movi-image-tipos-jubilacion-espana-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Quins són els tipus de jubilació a Espanya i com ens hi podem acollir

11/08/2020

Retirar-se de la feina i gaudir d'una nova vida és una filosofia que segueixen molts dels pensionistes a Espanya. La llei reconeix una àmplia varietat de classes de jubilació que cal conèixer per escollir la que més convé, quan arribi el moment

Més enllà de la seva riquesa normativa, de les seves innovacions en camps com l'enginyeria o del seu sistema polític, potser el gran secret de per què Roma va dominar militarment el món conegut durant diversos segles estava en les seves legions, estructures molt organitzades i disciplinades, que podien recórrer prop de 50 quilòmetres en una sola jornada de marxa i ensinistrades en el maneig de tota mena d'armes. En contra del que pugui semblar, estaven formades per ciutadans que s'hi allistaven lliurement i voluntàriament en complir els vint anys, i havien de passar una instrucció que durava al voltant dels quatre mesos per, més endavant, iniciar una carrera militar de 25 anys. En complir aquest període, adquirien la condició d'emèrits i es llicenciaven, i rebien com a compensació diners o una parcel·la de terra, que equivalia, en temps de l'emperador August, a la paga de dotze anys. D'aquesta manera, es van assentar les bases dels futurs sistemes de jubilació fins a la realitat d'avui en dia.

Segons dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, prop de 9 milions de persones es beneficien d'una pensió a Espanya (fa només una dècada, aquesta xifra ni tan sols arribava als 7,5 milions), la majoria per jubilació, tot i que també existeixen altres prestacions complementàries, com les pensions no contributives que es concedeixen per causa de viduïtat. En el cas específic de les contributives, la seva quantia va en relació amb el que s'ha aportat al llarg de la vida laboral, seguint el principi de proporcionalitat segons els índexs d'actualització del 2013 i 2020 (que, recentment, ha modificat les condicions d'accés a la jubilació). 

Et pot interessar:  Quant tindré en jubilar-me si començo a estalviar ara

 

Les pensions contributives a Espanya

Per poder gaudir d'una pensió contributiva en el moment de la jubilació, el principal requisit és haver estat afiliat i haver contribuït econòmicament a la Seguretat Social. A més, cal assolir l'edat estipulada que, el 2020, queda fixada en els 65 anys per als treballadors amb, almenys, 37 anys cotitzats, mentre que per als que no arriben a aquesta xifra és de 65 anys i deu mesos. Aquesta edat s'anirà retardant gradualment fins que, el 2027, per jubilar-se als 65 calgui comptar amb 38 anys i sis mesos de cotització, i, per a la resta, comptar amb, almenys, 67 anys. El període mínim de cotització és de 15 anys (o, el que és igual, 5.475 dies) per accedir a una pensió, que serà, almenys, del 50% de la prestació màxima. A partir d'aquí, el percentatge va creixent fins a arribar al 100% d'acord amb el temps que s'ha anat cotitzant segons les taules vigents.

 

L'edat estipulada de jubilació el 2020, és 65 anys per als treballadors amb, almenys, 37 anys cotitzats, i per als que no arribin a aquesta xifra és de 65 anys i 10 mesos

 

La quantia final de la pensió es calcula segons el percentatge de les cotitzacions, l'edat de jubilació i els anys treballats. El 2020, es tenen en compte les bases de cotització dels últims 23 anys per a l'ordinària.

Et pot interessar: COVID-19: Els plans de pensions s'adapten a les noves necessitats

 

Classes de jubilació

Conèixer els tipus de jubilació que existeixen a Espanya i els complements econòmics als quals es podria arribar a accedir és molt important per, entre altres, analitzar si compensa en un moment determinat posposar la decisió de retirar-se i seguir treballant encara que sigui de manera parcial, i optar així en un futur a una remuneració més gran. De tota manera, també cal valorar amb la suficient antelació si es podrà complementar la prestació amb una altra mena de suport financer privat, com el que poden aportar, per exemple, els plans de pensions.

És possible complementar la pensió amb altres instruments financers privats, com, per exemple, els plans de pensions

A Espanya, tot i que existeixen prop d'una vintena de diferents tipus de pensions, les quatre principals que engloben la pràctica totalitat del total de beneficiaris són:

  • La jubilació ordinària, que s'aconsegueix en complir amb l'edat legal estipulada (que, el 2020, com ja s'ha dit és de 65 anys i 10 mesos). Encara que la llei marca en 15 anys la cotització mínima per optar-hi, és possible beneficiar-se'n aplicant l'anomenat coeficient de parcialitat, que serveix per calcular el temps real de cotització i els anys mínims que un treballador necessita per a jubilar-se.
  • La jubilació parcial, que té com a condició indispensable haver arribat als 60 anys, i que se simultanieja amb un contracte de treball a temps parcial i vinculat o no amb un contracte de relleu per un treballador en situació d'atur, o que tingui concertat amb l'empresa un contracte de duració determinada, amb un mínim de 33 anys cotitzats. De fet, implica adquirir un percentatge de la pensió que li correspon al treballador mentre estigui treballant a temps parcial i obté un salari per això. D'aquesta manera, aconsegueix guanys de dues entitats diferents sense jubilar-se del tot. Pel que fa a la reducció de jornada laboral, serà d'un mínim del 25% i un màxim del 50%, sense la necessitat de la formalització simultània d'un contracte de relleu. També podrà ser del 75% quan el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa a través d'un contracte de duració indefinida, sempre que s'acreditin la resta dels requisits.
  • La jubilació flexible, que neix de la possibilitat de compatibilitzar la pensió de jubilació amb un contracte la modalitat del qual sigui de temps parcial, dins d'uns límits establerts. A diferència de la jubilació parcial, la jubilació flexible es duu a terme un cop el treballador ha complert l'edat necessària i ha fet efectiva la seva jubilació.
  • La jubilació anticipada, que se sol donar a conseqüència del cessament a la feina per una causa que no pugui ser imputable al treballador, o bé, per pròpia voluntat de l'interessat, per a la qual s'exigeixen certs requisits. En el primer cas, si el treballador ha sigut acomiadat per raons objectives, pot accedir a la jubilació anticipada de fins a quatre anys si ha cotitzat un mínim de 33 anys i ha demanat feina almenys sis mesos abans de la sol·licitud de jubilació. Si, al contrari, s'hi vol acollir per desig propi, ha de tenir una edat inferior en dos anys a l'edat legal de jubilació, trobar-se en alta laboral i haver cotitzat un mínim de 35 anys a la Seguretat Social, amb almenys dos d'ells en els 15 anys previs a la sol·licitud de jubilació. A més, algunes activitats professionals, que, d'acord amb la llei, comportin pràctiques penoses, perilloses, tòxiques o insalubres i generen altes xifres de morbiditat o mortalitat (policies, bombers, miners…), també la podran sol·licitar segons les condicions particulars de cada sector. Finalment, la legislació preveu la jubilació anticipada si es té una discapacitat reconeguda del 65% o més o del 45% si és per alguna de les malalties especials estipulades, com paràlisi cerebral, Síndrome de Down, acondroplàsia o fibrosi quística, entre altres.

Et pot interessar: Quants diners necessitaré per jubilar-me?

A més d'aquestes, cal citar també, per la seva rellevància:

  • La jubilació demorada, que preveu que els professionals que han complert l'edat legal de jubilació puguin seguir treballant, reconeixent un percentatge addicional per cada any extra que es cotitzi. Serà del 2% quan l'interessat hagués acreditat fins a 25 anys cotitzats en complir aquesta edat; del 2,75 %, entre 25 i 37 anys cotitzats; o del 4 %, en cas de tenir més de 37 anys cotitzats. La pensió no superarà el màxim fixat per la llei en cap cas.
  • La jubilació activa, que permet seguir treballant amb qualsevol classe de jornada, obtenint cada mes el 50% de la pensió que correspondria segons la jubilació ordinària. Com a condicions, s'ha d'haver complert l'edat de jubilació vigent i haver cotitzat el temps mínim que s'exigiria per gaudir del 100% de la base reguladora. L'empresari ha d'acceptar en qualsevol cas la jubilació activa del treballador.

 

 

 
Fotografia de Yannis Papanastasopoulos a Unsplash
-Temes relacionats-
up