El 38 % dels treballadors van millorar les habilitats al seu entorn laboral durant el 2020, un increment respecte de l'any anterior. La millora de coneixements en els camps de les bases de dades o la ciberseguretat marcaran les tendències per al treball del futur.
L'intercanvi de dades a través del núvol o les reunions virtuals amb informació sensible eren una realitat residual a Espanya abans de la irrupció de la COVID-19. Tanmateix, la pandèmia els ha convertit en una pràctica habitual de qualsevol empresa, que s'ha vist obligada a adaptar el seu nou entorn de treball en temps rècord. La seguretat de les oficines ha passat a ser la seguretat a la xarxa, el que ha provocat que la ciberseguretat sigui un dels camps més pròspers i amb més marge d'aprenentatge per als treballadors en els propers anys.
La millora dels coneixements dels empleats en els àmbits tecnològics o digitals se situava el 2019 com una de les prioritats de les companyies, que ja buscaven impulsar la productivitat i la connectivitat dels seus negocis i empleats. La implementació del teletreball, però, ha accelerat aquest nou paradigma i gairebé s’ha convertit en un imperatiu empresarial. El major incentiu de les companyies per dotar els seus empleats de noves tècniques és reduir la bretxa digital (62 %), seguit de la millora del creixement a través d'una major organització (46 %). Finalment, el 44 % creu que és un estímul per al compromís dels empleats, segons l'informe Tendencias de aprendizaje en el entorno laboral 2021 publicat per Udemy for Business.
L’estudi esmentat assenyala, a més, que el 2020 el 38 % de la força laboral va millorar les seves competències a través de cursos o tallers d'aprenentatge, una xifra que l'any anterior se situava en el 14 %. Poc més del 50 % de les persones enquestades afirmen sentir-se «satisfetes» amb els programes de formació i desenvolupament impulsats per la seva organització, mentre que la resta diuen estar insatisfets o que els és indiferent. Sobre els obstacles que dificulten la millora d'habilitats en el desenvolupament laboral, el 61 % al·lega falta de temps i el 42 % considera que es deu a dificultats econòmiques.
Pot interessar-te: L'autoaprenentatge intencional com a avantatge competitiu en qualsevol carrera professional
Benestar i col·laboració entre companys
L'autoformació en tècniques per combatre l'estrès, l'ansietat o la manca de motivació s'han disparat després del confinament, que ha deixat un entorn laboral transformat de manera brusca. Els contactes socials han donat pas a la solitud de les pantalles, amb un impacte important en el benestar dels treballadors. Entre el març i l’abril del 2020, un 42 % dels enquestats van manifestar un deteriorament en el seu estat psicològic.
Els problemes de salut mental s'han agreujat de manera significativa a tot el món. L'Organització Mundial del Comerç (OMC) quantifica en prop d'un bilió de dòlars les pèrdues de productivitat ocasionades per la depressió i l'ansietat a nivell global. Com a resultat, els recursos per meditar han vist un augment exponencial del 886 %; mentre que els sanitaris van recórrer a eines per solucionar l'estrès un 5.408 % més que durant l'any anterior, quan encara no havia esclatat la pandèmia de la COVID-19.
La pandèmia també ha posat en relleu l'augment en la demanda de competències comunicatives. En un món virtual dominat per la falta d'estímuls emocionals, les habilitats per saber escoltar els altres s'han disparat un 1.650 %. Les habilitats per enviar feedbacks constructius i interpersonals que contribueixin a un debat sa i un millor ambient entre els companys han augmentat en un 686 %.
Ciberseguretat i tecnologia, al capdavant
La lectura i la interpretació de dades és una habilitat cada vegada més valorada per accedir a nous llocs de treball. L'ús de Google Sheets —similar al programa tradicional Excel— ha experimentat durant el passat any un creixement proper al 800 %. L'estudi d’Udemy for Business sosté que les companyies han d'impulsar els coneixements dels seus empleats en el camp de l'emmagatzematge de dades per automatitzar tasques a través de software, el que es traduiria en un augment de la productivitat i del temps. I recull l'exemple de l'aplicació TensorFlow, una biblioteca de software de codi obert elaborada per Google que funciona com les xarxes neuronals del cervell i que permet detectar patrons i establir correlacions utilitzant la intel·ligència artificial.
Com a resultat de l'explosió tecnològica, el 2020 va augmentar la demanda de personal amb coneixements relacionats amb el maneig i el desenvolupament de software. El document recull que la fórmula de l'èxit serà l'aposta pels «rols híbrids». "Com més coneixements tingui un membre de l'equip, millor s'entendrà el producte. I si entén més parts, prendrà millors decisions. Aïllar els enginyers en un departament no és el millor camí per potenciar el capital humà", resumeix Evan Krimbrell, membre d’Udemy for Business.
Pot interessar-te: Aquests són els llocs de treball més demandats en aquesta nova realitat
Finalment, no es pot parlar dels reptes que la tecnologia representa per a la transformació laboral d'avui sense esmentar els desafiaments pel que fa a la ciberseguretat. Les persones no només han deixat o limitat les seves visites a l'oficina, sinó que utilitzen els dispositius a les seves noves sales de reunió i de treball, que acostumen a ser les seves pròpies llars. PwC adverteix que els riscos en la falta de protecció online no es limiten a les pèrdues econòmiques, sinó que suposen un risc per a la propietat intel·lectual de l'empresa i la seva reputació i per a les dades personals dels treballadors. Per això, les companyies han desenvolupat programes de manera urgent perquè els seus equips comptin amb coneixements pràctics que els permetin reduir i afrontar les amenaces intrínseques que comporta el teletreball.