Avançar cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada i més igualitària és el quàdruple objectiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol. El primer eix busca consolidar la transició ecològica a través d'inversions en matèria mediambiental que suposen el 40 % del total dels 69.500 milions d'euros que el país espera rebre entre 2021 i 2023 del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU.
Amb l'objectiu de transitar cap a un model de producció i consum més sostenible, el PRTR dibuixa un full de ruta per als anys vinents que passa per impulsar la descarbonització de l'economia, l’eficiència energètica, la integració de les energies renovables, l’electrificació de la mobilitat, la preservació de la biodiversitat i els recursos hídrics i la consolidació de l’economia circular. En concret, la partida destinada a la Nova Política Industrial Espanyola 2030 compta amb 3.782 milions d'euros, dels quals 850 milions d'euros es destinen a la implementació de l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, plasmada en la normativa de residus i del foment del reciclatge i la reutilització.
Aquesta estratègia marca les fites per a la dècada vinent. Contempla per a 2030 una reducció de residus d'un 15 % respecte als nivells de 2010; la reutilització del 10 % dels residus municipals; la disminució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle del sector residus per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent i la millora del 10 % de l'eficiència en l'ús de l'aigua, entre d'altres. El Govern centra en sis els sectors econòmics de major interès per desenvolupar l'Espanya Circular 2030: la construcció, la indústria, els béns de consum, el sector agroalimentari, el del turisme i el tèxtil, i estipula per a això afavorir les polítiques econòmiques, de fiscalitat, d'ocupació, agràries i de R+D+i.
L'altra gran artèria per a l'economia del «recicla, redueix, reutilitza, recupera i repara» passa per la normativa de residus. Segons dades de la Comissió Europea, els plàstics d'un sol ús són responsables del 70 % de tota la brossa marina. Si segueix al ritme actual, el 2050 hi haurà més plàstics que peixos a l'oceà. L'Executiu va aprovar recentment el Projecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que recull, per primera vegada, la restricció de plàstics d'un sol ús en línia amb la directiva europea consagrada el 2018. El 50 % de productes com ara gots, plats o taps desapareixerà dels comerços el 2026 i, a partir de l’1 de gener de 2023, quedarà prohibida la seva distribució gratuïta. En el seu lloc, s'establirà un impost especial sobre aquests envasos de plàstic no reutilitzables. Altres materials com són les palletes seran directament eliminats de les prestatgeries amb l'entrada en vigor d'aquesta normativa. Aquest salt d'alçada tindrà un impacte directe en les empreses del sector de l'alimentació, de la distribució, del tèxtil i de la construcció, que adverteixen que són inassumibles els costos econòmics o que hi ha manca de productes substitutius adequats.
La legislació sobre residus, remesa al Congrés, constitueix juntament amb la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), l'Estratègia de Transició Justa, l'Estratègia de Pobresa Energètica, el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic i l'Estratègia a llarg termini per a una economia espanyola moderna, competitiva i climàticament neutra el 2050 el gruix de mesures que Espanya preveu en el Pla de Recuperació enviat recentment a Brussel·les en matèria de sostenibilitat. «L'economia circular es presenta com a palanca per a la modernització industrial», recull el PRTR.
Pot interessar-te: Els 20 programes tractors d'inversió del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya
El passat dimecres 16 de juny, la Comissió Europea va anunciar l'aprovació del Pla espanyol i es preveu que els ajuts comencin a arribar a partir d'agost.
Entre les mesures concretes per donar suport al desplegament de l'economia circular destaca el desenvolupament d'instruments de digitalització per a la gestió mediambiental, el foment de l'economia circular en l'àmbit de l'empresa, la millora de la recollida selectiva ja existent i la implementació de noves recollides separades, així com la construcció d'instal·lacions per a la recollida i el tractament. En contrast amb altres països europeus més avançats, Espanya està a la cua en la gestió de residus.
Les energies renovables, font de potencial
El PRTR destinarà 3.165 milions d'euros al desplegament i la integració d'energies renovables. A més, altres partides incloses en el PRTE, com ara la inversió en infraestructures elèctriques i el desplegament de la flexibilitat i l'emmagatzematge d'electricitat, també facilitaran el creixement de les fonts renovables. L’Informe Claves estratégicas para una España 5.0 elaborat per PwC desgrana quines són les inversions i les estratègies, les fortaleses i les debilitats per fer el país més sostenible i digital en la dècada vinent. El document destaca que Espanya compta amb el lideratge global en matèria energètica. El país disposa d’un mix de generació d'electricitat diversificat i una alta penetració de renovables, i són especialment fortes la indústria eòlica i la termosolar. A més, avança amb celeritat en el procés de descarbonització. En 2019, va ser el segon país del G20 que més va reduir les seves emissions de carboni, segons l'índex Net Zero Economy Index 2020. Aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 continua sent l'objectiu verd prioritari d'Espanya i d'Europa.
Pot interessar-te: Europa redobla els seus esforços davant els «efectes inevitables» del canvi climàtic
Una peça molt important per a això serà l'adaptació de les infraestructures. Els edificis suposen el 39 % de les emissions globals d'efecte hivernacle. La transició cap als smart buildings amb projectes com ara l'Energy-as-a-Service (EAAs) són un exemple de com la transformació digital i la transició ecològica van de la mà. Juntament amb la rehabilitació d’edificis, les altres flagships del pla espanyol són el Power up, amb el desplegament de renovables i la producció d'hidrogen; el Renovate, amb una major eficiència energètica; i el Recharge and Refuel, amb més estructures de càrrega per als vehicles elèctrics.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
