750.000 milions d'euros, dels quals 390.000 milions seran via subvencions i 360.000 milions en préstecs directes als països. A grans trets, aquest és el Fons de Recuperació acordat per la Unió Europea (UE) per intentar revitalitzar les diverses economies després de la crisi generada pel coronavirus, i que es finançarà a través d'emissions de deute conjuntes. De tots aquests diners, Espanya, el segon receptor més gran després d'Itàlia, obtindrà al voltant de 140.000 milions, fet que suposa prop de l'11% del PIB del nostre país, dels quals 72.700 milions arribaran en forma d'ajudes directes.
Et pot interessar: La UE post-COVID-19 camina cap a una integració real o un marc més local?
No obstant això, aquests recursos no arribaran a fons perdut, sinó que des de Brussel·les s'ha exigit a cada país que presenti un pla de reformes i inversió per als pròxims anys, que, a més, ha de comptar amb l'aprovació de la resta de socis comunitaris. Entre les mesures que s'especulen en el cas d'Espanya, tal com va recollir la Comissió Europea en el seu informe d'avaluació sobre l'economia del nostre país realitzat el passat mes de maig, en destaquen, per exemple, promoure la inversió privada, fomentar l'atractiu de la formació professional, impulsar la innovació, donar suport a la digitalització de les empreses, reduir el consum energètic dels edificis, desenvolupar una infraestructura eficient de combustibles alternatius, augmentar la investigació i les estratègies d'I+D+i, promoure l'emprenedoria i les empreses emergents, reforçar el sistema sanitari o promocionar el transport sostenible.
Tot aquest ventall d'objectius obre una finestra d'oportunitat de la qual se'n poden aprofitar la pràctica totalitat de sectors de l'economia, amb la possible sinergia, a més, que el seu efecte dinamitzador en diferents indústries tingui un resultat multiplicador per revitalitzar i reactivar empreses i segments del teixit productiu. Fet que, des del punt de vista de l'inversor ofereix potencials oportunitats pensant a mitjà i llarg termini per apostar per valors d'empreses que poden tenir unes perspectives de creixement rellevants.
El pes de les telecomunicacions
La vicepresidenta tercera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va anunciar a mig juliol que, al llarg del segon semestre de l'any, començaria a intensificar-se la instal·lació de les infraestructures de xarxes necessàries perquè Espanya pugui disposar d'una connectivitat en 5G capil·laritzada i eficient. De fet, el nostre país, a través de la Secretaria d'Estat per a l'Avenç Digital, va presentar fa uns mesos el ‘Pla Nacional 5G’, que té com a principal objectiu situar Espanya entre els més avançats del món en l'ús d'aquesta tecnologia, revisant tota la planificació de l'espai radioelèctric, ajudant les empreses que estiguin immerses en projectes d'innovació que hi estiguin relacionats i posant en funcionament noves subhastes de freqüències per a la prestació de serveis. A més, s'estan tancant acords amb diversos ajuntaments per realitzar projectes pilot en el desplegament de la 5G, als quals ja s'hi han sumat ciutats com Barcelona, Madrid o Alcobendas.
Et pot interessar: ‘Telecos’ i coronavirus: els reptes de la nova normalitat
En aquest context, a més lògicament, de les empreses de telecomunicacions, altres entitats de diferents segments de l'economia s'haurien de veure beneficiades en els pròxims anys. Per exemple, les empreses relacionades amb la mobilitat intel·ligent, els serveis cloud o al Núvol, o la connectivitat i l'streaming, ja han anunciat que se sumen amb diferents nivells de compromís als projectes de ‘Ciutats 5G’. A més, algunes empreses que presten serveis financers en línia i entitats de la indústria asseguradora han afirmat el seu suport per contribuir al seu desenvolupament primerenc, atès que potenciarà la personalització de serveis digitals basats en l'omnicanalitat per als usuaris.
De fet, alguns especialistes semblen subratllar que el sector bancari també es veurà doblement beneficiat a llarg termini d'una manera indirecta, ja que, l'arribada de diners a les economies més afectades per la crisi ajudarà a incrementar les garanties i les ajudes a les indústries que han resultat més afectades, fet que, des del punt de vista comptable, contribuirà a reduir les taxes de morositat i la necessitat de provisions. En el cas de l'assegurança, per la seva banda, això afectarà positivament a les entitats més exposades a Crèdit i Caució, que, amb força probabilitats, milloraran els seus comptes de resultats a partir del 2021.
Quins sectors es beneficiaran més
El mateix dia de l'acord sobre el Fons de Reconstrucció, el 21 de juliol, els tres sectors que més es van revalorar a la Borsa espanyola van ser, per aquest ordre, turisme, consum i indústria, d'acord amb les dades de Borses i Mercats Espanyols (BME). Cosa lògica si es té en compte que han sigut, possiblement, els segments més afectats per la crisi sanitària, i que, gràcies a l'arribada d'aquests diners, se'ls presenta una taula de salvació molt important de cara al futur.
No obstant això, les que més expectatives positives sembla que estan aixecant entre els analistes de cara als pròxims mesos semblen ser les empreses energètiques, en especial, aquelles que estan apostant amb força per les fonts renovables. La raó sembla clara: prop d'un 30% de les ajudes que arribaran des de Brussel·les hauran d'anar destinades a la lluita contra el canvi climàtic, mentre l'Eurozona, per altra banda, segueix obstinada a aconseguir el 2030 un continent descarbonitzat. En aquest sentit, les empreses que estan ja fiançades en les energies netes o aquelles que tenen projectes d'investigació relacionats amb elles sembla que gaudiran de més reconeixement del que, fins i tot, avui en dia ja tenen, entre les preferències dels gestors dels fons d'inversió.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d'inversió temàtica reforçades per la COVID-19
En paral·lel, un altre segment que es pot veure beneficiat serà el de la construcció, ja que la pròxima renovació d'edificis públics i del parc d'habitatge per millorar la sostenibilitat i els seus nivells d'eficiència energètica, molt probablement contribuirà al fet que es creïn més llocs de treball, i, en general, a què es revitalitzi la compravenda d'actius immobiliaris, que havia tingut un descens molt important durant la segona meitat del primer semestre de l'any. Junt amb aquest sector, un altre que podria també rebre un important suport és el de l'automòbil, com a estímul per a la reconversió de les empreses de components a la producció de cotxes elèctrics.
Et pot interessar: escolta El Podcast de Banc Sabadell Sostenibilitat en temps de coronavirus
En menor mesura, atès que tenen un pes significativament menor en l'economia espanyola, altres sectors que es veuran beneficiats per l'arribada de les ajudes europees seran els centrats en ciberseguretat i noves tecnologies (en especial, big data i Intel·ligència Artificial) i la indústria d'ocupació i formació, que té un camp de creixement molt rellevant en els pròxims anys per millorar les habilitats i competències dels professionals amb l'objectiu d'incrementar la seva productivitat.
