La Política Agrícola Comuna (PAC) és una de les polítiques més antigues de la Unió Europea (UE). Va néixer fa gairebé 60 anys, el 1962, en un context marcat per la postguerra. El seu objectiu principal era aconseguir un subministrament estable i suficient d'aliments amb preus assequibles per als ciutadans europeus i, per això, es va establir un sistema de preus garantits a què la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va destinar gairebé el 50 % del seu pressupost total. Des de llavors ha passat per diverses reformes: l'anomenada McSharry el 1992, la coneguda com l’Agenda 2000, el Pagament Únic del 2003, la Revisió Mèdica del 2008 i la PAC cap al 2020, l'última que s’ha produït i que està a punt de concloure. Per aquest motiu, des de fa anys es troba immersa en negociacions i, precisament, fa unes setmanes el Parlament Europeu va acabar de votar les esmenes presentades a la reforma de les directrius que regularan el camp europeu entre el 2023 i el 2027.
Un dels primers dubtes que s'ha aclarit és el pressupost que s'hi destinarà a partir de l'any vinent. La partida europea estarà dotada amb 290.000 milions d'euros, dels quals uns 47.700 milions es destinaran a Espanya, però que es regularan segons la PAC anterior fins al 2023. “La resposta 'global' dels actors principals espanyols del sector és que se senten còmodes amb el pressupost assignat”. El que canvia relativament és l'objectiu a què ha d'anar destinat aquest import, ja que “ha de ser una gran empenta per transformar el sector productor en verd, digital i resilient”, afirma José Antonio Morante, director del Segment Agrari de Banc Sabadell. “Aquests tres pilars complementen l'objectiu comú d'Europa de modernitzar el sector agrari a través del coneixement, la innovació i la digitalització a les zones rurals”.
Amb l'acord adoptat per als set anys vinents, Espanya podrà destinar el 60 % del pressupost de pagaments directes a l'ajuda bàsica a la renda per a la sostenibilitat dels productors. Això també es valora “positivament”, tot i que encara queden pendents “diverses problemàtiques” al voltant del sector agroalimentari espanyol, segons José Antonio Morante. Entre altres assumptes, el directiu de Banc Sabadell assenyala una transparència més gran en l'anomenada cadena alimentària i eliminar-ne els abusos, alhora que anima a fer una reflexió sobre els ajuts permanents.
Els ecoesquemes, protagonistes a la nova PAC
Una de les grans novetats d'aquesta reforma de la PAC són els anomenats ecoesquemes. S’hi destinarà un altre 20 % dels ajuts directes, tal com van acordar els ministres d'Agricultura dels estats membres, encara que els eurodiputats són partidaris que comptin amb una dotació mínima del 30 % del pressupost, de manera que caldrà esperar fins a la negociació definitiva de la PAC entre l'Eurocambra i el Consell Europeu. Aquest punt té un interès especial, ja que es tracta d'un ajut addicional que els estats membres hauran de pagar als agricultors i als ramaders que, voluntàriament, vulguin anar més enllà dels requisits 'verds' obligatoris. En definitiva, una part dels fons de la PAC estarà lligada a intervencions mediambientals que assegurin la viabilitat a llarg termini de les explotacions i els seus entorns, fet que suposa “l'obligació de tornar-nos més 'eco' per poder accedir a aquests fons”, explica Morante.
Els ecoesquemes ocupen, d'alguna manera, l'espai dels actuals pagaments verds i “han de ser una proposta equilibrada i que respongui a les diferents sensibilitats existents a la UE”. Per a això, el Ministeri d'Agricultura espanyol, les comunitats autònomes (CA) i el sector debaten des de fa mesos la proposta per definir aquesta mesura i la seva aplicació. A més, cal tenir en compte que han de ser “prou atractius i tenir un grau de penetració important; és a dir, que els puguin assumir el nombre més gran possible de subsectors i que el seu control no sigui complex”. D'aquesta manera es podrà evitar el risc que els agricultors i els ramaders no s'acullin als ecoesquemes pel fet de ser voluntaris.
El Govern ja ha remès a les CA i al sector una proposta amb vuit ecoprogrames, tot i que encara no són els definitius. Entre aquests programes hi ha el pasturatge extensiu; la implementació i la conservació de marges amb corredors o illes de vegetació; el foment de les rotacions amb cultius que milloren el sòl; l'aplicació de plans individuals de fertilització o d'usos sostenibles de productes fitosanitaris; la implantació i el manteniment de la coberta vegetal viva als cultius; la incorporació al sòl de restes de poda en cultius llenyosos, etc.
A quins reptes s'enfronta el sector per mantenir la seva competitivitat?
Avui dia el sector agroalimentari és un dels més rellevants per a l'economia nacional per la seva capacitat productiva, la seva contribució a la seguretat alimentària a causa del subministrament d'aliments saludables i de qualitat, i per la seva capacitat de generar ocupació. En concret, representa quasi l’11 % del producte interior brut (PIB) i Espanya se situa com el quart país productor europeu, per darrere de França, Alemanya i Itàlia. En total, aquest sector fa unes exportacions superiors als 50.000 milions d'euros i aconsegueix una balança comercial positiva superior als 12.000 milions d'euros.
No obstant això, si es vol mantenir la seva competitivitat actual, cal que el sector afronti alguns reptes de transformació. Aquests reptes, tal com afirma José Antonio Morante, són els següents:
- Tecnologia i innovació: el sector agroalimentari ha d'incorporar aquests dos conceptes de manera creixent, des de l'agricultura de precisió fins a la sensorització i la robotització per aconseguir una major i millor producció. Fins i tot la tecnologia pot jugar un paper fonamental per a la transformació de la imatge tradicional que es té del sector.
- Clima i medi ambient: la sostenibilitat és imprescindible per continuar sent competitius. Per tant, cal reduir l'emissió de gasos CO2, aplicar activitats substitutives de les tradicionals per seguir en la línia de l'economia circular, etc.
- Noves demandes de la societat: la població cada vegada es preocupa més per aspectes relacionats amb la salut, el benestar i per la manera en què es produeixen els aliments. És per això que cada vegada cobren més importància qüestions clau com la petjada de carboni o el comerç de proximitat.
- El “valor”, l'assignatura pendent: el sistema agroalimentari espanyol presenta un dèficit respecte d’altres països veïns pel que fa al valor tant dels productes com de la cadena alimentària en el seu conjunt. Per tant, cal aconseguir obtenir més valor amb els productes, per exemple eludint commodities, i cal potenciar més la marca, i promocionar millor els productes destacant-ne les qualitats.
- Relleu generacional i la dona: l'envelliment afecta Espanya i aquest fet impacta en gran manera en l'àmbit agroalimentari. Els joves han de tenir més protagonisme i s'ha de donar més visibilitat a les dones al sector.
