Primer de tot, la salut. I no tan sols en el terreny de la medicina. En el pla econòmic, gaudir d’una bona salut financera és cabdal per evitar mals majors i, si fos necessari, poder fer front a imprevistos. Com bé diu el popular refrany: val més prevenir que curar.
Però, què és la salut financera personal? Sabries fer una revisió dels teus comptes? Descobreix si els teus diners gaudeixen de benestar i com pots millorar la teva situació financera amb aquests consells.
Alberto Blanco, professor de l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), defineix el significat de salut financera: “Simplificant molt, el concepte consisteix bàsicament a replicar el model de compte de pèrdues i guanys de qualsevol empresa. És a dir, com a premissa bàsica, es tracta d’ingressar més del que es gasta”. En altres paraules, és la cerca d’un equilibri entre els diners que entren a casa i els que en surten.
Així és la salut financera dels espanyols
En general, els espanyols hem de millorar la nostra salut financera, ja que és molt pobra o deficient, sobretot si la comparem amb les ràtios dels països del nostre entorn, principalment de la Unió Europea. “A Espanya s’estalvia poc i s’endeuta de manera ineficient (amb l’ús d’instruments de crèdit, com ara targetes, que comporten un cost financer molt elevat), i el dipòsit bancari o el compte corrent a termini són considerats els actius líquids per excel·lència”, explica Blanco, que continua: “Els plans de pensions tampoc no en són una excepció, atès que menys d’un de cada cinc espanyols té un producte d’aquestes característiques. A més a més, la cobertura en assegurances de vida és molt escassa i l’actiu principal és l’habitatge en propietat”, afegeix Blanco.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya expliquen en el Pla d’educació financera la importància de fer una bona gestió dels nostres diners: “És un dels somnis més anhelats per la majoria de les persones i està al nostre abast. Els diners no donen la felicitat, però viure sense deutes i sense angoixes, tenir una certa capacitat d’estalvi i poder dedicar-nos a alguna cosa que ens agradi és una bona manera de començar”, assenyalen els reguladors en el document que recull el pla.
Pressupost, l’aliat dels teus comptes
Amb independència dels ingressos, es pot aconseguir tenir unes finances sanejades. El punt de partida ha de ser l’elaboració d’un pressupost familiar, ja que un dels errors principals que cometen els espanyols és no conèixer la seva situació econòmica real.
Fer un pressupost és senzill i la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) recomana que tots els membres de la llar hi participin. N’hi ha prou agafar paper i llapis o fer servir alguns programes informàtics com Excel o aplicacions tecnològiques com Fintonic.
Els passos que s’han de fer són els següents:
● Balanç. Cal especificar els ingressos mensuals habituals (nòmina, un altre tipus de rendes, ingressos passius, ajuts...), les despeses fixes (rebuts, hipoteques, préstecs, educació…) i les despeses previsibles a curt termini, per exemple, la compra de material escolar.
● Fons d’emergència. Després de recopilar la informació, sabràs si hi ha un excedent. Si n’hi ha, el més recomanable és crear un fons d’emergència per cobrir algun imprevist que pugui sorgir. A la UNED assenyalen que hauria de representar entre tres i sis mesos de despeses fixes associades a la llar.
● Estalvi. Un cop fets els passos anteriors, veuràs si tens capacitat d’estalvi, cosa que et permetrà, entre altres coses, planificar la jubilació, invertir per obtenir rendibilitat o contractar alguna assegurança. Al mercat hi ha un ampli ventall d’opcions adequades a cada perfil de risc. El suport d’un assessor pot ser convenient a l’hora de triar.
Els percentatges i l’estalvi
Arnold Pérez, professor de l’EAE Business School, defensa que per aconseguir l’equilibri financer personal és necessari aplicar la regla del 50/30/20. Cada xifra correspon al percentatge que s’hauria de destinar a cobrir les necessitats bàsiques i les despeses fixes (50 %), les despeses personals (30 %) i l’estalvi (20 %).
Ara bé, tot depèn dels ingressos. “Aquesta fórmula la podrien complir sense problemes aquelles persones que perceben entre 2.500 i 3.000 euros al mes”, reconeix. “Si la nòmina és de 1.000 euros, caldrà ajustar l’estil de vida a aquests percentatges, tenint en compte que si es gasta més es produirà una pèrdua d’estalvi que s’ha de compensar amb deute; és l’única manera”, adverteix.
Gestió dels deutes
Així mateix, per millorar el pressupost familiar convé examinar els deutes adquirits. Una bona gestió del crèdit permetrà incrementar el nivell de vida i eliminar preocupacions. Les claus són les següents:
● Pagar en el termini establert per evitar que els interessos es disparin.
● No acumular préstecs. Sol·licitar només els que realment es necessiten.
● Aprofitar que l’euríbor es troba en mínims històrics per reduir la hipoteca amb aportacions.
● Tenir en compte el cost conjunt: comissions, taxa anual equivalent (TAE), despeses per gestió o estudi…
La CNMV i el Banc d’Espanya distingeixen entre deute bo, dolent i molt dolent:
Deute bo. S’associa a la compra d’un habitatge o un altre immoble.
Deute dolent. S’adquireix per a coses que realment no es necessiten —com la compra d’un televisor nou— o que tenen un termini d’amortització que supera la vida del producte finançat; per exemple, continuar pagant unes vacances dos anys després d’haver-les fet.
Deute molt dolent. Són els préstecs amb una TAE molt elevada, els descoberts en compte, els crèdits en caixers automàtics, els crèdits ràpids o els pagaments ajornats de les targetes.
Per als dos supervisors, les recomanacions per aconseguir una bona salut financera són, a grans trets, fer un control de despeses que permeti arribar a final de mes sense problemes, estalviar més, reduir o eliminar els deutes, preparar la jubilació (descobreix aquí quant tindràs en jubilar-te si comences a estalviar avui) i protegir la família.
Pel que fa a l’estalvi, tots dos organismes consideren que establir objectius és molt important, però cal fugir de les generalitats. I posen l’exemple següent: no és el mateix dir “Vull viure bé després de jubilar-me” que “Vull acumular 90.000 euros al meu pla de pensions abans de complir 50 anys”.
“Un objectiu financer ha de ser concret, assolible i delimitat en el temps”. “Cal considerar l’estalvi com pagar-te a tu mateix”, aclareixen els organismes supervisors, que també recomanen “no esperar-se per fer els primers passos, atès que fins i tot la quantitat més petita contribuirà a assolir les teves aspiracions, sobretot si comptem amb el factor temps”.
El Pla d’educació financera ha desenvolupat una guia didàctica i senzilla per fer una revisió de la salut financera de cada persona, amb l’ajuda de la Financial Services Authority (FSA), el supervisor dels mercats del Regne Unit. En aquesta guia es fan preguntes que ha de contestar la persona interessada, com ara l’edat, la situació laboral, si viu sola o en parella, si té fills, si depèn dels ingressos de la persona amb qui conviu, si té hipoteca, si es jubilarà aviat i quina seria la seva situació en cas que es quedés sense feina, entre d’altres.
Depenent de les respostes, s’obté un diagnòstic i, a partir d’aquí, es reben una sèrie de recomanacions. “Si l’avaluació dona molts motius per a la preocupació, no cal desesperar-se. No és necessari fer front a tots els problemes alhora, sinó que cal concentrar-se en els que es consideren més urgents i afrontar els altres problemes més endavant”, aconsellen.
Així mateix, gaudir de bona salut financera avui no vol dir que demà també se’n tingui. El Pla d’educació financera suggereix fer una revisió periòdica per adequar-se a les circumstàncies personals de cada moment. Per exemple, una parella amb una hipoteca i fills en edat escolar tindrà més despeses fixes que una parella de jubilats, i les seves aspiracions també seran diferents.
La majoria de bancs també han dissenyat eines i fórmules per ajudar les famílies a gestionar els seus diners. Algunes opcions són les guardioles digitals o l’estalvi per arrodoniment, com també la realització d’aportacions periòdiques, perquè estalviar sigui més fàcil i flexible i que la butxaca amb prou feines ho noti.
En èpoques de crisi com l’actual, es tendeix a estalviar més diners. És una qüestió més associada a la por i la precaució que no pas un desig en si mateix. Les últimes dades facilitades pel Banc d’Espanya sobre els dipòsits de les llars al tancament de juliol presenten un màxim històric de 892.800 milions d’euros, un 7,13 % més que el mateix mes de l’any passat, i això malgrat que el període coincideix amb l’època d’estiu, que és quan es tendeix a gastar més.
Tanmateix, és important que aquest tipus d’estalvi, que s’acumula per una caiguda brusca del consum, en bona part es destini a impulsar l’economia. “L’estalvi passa a ser inversió en les empreses, i això genera llocs de treball. Cal tenir molta cura d’aquest aspecte”, apunta Arnold Pérez.
EL VALOR DE L’EDUCACIÓ FINANCERA
No fa falta ser un expert en comptabilitat per quadrar els comptes de la llar. Tots sabem sumar i restar i ho aprenem des de petits. Però gaudir d’una bona salut financera requereix molt més.
“L’educació financera és molt important i s’hauria d’ensenyar a l’escola”, apunta Arnold Pérez, professor de l’EAE Business School. De fet, és una cosa que s’està implantant a poc a poc, i cada vegada hi ha més programes destinats a l’educació financera per a tots els segments de la població.
L’última Encuesta de Competencias Financieras (ECF) publicada per la CNMV i el Banc d’Espanya ressalta aspectes com ara que gairebé la meitat dels ciutadans perceben que els seus coneixements financers són “baixos” o “molt baixos”, que un 27 % no han sentit a parlar dels dipòsits i que la modalitat d’estalvi més freqüent consisteix a acumular fons en un compte corrent.
Un dels objectius principals del Pla d’educació financera és ensenyar a la societat a aconseguir el màxim benestar financer. En els programes de formació s’estableix que els factors que intervenen en aquest estat són el pressupost, la protecció, l’estalvi i la inversió, i el crèdit i el deute, i que qualsevol modificació per separat influiria en el balanç.
