Moltes persones confien en les entitats bancàries per guardar els seus estalvis. Entre les raons per fer-ho, cal destacar, per exemple, que darrere d'elles hi ha marques globals de reconegut prestigi i solvència, que ofereixen una amalgama molt gran de serveis als seus clients que van des del finançament fins a la tramitació de cobraments i de pagaments (el que en l'argot tècnic s'anomena cross-selling) o que posseeixen una potent xarxa de distribució molt capil·laritzada que els permet arribar a qualsevol racó.
A més d'aquestes qualitats de la indústria bancària, hi ha cobertures legals que tenen la vocació específica de protegir l'estalvi de les persones a Espanya i el màxim exponent és, potser, el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). Desenvolupat pel Reial decret llei 16/2011, de 14 d'octubre, té com a missió principal assegurar que els estalvis dels particulars estiguin protegits davant la fallida d'una entitat bancària. Per fer-ho, garanteix el capital invertit, fins a un màxim de 100.000 euros i assumeix les pèrdues en cas d'insolvència.
Com a norma habitual, en cas de fallida d'un banc, el termini de devolució dels imports garantits pel FGD oscil·la entre els 10 dies hàbils i els tres mesos. A més, tenen preferència els imports dels dipòsits, dels comptes corrents i dels comptes d'estalvi, mentre que, en darrer lloc, queden els dipòsits de valors.
Tots els bancs, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit que operen a Espanya estan adherides al FGD, però, en realitat, es podria dir que té vigència en tota la zona euro, tot i que cada país marca el seu propi límit de capital garantit per entitat i client. De qualsevol manera, en cap cas la quantia que marqui un estat membre podrà ser inferior als 100.000 euros per entitat i titular, malgrat que alguns puguin haver establert una xifra més elevada.
Com es finança i quins productes cobreix
Amb anterioritat a la seva posada en marxa, les entitats financeres ja disposaven de cobertures d'aquest tipus segons cada classe, que el FGD va absorbir el 2011 (per exemple, existia el Fons de Garantia de Dipòsits en Establiments Bancaris o el Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d'Estalvi). A més d'aquest capital, totes les organitzacions adherides al FGD han de fer una aportació anual, segons el volum de dipòsits garantits que posseeixin i el seu perfil de risc.
Entre els productes coberts per aquest vehicle hi ha els dipòsits a termini i els dipòsits en els comptes d'estalvi, els dipòsits en valors (com els bons o les accions, tot i que només cobreix la no restitució al titular i no la pèrdua de valor o el risc de crèdit) i els comptes corrents. També protegeix, només durant tres mesos des de l'abonament del seu import o des del moment en què els dipòsits són legalment transferibles, una altra sèrie d'actius com, per exemple, els dipòsits del pagament de prestacions d'assegurances o la indemnització per perjudicis que siguin conseqüència d'un delicte o d'un error judicial, els dipòsits procedents de transaccions amb béns immobles de naturalesa residencial i caràcter privat o els dipòsits que es derivin de pagaments rebuts pel dipositant amb caràcter puntual i estiguin lligats a un matrimoni, divorci, jubilació, acomiadament, invalidesa o mort.
És a dir, que el FGD no cobreix les possibles pèrdues derivades dels fons d'inversió o dels plans de pensions, i tampoc la caiguda en la cotització de les accions a la Borsa o la fallida de l'empresa que emet títols en els mercats de valors. De la mateixa manera, no estan inclosos dins de la seva cobertura els pagarés i les obligacions, els certificats de dipòsits al portador ni les hipoteques i els préstecs.
Què passa amb els fons d'inversió?
En qualsevol cartera diversificada, a més dels productes més conservadors, molts dels quals entren dins del paraigua de protecció del FGD, hi ha altres que comporten un major risc, com els fons d'inversió. La immensa majoria d'aquests vehicles estan gestionats per experts professionals, però això no és motiu per no conèixer amb quina protecció compten els partícips, especialment, si es tracta d'inversors minoristes.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és la màxima institució que supervisa el bon funcionament dels fons d'inversió, fa inspeccions periòdiques tant d'aquests productes com de les firmes que els gestionen. No obstant això, aquest elevat i constant nivell d'avaluació no evita que, ocasionalment, alguna d'aquestes entitats falli i sigui, per tant, incapaç de restituir el capital als inversors. En aquest punt és on entra en joc el Fons General de Garantia d'Inversions (FOGAIN), la seva principal funció és indemnitzar els estalviadors en aquest tipus de supòsits.
Com en el cas de l'FGD, la quantia màxima que pot restituir per client és de 100.000 euros, per fer-ho cal que es produeixin dos supòsits: que la societat entri en concurs de creditors i que la CNMV conclogui que aquesta entitat no té la capacitat financera per complir amb les obligacions de pagament envers els seus clients en un termini màxim de 21 dies hàbils. És a dir, que en el cas que el fons d'inversió pateixi greus pèrdues per la caiguda en la cotització de la seva cartera d'inversions, mentre l'entitat gestora que el controla no entri en fallida, el FOGAIN no pot actuar ni cobrir cap pèrdua. Tampoc cobreix, per exemple, les operacions que es duguin a terme a través d'intermediaris sense autorització ni les inversions en béns tangibles, pel fet que no tenen la consideració legal d'inversions financeres.
Pot interessar-te: Valor liquidatiu, quant val el meu fons d'inversió?
Totes les empreses de serveis d'inversió i les societats gestores d'entitats de crèdit que operen a Espanya estan obligades a adherir-se al FOGAIN. En el cas d'entitats estrangeres d'inversió, poden adscriure's al FOGAIN o al fons equivalent que hi hagi al seu país d'origen, tot i que, això sí, han d'informar de manera transparent els seus clients sobre la cobertura que ofereixen.
