Els espanyols prefereixen comprar que llogar. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), gairebé el 80% de les persones residents a Espanya tenen d’un habitatge en propietat, un percentatge molt superior a la mitjana de la Unió Europea. Ara bé, són pocs els qui utilitzen l’immoble per a coses diferents a viure-hi o llogar-lo, malgrat que hi ha alternatives per rendibilitzar aquesta inversió sense renunciar a utilitzar-la i gaudir-ne.
Una d’aquestes opcions és la nua propietat. Es tracta d’una figura jurídica recomanada per a persones que estan jubilades i que, en essència, permet vendre la propietat però sense renunciar a viure-hi. De fet, juntament amb la hipoteca inversa i la compra amb lloguer garantit, és una de les opcions més interessants per rendibilitzar casa teva quan et jubilis.
Què és la nua propietat
Quan comprem un habitatge, n’estem adquirint el ple domini, que es compon de la nua propietat i l’usdefruit vitalici. És a dir, que d’una banda posseïm l’habitatge, i de l’altra, en podem fer ús i gaudir-ne.
Dit això, cal afegir que és possible adquirir totes dues figures per separat. És a dir, podem adquirir-ne la nua propietat sense adquirir-ne l’usdefruit, i viceversa. Per entendre’ns, quan un comprador adquireix la nua propietat d’un habitatge, el que en compra és el domini, però l’usdefruit es reserva a una altra persona, que és qui té dret a viure en aquesta casa i fins i tot a llogar-la.
El comprador o nu propietari només pot gaudir del ple domini quan acaba l’usdefruit, que normalment es produeix quan l’inquilí mor. Mentrestant, no pot emprendre cap acció amb aquest habitatge que li atorgui beneficis econòmics.
Avantatges de la nua propietat
Per al venedor, l’avantatge principal de la nua propietat és que pot continuar gaudint del seu habitatge sense tenir-ne la propietat. D’aquesta manera, ha convertit en diners, d’una forma senzilla, un actiu tan poc líquid com l’habitatge, i sense renunciar a utilitzar-lo i gaudir-ne; això li permet complementar la seva jubilació.
Per al comprador, la nua propietat és una inversió a mitjà i llarg termini, ja que no tindrà ple dret per l’habitatge fins que mori l’antic propietari, però compta amb l’avantatge d’adquirir un habitatge amb un descompte important, a un preu significativament inferior al de la propietat en ple dret.
Desavantatges de la nua propietat
L’inconvenient més significatiu per al venedor és que perd el ple domini sobre el seu habitatge i, evidentment, no podrà transmetre’l als seus hereus. És a dir, es perd patrimoni familiar. A més, el venedor ha de pagar la plusvàlua municipal, que suposa una despesa associada a l’operació
Per al comprador, un desavantatge important és la incertesa de no saber quan podrà gaudir de l’habitatge per viure-hi o rendibilitzar-lo. A més, el descompte depèn de l’edat del venedor: com més expectativa de vida, menys preu de venda. Finalment, el comprador haurà de fer-se càrrec de les despeses de notari, registre i impostos.
Les despeses que s’han d’assumir
El propietari que compra l’habitatge i l’usufructuari han de fer-se càrrec de diferents costos relacionats amb l’habitatge. Per viure-hi, el venedor només ha de pagar els rebuts dels subministraments (aigua, llum, telèfon…) i les quotes de la comunitat.
Per la seva banda, el comprador es fa càrrec del pagament de l’IBI, la taxa de residus, les derrames que s’exigeixin a la comunitat i les despeses extraordinàries.
Qui pot accedir a la nua propietat
Encara que la nua propietat és una fórmula a la qual qualsevol propietari pot accedir, la veritat és que cada vegada té més adeptes entre les persones jubilades, especialment les que han d’assumir el cost de les seves cures assistencials o les que volen obtenir ingressos addicionals per complementar la pensió.
