La compra d'un habitatge comporta una sèrie de drets i obligacions, però també uns costos per al nou titular, que s'afegeixen al preu de l'immoble. Taxació, notaria, registre, impostos... són només algunes de les despeses addicionals que s'han d'afrontar per esdevenir propietari. De fet, és recomanable disposar d'uns estalvis d'entre un 10 % i un 12 % del preu de l'habitatge, percentatge que variarà en funció de la comunitat autònoma en què es trobi l'immoble i de si aquest és nou o de segona mà. Quines són aquestes despeses?
Dipòsit i contracte immobiliari
Sovint passa que, amb caràcter previ a l'escriptura pública, s'ha celebrat un contracte d'arres o document entre el venedor i el comprador per garantir la venda d'un habitatge. Una operació que, encara que en les compravendes no és obligatòria, pot donar lloc a confusions sobre les conseqüències que té lliurar una determinada quantitat de diners al venedor. Per començar, aquesta paga i senyal s'ha de descomptar del preu a abonar en la signatura del contracte, tenint en compte que, si el comprador decideix no comprar, perdrà la quantitat, i que si és el venedor qui frustra la compravenda, haurà de retornar-la, però doblada.
Segons la guia Cómo comprar una vivienda en España, elaborada pel Col·legi de Registradors d'Espanya, és igualment important tenir en compte qui ha de pagar els serveis quan una agència immobiliària fa d'intermediari, si el comprador o el venedor. En aquest sentit, assenyala el document, no hi ha cap dubte: la part que l'hagi contractat. Si és el venedor, com generalment ocorre, l'agència només podrà exigir els seus honoraris a aquest i mai al comprador. En qualsevol cas, els honoraris que hagi de percebre l'agència immobiliària únicament es meriten si efectivament es realitza la compravenda.
Despeses de notaria
A més del comprador i el venedor, i de manera opcional l'agent immobiliari si es contracta, en una operació de compravenda d'un habitatge intervé un altre actor important: el notari. Aquest cobrarà els honoraris que segons el seu aranzel corresponguin per l'autorització de les escriptures de compravenda i del préstec hipotecari. «És important saber que, per llei, el pagament d'aquests honoraris correspon al venedor, quan es refereixen a l'autorització de l'escriptura, i al comprador, quan es refereixen a l'expedició de les còpies de l'escriptura», es pot llegir en el citat document. El comprador només haurà de pagar la totalitat dels honoraris del notari si així ho pacta expressament amb el venedor.
Pot interessar-te: Com es formalitza el pagament d'un habitatge?
Segons dades d'Idealista, les despeses de notaria, en el cas de l'atorgament de l'escriptura pública de compravenda, oscil·len entre els 600 euros i els 875 euros, depenent del preu de l'habitatge. Així mateix, inscriure les escriptures també té uns costos, fixats igualment per la normativa, que solen situar-se entre els 400 euros i els 650 euros.
Despeses d'hipoteca
La compravenda d'un habitatge també sol requerir finançament, de manera que cal tenir en compte les despeses associades a la hipoteca, com és la de taxació del valor de la propietat. Aquesta, que té una vigència de sis mesos des de la seva emissió, pot suposar un cost d'entre 250 euros i 600 euros, que dependrà de qui faci la taxació, el tipus d'immoble i la valoració.
En sol·licitar una hipoteca, també cal tenir en compte que caldrà pagar una comissió d'obertura, que pot arribar a ser fins a un 2 % del capital prestat i que després s'ha de deduir dels diners que lliura directament l'hipotecat.
Pot interessar-te: Què m'interessa més, hipoteca a tipus fix o a tipus variable?
Impostos: habitatge nou i de segona mà
Pel que fa als impostos vinculats a la compra d'un immoble nou, cal tenir en compte que a l'IVA, que el 2021 ascendeix a un 10 % a tot el territori espanyol excepte a les Canàries, on s'aplica l'impost general indirecte canari (IGIC) que és del 6,5 %, cal sumar-li l'impost d'actes jurídics documentats (AJD). Aquest últim depèn de cada comunitat autònoma i, per exemple, a la Comunitat de Madrid suposa el 0,7 %, mentre que a Catalunya és d'un 2 %.
Si a l'hora de comprar un habitatge, s'ha optat per un de segona mà, cal valorar una sèrie de despeses:
- L'impost de transmissions patrimonials (ITP) va a compte sempre del comprador. La seva quantia depèn del percentatge que s'aplica sobre el preu de compra que apareix en les escriptures i de la comunitat autònoma on s'ubica l'habitatge, encara que sol aplicar-se un tipus d'entre el 6 % i el 10 %. A la Comunitat de Madrid és d'un 6 % i a Catalunya, del 10 %. En aquest sentit, cal destacar el cas dels habitatges de protecció oficial (HPO), la compra per part de famílies nombroses i de joves, ja que solen existir tipus reduïts.
- L'impost sobre béns immobles (IBI) de l'any en curs sol pagar-lo el venedor, si bé es pot repercutir en el comprador la part proporcional pel temps en què serà propietari dins de l'any natural.
- L'impost de plusvàlua municipal és responsabilitat del venedor, però pot pactar repercutir-lo tot o en part en el comprador, encara que no és usual.
- El cost registral per la inscripció de la compravenda va sempre a càrrec del comprador.
- El cost del certificat d'eficiència energètica sol anar a compte del venedor, com també el del certificat de deutes que reflecteix estar al corrent en els pagaments de la comunitat de propietaris. Tots dos certificats són prescindibles per acord entre les parts.
- El cost de l'agent de la propietat immobiliària, si és que ha intervingut aquesta figura, és normalment per al venedor i no es reflecteix en l'escriptura
