Quan ens plantegem vendre un immoble, cal que a la nostra llista de prioritats hi hagi la tasca d’enumerar els canvis o reformes a l’habitatge, petits o substancials, que ens poden ajudar a revalorar casa nostra.
Uns petits canvis poden contribuir a generar una bona impressió i, per tant, a reduir el temps que triga a vendre’s l’immoble. El Home Staging , una disciplina procedent dels Estats Units que mira de potenciar l’atractiu de l’actiu immobiliari mitjançant la decoració, és molt efectiu a curt termini amb una inversió mínima.
Petites actuacions amb grans resultats
Entrem en matèria. Els qui volen canviar de casa busquen més llum i més superfície. Aquesta tendència ens aconsella pintar les parets de la casa en tons clars i neutres i deixar de banda les combinacions arriscades amb colors intensos, que no són del gust de tothom i que, a més a més, poden fer que l’habitatge sembli més petit i fosc.
Augmentar l’entrada de llum natural amb buits al sostre o claraboies és complicat. A més a més, pot ser que no sigui rendible. Segons Julio Touza Sacristán, arquitecte d’un conegut despatx de Madrid, cal “intentar respectar l’estructura i la façana de l’edifici, per evitar haver de demanar llicències que comportin costos innecessaris”.
Perquè l’habitatge sigui més lluminós, se’n pot reformar l’interior, substituint particions opaques per mampares de vidre. En última instància, caldrà millorar el disseny i la qualitat de la il·luminació artificial, amb llums integrats que augmentin el confort visual.
D’altra banda, és primordial “posar l’accent en la renovació de cuines i banys”. Touza afirma que no tan sols s’han de canviar els revestiments, sinó que “també es valora tenir un equipament renovat”, que asseguri una higiene i una eficiència més elevades.
Eficiència energètica. Consciència rendible
Els nous electrodomèstics contribueixen a reduir els costos de subministrament, però el que realment marca la diferència és la substitució completa de la instal·lació elèctrica. Si l’immoble té més de vint anys, és imperatiu renovar el cablejat i, si és possible, les canonades i el sanejament, cosa que, a més a més, pot incrementar el seu valor de taxació.
Des del 2013, el Codi tècnic de l’edificació obliga a expedir un certificat energètic als qui vulguin vendre un immoble. Segons aquest certificat, l’estanquitat dels tancaments exteriors o el gruix de l’aïllament a la façana són paràmetres que incrementen el valor d’allò escripturat. Per aquest motiu, és preferible instal·lar finestres oscil·lobatents de PVC, amb vidres amb cambra i de baixa emissivitat.
En canvi, cal preservar aquells materials o elements que confereixin autenticitat a l’immoble i que el distingeixin de les altres cases. L’inversor sap que rehabilitar aquests actius, en comptes de demolir-los, n’incrementa el valor.
La reforma integral y el seu preu just
És important saber que, si es duu a terme una reforma integral en un immoble, el cost no hauria de superar el benefici que s’espera aconseguir en vendre’l, de manera que el nostre marge de guanys no quedi minvat.
I com podem optimitzar el preu d’una reforma sense reduir la qualitat d’allò construït? Doncs optant per distribucions amb un nombre menor de portes en particions i armaris, solucions prefabricades o estàndards d’emmagatzematge i tancaments i falsos sostres només en espais de pas i serveis (banys, cuines i passadissos).
L’obra de reforma ha d’estar ben planificada per aconseguir un bon resultat, per mitjà d’un control exhaustiu de les partides previstes. De mitjana, una reforma integral no hauria de costar menys de 600 euros per metre quadrat, sobretot si a més a més es vol modificar la distribució.
Distribució òptima
Òbviament, augmentar la superfície útil de l’immoble comporta també incrementar-ne el valor de taxació. Per aconseguir-ho, cal reduir la quantitat d’envans construïts. I això només és factible amb un bon projecte d’arquitectura.
En la mesura que sigui possible, cal intentar reduir la superfície dels passadissos, per concedir més metres quadrats a les estances principals. També cal dimensionar les habitacions segons el nombre de persones que les ocupen habitualment i la quantitat d’hores que hi passen. Aquesta concepció racional dels espais ens pot portar a disminuir el nombre d’habitacions, cosa que s’ha de fer amb prudència, atès que els habitatges amb més habitacions se solen considerar més rendibles.
Convé respectar uns estàndards mínims a les habitacions, perquè un espai molt reduït perd la seva funció. Un dormitori amb lloc per a un armari i un llit doble ha de mesurar pel cap baix 11 metres quadrats, una sala d’estar amb menjador no ha de tenir menys de 20 metres quadrats, i la cuina ha de ser de 8 metres quadrats com a mínim, per contenir l’equipament suficient i preveure un espai de treball adequat..
De tot el que s’ha explicat, es dedueix que abans de dur a terme una reforma és millor prendre’s un temps per pensar en el seu abast, perquè una inversió més gran no sempre implica obtenir més benefici. Una posada a punt correcta de l’habitatge, prioritzant en banys i cuina, la tria d’una pintura en tons clars i neutres i la distribució estratègica de punts de llum ens podran ajudar a inclinar la balança de la taxació a favor nostre.
