No hi ha variable que s'analitzi que escapi a l'impacte de la crisi sanitària. Si analitzem l'evolució demogràfica, veiem com a la incertesa que habitualment envolta les perspectives de la població s’hi afegeix l'efecte de la COVID-19 i això obliga a replantejar algunes de les hipòtesis de l'evolució futura.
És el cas de les projeccions de població 2020-2070 avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en les quals s'han tingut en compte la sobremortalitat registrada fins al passat mes de juliol i la reducció de les migracions a causa de la pandèmia. Segons aquesta anàlisi, el coronavirus provocarà aquest any un increment de les defuncions de 51.513 persones, que comportarà un descens de l'esperança de vida en homes i dones.
El treball estadístic apunta també a una disminució dels moviments migratoris, que trenca amb la tendència positiva iniciada el 2016. Així, tot i que el saldo serà positiu i que el 2021 es preveu un augment gradual, no s'arribarà als nivells previs i la població creixerà "més lentament del que es va preveure en projeccions anteriors", segons l'INE.
Néixer en plena crisi
No es preveu "cap impacte en els naixements, atès que no hi ha encara evidències de cap classe", consideren des de l'organisme públic. No obstant això, les perspectives no són favorables. "Un indicador que ens dona una pista és l'enfonsament en el nombre de celebracions de noces que s'ha produït aquest any. De tota manera, hem de dir que plou sobre mullat", explica Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics i professor col·laborador dels Estudis d'Art i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
La natalitat a Espanya "venia sent de les més baixes del món" i "la pandèmia l'haurà enfonsat completament", subratlla. I "malgrat que encara no tenim dades", una aturada econòmica com la que s'està patint fa preveure per a aquest 2020 "una de les taxes de natalitat històricament més baixes: mai hauran nascut menys nens i nenes a Espanya com en l'any en curs", augura.
L'augment de la mortalitat sí que és un fenomen absolutament nou, adverteix, perquè Espanya en particular, i Europa en general, "gaudia d'increments significatius en l'esperança de vida des de feia dècades", destaca Miret. I igual que la incidència de la COVID-19 en el nombre de defuncions continuarà mentre duri l'epidèmia, l'investigador considera que els fluxos migratoris romandran en suspens a causa de les raons econòmiques i les restriccions en la mobilitat.
Menys cotitzants
L'efecte més immediat d'aquests canvis demogràfics s'aprecia en la contracció del nombre de cotitzants procedents d'altres països, quan "Europa i Espanya necessiten immigrants. Si no ens passarà el mateix que al Japó", que compta amb una societat envellida "on l'estructura demogràfica és una piràmide invertida", adverteix Jordi Fabregat, professor de Departament d'Economia i Finances d'ESADE.
La frenada de l'arribada de població activa per la crisi, agreuja el problema que ja existia en el sistema de pensions, "sobretot tenint en compte que el nombre de pensionistes pràcticament es duplicarà fins al 2050, i passarà dels més de vuit milions que tenim ara als 16 milions". Per això, vaticina l'expert, en vint anys "no hi haurà suficients actius treballant per poder mantenir-los".
Por de gastar
La sensació d'incertesa, risc i inseguretat generada pel coronavirus manté "anestesiada" l'economia, descriu Fabregat, a falta de conèixer "la magnitud de la tragèdia que no veurem fins que acabin els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i es coneguin els seus efectes sobre l'atur".
Aquesta percepció ha provocat una dràstica davallada del consum i un increment de l'estalvi familiar fonamentalment en comptes corrents. "La gent ha deixat de gastar, però això no vol dir que hagi invertit a llarg termini. No volen assumir gens de risc en el mercat de renda variable ni de renda fixa, que no està donant res", assenyala el professor d'ESADE.
Pot interessar-te: Com ha impactat la pandèmia en l'estalvi de les famílies espanyoles
Fernando Castelló Sirvent, economista, professor d'ESIC Business & Marketing School i director de Castelló Consulting té una opinió semblant. Encara que en aquests moments no es produeix una crisi creditícia, "després del procés inicial d'hibernació forçada de l'economia, la incertesa a curt i mitjà termini fa que els ciutadans i les empreses hagin entrat en inèrcies que podríem denominar com 'en espera', caracteritzades per la racionalització de certes estructures de despeses, l'augment de la seva propensió a l’estalvi, en les últimes setmanes, una reformulació de molts projectes d'inversió".
L'edat crítica dels baby boomers
L'INE pronostica que Espanya arribarà als 48 milions de persones en quinze anys, amb un creixement de la població que no arribarà al milió de persones. Però aquest increment no tindrà el seu origen en els naixements (el 66,8 % dels habitants del país el 2070, enfront del 85,2 % actual), sinó a la immigració.
La projecció estadística assenyala també una caiguda crítica de les persones actives. "La població d'entre 20 i 64 anys, que actualment suposa el 60,8 % del total, passaria a representar el 51,9 % el 2050. El 2070 es recuperaria, en part, fins al 54,4 %", preveu.
Aquesta serà una de les conseqüències més cridaneres de la jubilació dels baby boomers, la generació espanyola que va provocar un autèntic esclat demogràfic a Espanya i que avui se situa entre els 43 i els 63 anys. Això vol dir que d'aquí a dos o cinc anys començaran a jubilar-se i serà llavors quan s'agreugi, realment, el problema de les pensions, aventura Concepció Patxot, experta en el sistema de pensions de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB).
"És una generació nombrosa que ha tingut pocs fills i tindrà una esperança de vida més llarga que els seus ascendents. Tenim un cicle demogràfic crític que durarà més de vint anys. És cert que, lamentablement, la crisi de la COVID-19 redueix la despesa, però també, en gran manera, el nombre de cotitzants", insisteix l'experta de la UB. "Passarem trenta anys complicats", coincideix Fabregat, i "sembla clar que també el conjunt d'Europa, on en comptes de 500 hi haurà 400 milions de persones".
PER QUÈ COMPLEMENTAR LA PENSIÓ
La tendència demogràfica, la contracció de la despesa i la baixada dels ingressos de la Seguretat Social conviden a planificar la jubilació. "Una bona idea per a les persones que es puguin permetre estalviar és contractar un pla de pensions". Concepció Patxot, especialista en pensions de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, explica que el sistema de repartiment funcionava molt bé quan es va introduir a Europa perquè la població estava creixent, però a causa del canvi demogràfic, en bona part previsible, "sorgiran els problemes quan es jubilin els baby boomers i s'inverteixi la piràmide".
Calcula aquí quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
"El superàvit aconseguit amb les cotitzacions d'aquesta generació va començar a acumular-se l'any 2000, a l'anomenada guardiola de les pensions", recorda, però "anteriorment s'utilitzaven els ingressos per cobrir altres despeses i la guardiola la vam esgotar en la crisi financera". Per això, considera que la capitalització és un bon complement perquè permet la diversificació, amb una part de la jubilació procedent del sistema de repartiment i una altra de l'estalvi que, d'altra banda, té beneficis en l'economia perquè genera capital.
Al costat del repte demogràfic, amb una longevitat més important de les generacions actuals i futures i unes taxes de natalitat "molt allunyades de nivells òptims, s'hi suma la reforma de les pensions, fruit de l'imminent acord al Congrés de la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo", assenyala Castelló Sirvent, professor d'ESIC Business & Marketing School, que considera que "la societat ha de situar-se en una posició intermèdia entre dos punts extrems: d'una banda, incrementar de forma progressiva el poder adquisitiu de les pensions actuals i futures o, de l'altra, a l'extrem oposat, limitar les millores addicionals de les pensions actuals i, en particular, tendir cap a un marcat decaïment del poder adquisitiu de les pensions futures".
En aquest context, afegeix, "un gran nombre de ciutadans, fonamentalment nascuts als anys setanta i vuitanta, comença a plantejar-se complementar la seva pensió prevista per d'aquí a unes dècades amb plans de pensions privats o amb tota una varietat d'instruments d'estalvi alternatiu que permetin reduir la incertesa futura".
Jordi Fabregat, professor del Departament d'Economia i Finances d'ESADE, coincideix en la idoneïtat de contractar plans de pensions. Dependrà de "la situació fiscal de cadascú, però sí que és interessant començar a estalviar per a la jubilació. On es tingui clar que no s’han de tocar els diners fins que arribi aquest moment, sigui invertint en plans de pensions o en fons d'inversió o altres mecanismes".
Referent a això, ESADE i Mercer han publicat el seu tercer estudi amb perspectives a deu anys comparant fons d'inversió lliures, plans de pensions individuals i plans de pensions d'empresa i, segons han conclòs, els dos primers "tenen una rendibilitat semblant amb nivells de risc semblants, mentre que els plans de pensions d'empresa, bàsicament per tenir comissions de gestió més baixes, permeten guanyar aproximadament un 1 % anual més", revela l'anàlisi.
Pot interessar-te: Descobreix com seran les pensions del futur amb Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, al Podcast de Banc Sabadell
