Identificar i controlar totes les despeses, estalviar una part dels ingressos tots els mesos i poder gaudir d'algun caprici de tant en tant. Aquesta és la combinació perfecta pel que fa a salut financera, una tasca gens senzilla en la qual la incertesa i la inestabilitat laboral derivada de la pandèmia també han influït de manera notable.
Tot i que la pandèmia ha suposat un important impuls per l’estalvi, bé perquè les limitacions i les restriccions de mobilitat han dificultat el consum i la incertesa i la inestabilitat laboral han provocat una contenció de la despesa que ha posposat decisions que comporten un gran desemborsament, tan sols el 16 % dels espanyols ha aconseguit estalviar més diners del que és habitual des de l'esclat de la crisi sanitària. Un 43 % confessa que la seva capacitat d'estalvi ha disminuït en aquest temps, mentre que un 40 % apunta que estalvia el mateix que abans. Així ho assenyala l'Informe Europeo de Pagos de Consumidores, elaborat per Intrum, que destaca també que un 48 % dels espanyols no se sent motivat a augmentar el seu consum donada la situació actual, mentre que un 46 % vol augmentar els seus estalvis per si els seus ingressos disminueixen de manera sobtada durant aquesta crisi econòmica.
Així i tot, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'estalvi de les llars espanyoles va arribar al 31,1 % de la seva renda disponible en el segon trimestre de 2020, degut principalment al canvi d'hàbits i a la contenció en la despesa. Aquesta dada, que va marcar un màxim històric, es va moderar en el tercer trimestre de l'any fins a un 4,8 %, fruit de la reactivació en el consum que va suposar la desescalada i la relaxació de les limitacions de moviment.
Aquest nou escenari ha provocat que altres factors entren en joc a l'hora de fer un balanç personal amb el qual planificar de manera correcta l'economia: d'una banda, un major consum de llum i d'aigua a les llars en què ha crescut el teletreball; i per altra banda, un menor ús del transport públic, per exemple.
Pot interessar-te: Com és la salut de les teves finances? Posa a prova la teva economia personal
Classificar les despeses
Identificar les despeses, saber quins són obligatoris i de quins es pot prescindir, és clau per conèixer realment en què es gasten els diners. Amb aquestes qüestions identificades, és molt més fàcil establir uns objectius d'estalvi per a, per exemple, comprar un habitatge, fer un viatge somiat o aconseguir la llibertat financera.
- Despeses fixes: són aquelles que cal pagar obligatòriament de manera periòdica, com la quota d'hipoteca o de lloguer, el termini d'un préstec, l'assegurança del cotxe ... En l'organització de les finances personals, aquestes són les despeses més complexes de retallar, ja que són quotes fixes que poques vegades es poden modificar.
- Despeses variables: aquí s'agrupen diverses partides, des de les factures de la llum o la compra al supermercat fins a un sopar en un restaurant. Per això, cal diferenciar entre les que són necessàries (l'alimentació i els subministraments bàsics) i les que són prescindibles (sopar fora de casa cada setmana). En el cas de les necessàries, és fonamental comptar amb una quantitat fixa tots els mesos per poder afrontar-les, mentre que les prescindibles poden evitar-se per complet si es passa per un moment d'inestabilitat econòmica.
- Despeses formiga: es denominen així les petites despeses diàries, com pot ser un cafè a mig matí. Es tracta de petites quantitats que passen inadvertides en l'economia personal, però que poden arribar a suposar uns 150 euros al mes.
Pot interessar-te: Les noves despeses formiga, com controlar-les i aconseguir estalviar
Com gestionar els diners
La majoria d'experts financers coincideix en seguir la regla 50/30/20: destinar un 50 % dels ingressos a les despeses fixes i a les variables necessàries; un 30 % a les despeses prescindibles i als capricis; i un 20 % a l'estalvi. No obstant això, aquests percentatges poden variar en funció del salari percebut i de les circumstàncies personals de cadascú, disminuint el percentatge d'estalvi i augmentant el de les despeses fixes si es té un salari més baix; o augmentant la capacitat d'inversió fins al 30 % si es tenen uns ingressos més elevats, per exemple, o destinar un 10 % a la solidaritat o a la formació.
Un altre mètode molt popular i estès per estalviar és el repte de les 52 setmanes (les mateixes que té un any), que consisteix a anar estalviant cada setmana una quantitat de diners, començant per un euro la primera setmana, dos euros la segona ... i així successivament fins a la setmana 52, en la qual s'estalviarà aquesta mateixa quantitat. En acabar l'any, s'haurà acumulat un total de 1.378 euros, una quantitat que pot ser un excel·lent punt de partida per a un fons de contingència.
Pot interessar-te: Els principals sistemes d'estalvi i com posar-los en pràctica
Un 'matalàs' econòmic
Una de les ensenyances que ha portat la pandèmia, pot ser que fins i tot una de les més importants, és la capacitat de ser resilients o, el que és el mateix, aprendre a adaptar-se a circumstàncies adverses o d'incertesa. Ja sigui per solucionar un petit contratemps, com pot ser una reparació a la llar, o per a un imprevist de major gravetat, com és la pèrdua de l'ocupació, comptar amb un 'matalàs' econòmic és fonamental. Per assolir aquesta seguretat financera, hi ha els fons de contingència i els fons d'emergència.
Per crear-los és imprescindible controlar les despeses i comptar amb una planificació financera adequada. Diana Ferrer, doctora i professora de Dret Fiscal i Gestió Tributària a ESADE, explica en el Podcast de Banc Sabadell, la importància de planificar per optimitzar la gestió de les finances: «Sempre és un bon moment per començar a planificar-se.» «Encara que hi ha dos bons moments de l'any per fer-ho: al novembre i al gener», afegeix. Per això, Ferrer recomana «simplement amb seure i ordenar les despeses anuals, la previsió igual és un estalvi».
Un fons de contingència està destinat a cobrir imprevistos: una avaria al cotxe, el canvi d'un electrodomèstic o una multa de trànsit... qüestions que poden suposar un desemborsament econòmic important i que poden trastocar l'economia personal si no es compta amb una mica de diners estalviats per afrontar-los. La quantitat reservada a aquest fons, segons els experts, ha d'oscil·lar entre els 1.000 i els 2.500 euros, encara que tot depèn de l'economia de cada família. Un compte d'estalvi amb disponibilitat immediata és el millor lloc per guardar aquest fons.
Pot interessar-te: Fons d'emergència i fons de contingència: per a què serveixen i quan recórrer-hi
Per la seva banda, un fons d'emergència està destinat a cobrir imprevistos majors, com pot ser la pèrdua d'ocupació, trobar-se en una situació d’expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), pagar una operació mèdica ... és a dir, aquelles gestions que requereixen un desemborsament més gran, i que en cas de ja comptar amb ell eviten haver de demanar un préstec o recórrer als fons d'un pla d'estalvi. Pels experts, la quantitat d'aquest dipòsit d'emergència hauria de representar entre tres i sis mesos de despeses fixes, és a dir, la quantitat suficient per pagar les despeses fixes durant aquest temps. No obstant això, segons un informe presentat el desembre de 2020 per la Fundació Mutualitat Advocacia i la Fundació IE de l'IE University, un 40 % de les llars a Espanya està per sota del llindar de seguretat financera, al no arribar el seu estalvi acumulat l'equivalent al 60 % del salari mitjà de tres mesos
