movi-image-ciudad-mas-segura-espana-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

Quina és la ciutat més segura d'Espanya?

Fri Oct 01 09:44:33 CEST 2021

L'informe «Estamos Seguros» d'Unespa distingeix Albacete com la urbs més segura del país després d'analitzar les dades referides a robatoris, seguretat vial i incendis a poblacions de més de 70.000 habitants

Els habitants d'Albacete són els espanyols que estan més segurs segons l'anàlisi «Estamos Seguros» d'aquest any, elaborat pel canal de divulgació social de la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa). L'estudi, centrat en els municipis de més de 75.000 habitants i amb dades de 2019 i 2020, valora la relació de les ciutats amb tres dels elements més susceptibles de ser assegurats: els robatoris, els accidents de trànsit i els incendis. Albacete ha obtingut una bona puntuació en tots els àmbits.

A la categoria de robatoris, els municipis on aquests successos són menys habituals, ja sigui a un habitatge, un comerç o un vehicle, són San Cristóbal de la Laguna (Santa Cruz de Tenerife), Pontevedra i Las Palmas de Gran Canària. Davant de la probabilitat de patir un accident de trànsit a l'entorn urbà, les localitats més segures són Sant Sebastià (Guipúscoa), Saragossa i Oriola (Alacant). En aquest cas, s'han valorat tant els simples cops de xapa, més comuns als embotellaments i les hores punta, com les col·lisions més serioses amb ferits o morts.

San Cristóbal de la Laguna és la ciutat on els robatoris són menys habituals. Arona és on hi ha menys danys per foc

Pel que fa als incendis, Arona (Santa Creu de Tenerife) és el municipi on són menys habituals els danys per foc, ja sigui un vehicle o un immoble, tant un habitatge com un comerç o nau industrial. L'acompanyen al podi les alacantines Torrevieja i Orihuela. En aquest sentit, un altre estudi recent de la mateixa entitat afirma que el foc sol causar majors destrosses en els petits municipis que a les grans ciutats i que el 78 % dels incendis afecta als habitatges. 

La importància de comptar amb una assegurança que cobreixi en cas d'incendi

Cada any, les companyies asseguradores paguen aproximadament 500 milions d'euros per indemnitzar els danys causats pels incendis als habitatges, segons l'informe «¡Fuego! Los incendios asegurados en 2019-2020». La major part dels immobles assegurats a Espanya són habitatges (88 %), davant dels comerços (5,9 %), les comunitats de propietaris (3,4 %) i les indústries (1,6 %). En canvi, el pes de les llars es dilueix quan el que s'analitza és el repartiment de les indemnitzacions. Les famílies reben el 40 % dels diners, mentre que les indústries ingressen el 37 % i els comerços, el 13 %.

«Les persones solen tenir una major consciència del risc d'incendi a casa seva; en canvi hi ha moltes empreses, sobretot petites i mitjanes empreses (pimes), que encara no tenen assimilat que aquest risc és molt real i que no disposar d'una assegurança pot ocasionar un gran perjudici», explica José Manuel Veiga, director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances.

El continent i el contingut de l'habitatge

Per a Veiga, una assegurança de llar s'ha d'ajustar a la realitat: «Haurà de tenir una referència tan exacta com sigui possible del valor del continent –és a dir, de la construcció– i del contingut –de tot el que hi ha dins. Les companyies solen recomanar els capitals adequats per al continent basant-se en la informació cadastral, la ubicació, el tipus d'habitatge i els metres quadrats», comenta. El capital mitjà del continent d'un habitatge sol oscil·lar entre els 60.000 i els 150.000 euros.

«Sobre el contingut és aconsellable fer un recompte de tot el que té l'habitatge, ja siguin electrodomèstics, mobles i altres objectes, com ara mòbils, ordinadors, joies...», recomana aquest expert. El director d’Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances aconsella fer especial atenció a les joies i als objectes de valor elevat, ja que, depenent de les companyies d'assegurances, s’hauran d'indicar per separat, així com demostrar-ne la propietat i especificar les seves característiques.

«Es sol recomanar els capitals adequats per al continent basant-se en informació cadastral, la ubicació, el tipus d'habitatge i els metres quadrats», José Manuel Veiga, Director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances.

La cobertura o la garantia de responsabilitat civil també és un altre dels aspectes a considerar, sobretot davant d'incendis ocasionats de forma accidental a la llar que poden provocar danys a altres. «Aquesta cobertura és essencial en les assegurances de multirisc perquè evita que, a les ja doloroses conseqüències de l'incendi, s’hi puguin afegir problemes econòmics per fer front als danys causats a tercers», indica Veiga. 

Compte amb les pòlisses més econòmiques

Un dels grans problemes a l’hora de contractar una assegurança de la llar és que molts clients tenen pòlisses en situació d’infraassegurança; és a dir, protegeixen casa seva i el seu contingut per sota del seu valor real. D'aquesta manera, en cas que es produeixi un sinistre, com ara un incendi, en el qual es perd tot, l'assegurat només rebrà una part de la quantitat assegurada en funció del que s'hagi determinat que valia tot allò perdut.

També cal tenir present que tota assegurança té els seus límits i, en el cas de les pòlisses de llar, hi ha supòsits que no solen estar contemplats, com ara els accidents per fumar o segons quins danys a l'interior causats per fenòmens meteorològics. Per evitar sorpreses desagradables, el més convenient és informar-se prèviament i recórrer a l'assessorament professional, ja que tan important és saber el que cobreix l'assegurança com el que no. 

Els riscos de les segones residències

A una assegurança de llar és molt important que s'identifiqui la tipologia de l'habitatge, per exemple, si és habitual o de vacances, i que les garanties especificades es corresponguin amb aquesta, adverteixen els experts. Si es vol contractar una pòlissa per a una segona residència també cal tenir en compte el concepte risc. Una casa de vacances està més temps deshabitada, la qual cosa suposa un major risc de patir una ocupació il·legal o un robatori.

Aquest risc extra porta associada una prima més gran en comparació amb la d'un habitatge habitual. En aquest sentit, segons Veiga, la cobertura per robatori «hauria de ser una cobertura bàsica tant a les primeres com a les segones residències». «Aquesta cobreix tant l'interior com l'exterior de l'habitatge, i es defineix en funció dels capitals assegurats i les mesures de seguretat amb què compten els immobles», afegeix. I en el cas d'una ocupació, assegurar-la és una opció molt recomanable, ja que «ajudarà a reduir o rescabalar-se econòmicament del problema generat», assenyala.

Les assegurances de llar de segona residència també donen cobertura als elements comuns de l'edifici com ara els jardins i les piscines. Ara bé, en aquest cas, tant a les primeres com a les segones residències, únicament quedaria coberta «la part proporcional que correspon a l'assegurat com a copropietari dels elements comuns de l'edifici», apunta Veiga. La resta queda coberta a través de la pòlissa de comunitats de la finca o de l'edifici que hauria de tenir contractada la comunitat de propietaris.

 

Fotografia d'Adrianna Calvo a Pexels
-Categories i etiquetes-
up