, d’adaptar-se als canvis amb rapidesa i eficàcia, ja que estan acostumats als frenètics canvis tecnològics. A més, tenen la capacitat d’innovar i aportar idees, per la qual cosa sempre estan mirant pel creixement de l’empresa, tant a nivell intern com pel que fa a la resta d’organitzacions del mercat.
Algunes empreses, de fet, ja han sigut capaces d’identificar aquest valor afegit i han volgut aportar el seu granet de sorra per promoure la inserció dels més joves al mercat laboral, així com la seva continuïtat a les organitzacions. Exemple d’això és el programa Young Talent 2020 del Banc Sabadell, una formació especialitzada que acompanya perfils acabats de graduar.
Per tot això, els joves segueixen sent una aposta guanyadora per a les empreses i per al conjunt de la societat.
